Ngtjyty

Universitat d'Alcalá Universidad de Alcalá Lema Compluti Urbis Universitas Dades bàsiques Abreviació UAH Tipus entitat universitat pública Història Predecessor Universitat d'Alcalà Fundació 1293/1499/1977 Activitat Membre de ORCID Alumnes 28.067 (2018) PDI 2.063 (2018) PAS 803 (2018) Organització i govern Seu central   Plaça de San Diego, s/n Alcalá de Henares, Espanya 40° 28′ 58″ N, 3° 21′ 48″ O  /  40.482898°N , 3.363215°O  / 40.482898; -3.363215 Campus 2 campus urbans: Alcalá de Henares i Guadalajara Format per Q29788513 (–) Facultad de Biología, Ciencias Ambientales y Química (Universidad de Alcalá) (–) Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación de Alcalá de Henares (–) Facultad de Filosofía y Letras (Universidad de Alcalá) (–) Palace of Duke of Pastrana (–) Archivo de la Universidad de Alcalá (...

La Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte , llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la. Aquest concepte va més enllà de la simple tolerància religiosa que permet, com una concessió graciable, l'exercici de religions diferents a l'oficial, en situacions de confessionalitat de l'Estat pròpies de l'Antic Règim. En les democràcies modernes generalment l'Estat garanteix la llibertat religiosa a tots els seus ciutadans, però a la pràctica l'elecció del credo està donada generalment per costums familiars i socials, associant-se sovint certes societats a certes religio...

Règim d'accés estatutari segons comunitat i any d'aprovació del primer estatut   Via Lenta - Autonomia Reduïda (art. 143)   Via Especial - Nacionalitats Històriques (art. 151)   Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L' estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147. [1] Amb aquesta naix la Comunitat Autònoma. [2] Als estatuts s'hi recull, segons mana l'art. 147.2 CE, el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori. [3] Contingut 1 Fonament legal 1.1 Creació dels estatuts autonòmics 1.2 Modificació dels estatuts autonòmics 1.3 Polèmiques legals 2 Història 3 Referències 4 Bibliografia 5 Vegeu també 6 Enllaços externs Fonament legal ...

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu [s] en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula. Si una llengua té sons fricatius, el més probable és que tingui la [s], excepte en determinats idiomes australians. Contingut 1 Característiques 2 Sibilant alveolar sorda 3 Fricativa no sibilant alveolar sorda 4 En català 5 Vegeu també Característiques És una consonant pulmonar oral central. És un so sibilant fricatiu. És una fricativa alveolar perquè la llengua toca darrere les dents per causar una turbulència o fricció en la columna d'aire. És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals. Sibilant alveolar sorda Voiceless alveolar sibilant s Número AFI 132 Codificació Entitat (decimal) s Unicode (hex) U+0073 X-SAMPA s Kirshenbaum s Braille [[File:Braille S.svg |25px|alt=⠎ (braille pattern dots-234) | ⠎ (braille pattern dots-234) U+280E]] So font  · ajuda Voiceless...