La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana. Les seves províncies adjacents són Bitlis a l'oest, Siirt al sud-oest, Şırnak i Hakkâri al sud, i Ağrı al nord. La capital és Van. La província i l'àrea circumdant són la llar del famós Van Kedisi (el gat de Van).
Contingut
1Districtes
2Història
3Personatges
4Galeria
5Notes
6Enllaços externs
Districtes
La província de Van es divideix en 12 districtes:
Bahçesaray
Başkale
Çaldıran
Çatak
Edremit
Erciş
Gevaş
Gürpınar
Muradiye
Özalp
Saray
Van (capital )
Història
Aquesta àrea és el cor del poble armeni, que va viure en aquestes àrees des del 150 aC fins a finals del segle xix, quan l'Imperi Otomà va arrabassar tota la terra als nadius.[1] Al segle IX aC, l'àrea de Van era el centre d'Urartu.[2] En 908-1021 era part central de regne armeni de Vaspurakan, que llavors s'uní a l'Imperi Bizantí. Amb la victòria seljúcida a la Batalla de Manazkert el 1071, just cap al nord del Llac Van,[3] va passar a formar part de l'Imperi Seljúcida i més tard de l'Imperi Otomà. Durant els segles posteriors, l'àrea va ser essencialment un centre de població d'armenis.
El 23 d'octubre del 2011 va tenir lloc un fort terratrèmol que causà nombrosos danys, tant materials com personals.
Personatges
Arshile Gorky (Jorkom, Van Vilayeti, Imperi Otomà, 1904) Pintor
Galeria
Monestirs medievals armenis a la província de Van
La Catedral armènia de la Santa Creu (segle X) a l'Illa Akhtamar
El Monestir armeni de Narek (segle X)
Monestir armeni de Varagavank (segle XI)
El monestir armeni de Sant Bartomeu (segle xiii)
Notes
↑Hofmann (ed.), Tessa. Verfolgung, Vertreibung und Vernichtung der Christen im Osmanischen Reich 1912-1922 [Persecució, expulsió i anihilació del la població cristiana a l'Imperi Otomà 1912-1922]. Münster: LIT, 2004. ISBN 3-8258-7823-6.
↑Shepard Bancroft Clough, Història Europea en una Perspectiva Mundial - Pàgina 68
Istanbul • Ankara • Esmirna • Bursa • Adana • Gaziantep • Konya • Antalya • Diyarbakır • Mersin • Kayseri • Elazığ • Eskişehir • Denizli • Şanlıurfa • Samsun • Adapazarı • Maraix • Malatya •
Regions
Regió de la Màrmara
Regió de l'Egeu
Regió de la Mar Negra
Anatòlia Central
Regió d'Anatòlia Oriental
Regió de la Mediterrània
Regió d'Anatòlia del Sud-est
Províncies
Ankara
Kırklareli
Edirne
Tekirdağ
Çanakkale
Balıkesir
Bursa
Yalova
İstanbul
Kocaeli
Sakarya
Düzce
Zonguldak
Bolu
Bilecik
Eskişehir
Kütahya
Manisa
Esmirna
Aydın
Muğla
Denizli
Burdur
Uşak
Afyon
Isparta
Antalya
Konya
Mersin
Karaman
Aksaray
Kırşehir
Kırıkkale
Çankırı
Karabük
Bartın
Kastamonu
Sinop
Çorum
Yozgat
Nevşehir
Niğde
Adana
Hatay
Osmaniye
K. Maraş
Kayseri
Sivas
Tokat
Amasya
Samsun
Ordu
Giresun
Erzincan
Malatya
Gaziantep
Kilis
Şanlıurfa
Adıyaman
Gümüşhane
Trebisonda
Rize
Bayburt
Erzurum
Artvin
Ardahan
Kars
Ağrı
Iğdır
Tunceli
Elâzığ
Diyarbakır
Mardin
Batman
Siirt
Şırnak
Bitlis
Bingöl
Muş
Van
Hakkâri
Àrees metropolitanes
Adana • Ankara • Antalya • Bursa • Diyarbakır • Erzurum • Eskişehir • Gaziantep • Istanbul • Esmirna • Kayseri • Kocaeli • Konya • Mersin • Sakarya • Samsun
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...