Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes

Multi tool use
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes |

|
|
Localització |
|
41° 25′ 00″ N, 2° 05′ 41″ E / 41.4167°N,2.09472°E / 41.4167; 2.09472
|
|
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Catalunya |
Vegueria |
Àmbit Metropolità de Barcelona |
Comarca |
Barcelonès |
Municipi |
Barcelona |
Districte |
Sarrià - Sant Gervasi |
 |

Vista des de la carretera de les Aigues, amb la Torre de Collserola a l'esquerra, l'edifici Ideal Pavillion al centre, i el Tibidabo al darrere.
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un barri del districte barceloní de Sarrià - Sant Gervasi, situat a la serra de Collserola. Aquest barri agrupa els nuclis de població de Vallvidrera, el Tibidabo, la Font del Mont i les Planes on es localitzen les agrupacions de Can Rectoret, Mas Guimabau i Mas Sauró. El barri també inclou els enclavaments de Santa Creu d'Olorda i de la Peça de Can Mallol. Amb 1152,4 ha se superfície, és un dels barris amb més extensió de Barcelona.
Històricament Vallvidrera i les Planes formaven part del terme de Sarrià, mentre que el Tibidabo s'incloïa en el de Sant Gervasi de Cassoles.
Vallvidrera fou terme independent fins que es va agregar a l'antic terme de Sarrià el 1890. Alguns edificis destacables d'aquest barri o sector són Santa Maria de Vallvidrera i la casa pairal Vil·la Joana. Vallvidrera va créixer força quan es va convertir en lloc d'estiueig d'alguns barcelonins i actualment és una zona residencial permanent.
Al Tibidabo es va urbanitzar quan s'hi va construir el parc d'atraccions del Tibidabo, l'Observatori Fabra (1902-1904) i el Temple del Sagrat Cor. El 1992 s'hi va inaugurar la torre de Collserola de Norman Foster. Al costat del parc es troba el nucli residencial.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 
|
- Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, a la web del districte
Districtes i barris de Barcelona
|
Ciutat Vella |
la Barceloneta · el Gòtic · el Raval · Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
|
|
Eixample |
l'Antiga Esquerra de l'Eixample · la Nova Esquerra de l'Eixample · la Dreta de l'Eixample · el Fort Pienc · la Sagrada Família · Sant Antoni
|
Sants-Montjuïc |
la Bordeta · la Font de la Guatlla · Hostafrancs · la Marina del Prat Vermell · la Marina de Port · el Poble-sec · Sants · Sants-Badal · Montjuïc¤ · la Zona Franca - el Port¤
|
les Corts |
les Corts · la Maternitat i Sant Ramon · Pedralbes
|
Sarrià - Sant Gervasi |
el Putget i Farró · Sant Gervasi - la Bonanova · Sant Gervasi - Galvany · Sarrià · les Tres Torres · Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
|
Gràcia |
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova · el Coll · la Vila de Gràcia · la Salut · Vallcarca i els Penitents
|
Horta-Guinardó |
el Baix Guinardó · Can Baró · el Carmel · la Font d'en Fargues · el Guinardó · Horta · la Clota · Montbau · Sant Genís dels Agudells · la Teixonera · la Vall d'Hebron
|
Nou Barris |
Can Peguera · Canyelles · Ciutat Meridiana · la Guineueta · Porta · la Prosperitat · les Roquetes · Torre Baró · la Trinitat Nova · el Turó de la Peira · Vallbona · Verdum · Vilapicina i la Torre Llobeta
|
Sant Andreu |
Baró de Viver · el Bon Pastor · el Congrés i els Indians · Navas · la Sagrera · Sant Andreu de Palomar · la Trinitat Vella
|
Sant Martí |
el Besòs i el Maresme · el Camp de l'Arpa del Clot · el Clot · Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · el Parc i la Llacuna del Poblenou · el Poblenou · Provençals del Poblenou · Sant Martí de Provençals · la Verneda i la Pau · la Vila Olímpica del Poblenou
|
(¤) No són barris · Vegeu també: Antics municipis del pla de Barcelona |
Coord.: 41° 25′ 59.46″ N, 2° 05′ 41.33″ E / 41.4331833°N,2.0948139°E / 41.4331833; 2.0948139
5FMit7F1GIYpC1vGYEEl,0yX6 K0bqTLneonZXmYgg,3o gBU7,AU8I,0CJsrroXpd0kyy j,lVokdoDs
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...