Ngtjyty

1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis

Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.

Ronyó
Detalls
Llatí	ren
Artèria nodridora	Artèria renal
Retorn venós	Vena renal
Innervació	Plexe renal
Identificadors
MeSH	[1]
TA	A08.1.01.001
FMA	7203 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
EB Online	science/kidney
Terminologia anatòmica

Els ronyons o renyons són dos òrgans present en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars.

Cada dia els renyons processen uns 180 litres de sang.^[1] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través d'uns conductes anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

• 
  

  

  
  

  
  

  Relacions arterials i venoses dels ronyons. Visió posterior.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral
  

  
  

  
  

Funcions del ronyó

La seva forma equival el puny tancat teu, és de color vermell i el seu pes és de 125 a 155g.
Les seves funcions principals són:

• Participar en l'homeòstasi del cos:
  
  
  
  • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
  
  
  • Regulant el volum del fluids extracel·lulars absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
  
  
  • Regulant la producció d'orina.
  
  
  • Controlant la reabsorció dels electròlits.
  
  
  
  


• El ronyó també secreta dos hormones importants: la eritropoietina, i la renina


• Participa en la formació de la vitamina D


• Forma glucosa (gluconeogènesi)^[2]
  

Filtrat

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- està envoltat per la càpsula de Bowman, que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat túbul. Es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques (glucosa, aminoàcids, fosfat, cations sodi, anions clorur, cations potassi, cations calci, cations oxoni, anions hidrogencarbonat i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament urea, i en menor proporció creatinina, nitrogen, clorurs, cetoesteroïdes, fòsfor, amoni, i àcid úric) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari.

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

1. 
   Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.


2. 
   Renina, que regula la pressió arterial


3. La forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i per a l'equilibri químic normal en el cos.

Malalties que afecten els ronyons

Vegeu també: Nefrologia

Algunes malalties renals, sovint com a resultat de lesió o intoxicació, evolucionen amb rapidesa. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis mellitus (que causa la nefropatia diabètica) i la hipertensió arterial.

Hereditàries o congènites

Malaltia poliquística renal

• Displàsia renal


• Poliquistosis renal


• Ronyó en ferradura

Adquirides

Càlcul renal

Quist renal simple^[3] de grans dimensions

• 
  Càlcul renal.


• 
  Nefropatia diabètica.


• 
  Glomerulonefritis.


• 
  Hipertensió arterial.


• 
  Glomerulonefritis.


• 
  Hidronefrosi.


• 
  Nefritis intersticial.


• 
  Síndrome nefròtica.


• Tumors renals:
  
  
  
  • 
    Tumor de Wilms.
  
  
  • 
    Carcinoma renal.
  
  
  
  

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronyó

• National Kidney and Urologic Diseases Information Clearinghouse

Viccionari