Glàndula suprarenal
 Glàndula suprarenal | |
|---|---|
 Sistema endocrí. | |
 Glàndula suprarenal | |
| Detalls | |
| Llatí | glandula suprarenalis |
| Sistema | Endocrí |
Artèria nodridora | Artèria suprarenal superior, Artèria suprarenal mitja, Artèria suprarenal inferior |
Retorn venós | Venes suprarenals |
Limfa | Nòduls lumbars |
| Innervació | Plexe celíac, Plexe renal |
| Identificadors | |
| MeSH | D000311 |
| TA | A11.5.00.001 |
| FMA | 9604 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1278 |
| EB Online | science/adrenal-gland |
Terminologia anatòmica | |
 | |
Les glàndules suprarenals, glàndules adrenals o càpsules suprarenals són unes glàndules endocrines amb forma de triangle que estan situades sobre els ronyons; la seva funció és la de regular les respostes a l'estrès, a través de la síntesi de corticosteroides i catecolamines, que són el cortisol i l'adrenalina, principalment.
Anatòmicament, les glàndules suprarenals estan situades a l'abdomen, a la part anterosuperior dels ronyons. Als éssers humans, es troben a nivell de dotzena vèrtebra toràcica i estan irrigades per les artèries suprarenals.
Contingut
1 Histologia
2 Irrigació
3 Innervació
4 Malalties associades
5 Referències
Histologia
Histològicament es divideix en dues zones diferents:
Capes de la glàndula suprarenal.
Medul·la suprarenal. Està composta principalment per cèl·lules cromafines productores d'hormones, sent el principal òrgan de conversió de l'aminoàcid tirosina en adrenalina i noradrenalina. Les cèl·lules de la medul·la suprarenal deriven embriològicament de la cresta neural, com a neurones modificades. Realment aquestes cèl·lules són cèl·lules postganglionars del sistema nerviós simpàtic, que reben la innervació de cèl·lules preganglionars. Com les sinapsis entre fibres pre i postganglionars constitueixen els ganglis nerviosos autònoms, la medul·la suprarenal pot considerar-se com un gangli nerviós del sistema nerviós simpàtic.
En resposta a una situació estressant com l'exercici físic o un perill imminent, les cèl·lules de la medul·la suprarenal produeixen catecolamines a la sang en una relació 70:30 (adrenalina:noradrenalina). L'adrenalina produeix efectes importants com l'augment de la freqüència cardíaca, vasoconstricció, broncodilatació i augment del metabolisme.
Còrtex suprarenal. Està situat rodejant la circumferència de la glàndula suprarenal. La seva funció és la de regular components del metabolisme com la producció de mineralocorticoides i glucocorticoides que inclouen l'aldosterona i el cortisol. El còrtex suprarenal també és un lloc secundari de síntesi d'androgens.
El còrtex suprarenal es pot dividir en tres capes diferents de teixit basats en els tipus cel·lulars i en la funció que realitzen:
- Zona glomerul·lar: Producció de mineralocorticoides, sobretot, aldosterona.
- Zona fascicular: Producció de glucocorticoides, principalment cortisol, prop del 95%.
- Zona reticular: Producció d'androgens, incloent la testosterona.
Irrigació
Estan irrigades per tres artèries, d'origen diferent:
| Artèria | Origen |
| Artèria suprarenal superior | Artèries frèniques inferiors |
| Artèria suprarenal mitja | Artèria aorta abdominal |
| Artèria suprarenal inferior | Artèria renal |
El retorn venós es produeix a través de les venes suprarenals.
Innervació
Les glàndules suprarenals estan innervades a través de dos plexes nerviosos:
Plexe celíac.
Plexe renal.
Malalties associades
Necrosi hemorràgica suprarenal bilateral (Síndrome de Waterhouse-Friderichsen
Malaltia d'Addison.
Síndrome de Cushing.
Hiperplàsia suprarenal congènita.
Feocromocitoma.[1]
Hiperaldosteronisme.[2]
Mielolipoma de glàndula suprarenal.[3]
Síndrome de Waterhouse-Friderichsen (necrosi hemorràgica suprarenal massiva bilateral).[4][5]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula suprarenal |
↑ Cryer, PE «Pheochromocytoma» (en anglès). West J Med, 1992 Apr; 156 (4), pp. 399-407. PMID: 1574883 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Fuller, PJ «Adrenal Diagnostics: An Endocrinologist's Perspective focused on Hyperaldosteronism» (en anglès). Clin Biochem Rev, 2013 Nov; 34 (3), pp. 111-6. PMID: 24353356 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Shenoy, VG; Thota, A; et al «Adrenal myelolipoma: Controversies in its management» (en anglès). Indian J Urol, 2015 Apr-Jun; 31 (2), pp. 94-101. DOI: 10.4103/0970-1591.152807. PMID: 25878407 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Levin, J; Cluff, LE «ENDOTOXEMIA AND ADRENAL HEMORRHAGE. A MECHANISM FOR THE WATERHOUSE-FRIDERICHSEN SYNDROME» (en anglès). J Exp Med, 1965 Feb 1; 121, pp. 247-60. PMID: 14264270 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Hamilton, D; Harris, MD; et al «Waterhouse-Friderichsen syndrome as a result of non-meningococcal infection» (en anglès). J Clin Pathol, 2004 Feb; 57 (2), pp. 208-9. DOI: 10.1136/jcp.2003.9936. PMID: 14747454 [Consulta: 25 febrer 2016].
