Joan Carles I d'Espanya
 Joan Carles I d'Espanya | |
| Nom original | (es) Juan Carlos I |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias 5 de gener de 1938 (1938-01-05) Roma, Regne d'Itàlia |
| Rei d'Espanya | |
22 de novembre de 1975 – 19 de juny de 2014[1] | |
← Cap d'estat d'Espanya Francisco Franco Felip VI d'Espanya → | |
| Proclamació | 27 de novembre de 1975 |
| Hereu | Felip de Borbó i Grècia |
| Religió | Església Catòlica i catolicisme |
| Educació | Institut San Isidro de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Sobirà |
| Professors | Ángel López-Amo |
| Rang militar | Capità General |
| Comandament | Forces Armades d'Espanya |
| Participà en | |
| 1972 | Jocs Olímpics d'estiu de 1972 |
| Altres | |
| Títol | Rei d'Espanya i rei |
| Dinastia | Casa de Borbón |
| Cònjuge | Sofia de Grècia |
| Parella | Marta Gayà Corinna zu Sayn-Wittgenstein Bárbara Rey |
| Fills | Helena de Borbó i Grècia Cristina de Borbó i Grècia Felip de Borbó i Grècia |
| Pares | Joan de Borbó i Battenberg Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies |
| Germans | Margarida de Borbó i Borbó, Pilar de Borbó i Borbó i Alfons de Borbó i Borbó |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
 | |
 | |
 | |
Reial Cadena Victoriana
Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana
Gran Creu, edició especial, de l'Ordre del Mèrit de la República Federal Alemanya
Gan Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya
Orde del Crisantem amb collar
cavaller de l'orde del Toisó d'Or
Orde de l'Àliga Blanca
Ordre de Francisco Morazán
gran creu amb collar de l'orde de les Tres Estrelles
Gran Creu amb Collar de l'orde de Mèrit de la República d'Hongria
Gran Creu de la Legió d'HonorJoan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.
Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del Franquisme al sistema constitucional de 1978.
El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. Tot i la renúncia al tron, manté la dignitat de rei.
Contingut
1 Biografia
1.1 Infantesa i joventut
1.2 Príncep d'Espanya
1.3 Regnat
1.3.1 Rei durant la Transició
1.3.2 Regnat constitucional
1.4 Abdicació
2 Ascendents
3 Descendència
4 Fortuna personal
5 Salut
6 Referències
7 Bibliografia
8 Vegeu també
9 Enllaços externs
Biografia
Infantesa i joventut
Fill de Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, va néixer a Roma (Itàlia), el 5 de gener de 1938, on es trobava a l'exili la seva família des que a Espanya es proclamés la Segona República l'any 1931. Era nét, per línia paterna, dels reis Alfons XIII d’Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg, i per línia materna de l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Lluïsa d’Orleans. El 1942, es va traslladar a viure a Lausana (Suïssa) juntament amb la resta de la seva família.
El 1948, després de les negociacions del seu pare amb el dictador Francisco Franco, se li va permetre l’accés per primer cop a Espanya per poder cursar els seus estudis de batxillerat a Madrid. Les relacions deteriorades entre Joan de Borbó i Franco van fer que entre 1949 a 1950 deixés d’estudiar a Espanya, reprenent de nou la seva formació a Madrid, aquest cop acompanyat també del seu germà petit, Alfons.
Posteriorment va iniciar la seva instrucció militar ingressant el 1955 a l’Acadèmia General Militar de Saragossa.
El març de 1956, el germà petit de Joan Carles, Alfons, va morir en un accident amb una pistola a la casa familiar de Villa Giralda a Estoril (Portugal). L'ambaixada espanyola a Portugal va emetre un comunicat explicant que mentre els dos germans netejaven l'arma, un tret disparat al cap va provocar la mort del petit dels germans. S'estengué el rumor als diaris que l'arma estava en mans de Joan Carles en el moment de l’accident.[2] Prosseguí la seva formació militar a l'Escola Naval Militar de Marín a Pontevedra on va accedir el 1957 i finalment a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier (Múrcia) de 1958 a 1959.
El 13 de setembre de 1961 es va anunciar oficialment el compromís de Joan Carles amb la princesa Sofia de Grècia, filla dels reis Pau I de Grècia i Frederica de Hannover. El 14 de maig de 1962, la parella es va casar a Atenes pels ritus ortodox i catòlic, a més d’una cerimònia civil. El 1963, el matrimoni va fixar la seva residència al Palau de la Zarzuela a Madrid per satisfer l'interès del dictador Francisco Franco que havia manifestat amb anterioritat a la celebració del matrimoni que la parella hauria de viure a Espanya. Fruit del matrimoni van néixer tres fills: Helena, Cristina i Felip.
Príncep d'Espanya
El 1969, el dictador Francisco Franco va nomenar-lo el seu successor a títol de rei d’Espanya, en virtut de la Llei de Successió a la Prefactura de l'Estat de 1947, llei que també reconeixia Espanya com a regne. El 22 de juny d'aquell any, les Corts Espanyoles van ratificar el nomenament i davant d’aquestes va ser proclamat príncep d’Espanya i va jurar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis del feixista Moviment Nacional, l'ideari del Franquisme.
Les males relacions entre Joan de Borbó, tercer fill i hereu del rei Alfons XIII, i el general Franco van determinar el salt en la línia de successió. Per aquest motiu Joan Carles va ser proclamat com a príncep d'Espanya en lloc de tenir la dignitat de Príncep d'Astúries, el tradicional títol que correspon a l'hereu de la Corona espanyola.
El príncep Joan Carles va assumir interinament la prefectura de l’Estat durant la Dictadura franquista entre el 19 de juliol i el 2 de setembre de 1974 i del 30 d’octubre al 20 de novembre de 1975 a causa de l’estat de salut del dictador.[3][4]
Regnat
Rei durant la Transició
El 20 de novembre de 1975 va morir el general i dictador Francisco Franco, cap de l’Estat espanyol. El 22 de novembre, el príncep Joan Carles va ser proclamat rei d’Espanya davant les Corts Espanyoles amb el nom de Joan Carles I i va jurar per Déu i sobre els evangelis, complir i fer complir les Lleis Fonamentals del Regne i guardar lleialtat als principis que informaven el Moviment Nacional. El dia 27 va tenir lloc una Missa d’Esperit Sant a l’Església de San Jerónimo el Real de Madrid, una cerimònia d’unció amb assistència d’autoritats estrangeres que va suposar l’inici del seu regnat.
El 16 de febrer de 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya, en un acte celebrat al Saló del Tinell, conscient que l’ús oficial de la llengua catalana havia estat prohibit pel general Franco, el rei Joan Carles pronuncià bona part del seu discurs en català.
Va catapultar a Adolfo Suárez a la Presidència del Govern espanyol i al juliol de 1976 li va encarregar que formés el Govern que va tirar endavant la Llei per a la Reforma Política, votada a les Corts Espanyoles i aprovada a través de referèndum. El contingut de la norma promovia la dissolució de les Corts franquistes i l’elecció d’unes Corts Generals a través de sufragi universal i amb la participació de partits polítics.[5]
El 14 de maig de 1977, el seu pare va renunciar els seus drets dinàstics històrics a favor del rei Joan Carles I, una vegada va haver constatat la impossibilitat d’accedir personalment al tron. Amb aquesta renúncia es restablia la dinastia històrica. El pare del rei continuaria utilitzant fins al moment de la seva mort el títol de comte de Barcelona, títol que havia utilitzat i pel qual era conegut.[6]
Va jugar un paper decisiu a l’hora de restablir les institucions catalanes que van ser abolides pel Franquisme. Havia iniciat contactes amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, a qui el juny de 1977 va rebre al Palau de la Zarzuela. El Govern espanyol va acordar el restabliment de la Generalitat nomenant Tarradellas com a president.[7]
El 1978 es va aprovar la Constitució espanyola que establia les funcions del rei i regulava la Corona espanyola com a forma de prefectura de l’Estat. Espanya es convertia així amb una monarquia parlamentària on se suprimia la participació política de la Corona. La Carta Magna reconeixia a Joan Carles I com a hereu legítim de la dinastia històrica a la Corona d’Espanya.[8]
Regnat constitucional
Un dels moments més destacats del seu regnat és l’intent de cop d’Estat que es va produir el 23 de febrer de 1981, conegut com el 23-F, quan durant la votació de la investidura del candidat a la Presidència del Govern espanyol, Lepoldo Calvo-Sotelo, un grup de la Guàrdia Civil sota el comandament del tinent coronel Antonio Tejero va ocupar el Congrés dels Diputats. Simultàniament, a la Capitania General de València, el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs. Forces militars també van ocupar els estudis de Televisión Española. El rei Joan Carles I va fer una intervenció televisada que desautoritzava el cop d’Estat i a partir de la qual es va acabar l’intent d’insurrecció, que pensava comptar amb el suport de la Corona. La reacció de Joan Carles va contribuir a augmentar la seva popularitat i l’afecte de sectors polítics que fins al moment no eren gaire afins a la monarquia.
El 1982 va ser guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d’Aquisgrà (Alemanya) en reconeixement del seus esforços en favor de la integració europea.[9] El 1983 el Govern veneçolà li va atorgar el Premi Internacional Simón Bolívar.
Abans de sancionar i promulgar, el 1985, la llei que despenalitzava l’avortament a Espanya en alguns supòsits va viatjar al Vaticà per demanar comprensió al papa Joan Pau II, contrari a l’avortament.
El 1995 va obtenir el Premi de la Pau de la UNESCO, juntament amb l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter.[10]
El 2001, amb motiu de l’entrega del Premi Cervantes va declarar en castellà: “Mai no fou la nostra llengua d’imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l’idioma de Cervantes.” [11] Això va desfermar polèmica a Catalunya i a l'Amèrica Llatina, on molts van trobar inacceptables aquestes paraules.
El juliol de 2007 van començar una sèrie consecutiva d’esdeveniments que van trencar amb la calma habitual que envoltava la figura del rei Joan Carles i la seva família.[12] El primer és la publicació d’un número de la revista El Jueves que duia a la portada un dibuix de Felip de Borbó tenint relacions sexuals amb la seva esposa Letizia Ortiz. El número va ser censurat per l’Audiència Nacional, fet que generà una àmplia polèmica.[13]
Després de la primera visita del monarca a Ceuta, s’originà un conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc. El primer ministre marroquí havia manifestat que confiava que els reis renunciarien a la visita a Ceuta. Com que no va ser així, l’ambaixador marroquí a Espanya fou cridat a consultes per un període indeterminat.[14][15]
El 10 de novembre del mateix any va protagonitzar un incident diplomàtic internacional en el marc del Cimera Iberoamericana. Durant una intervenció del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el rei Joan Carles va fer callar al president veneçolà Hugo Chávez que anava interrompent a Zapatero en el seu parlament titllant de feixista a José María Aznar i acusant l’expresident del Govern espanyol d’estar involucrat en l’intent de cop d’Estat contra Chávez el 2002. Amb un ja famós i irritat “¿Por qué no te callas?” el rei va voler parar les interrupcions de Chávez, després d’estona movent-se inquiet a la cadira. A la mateixa reunió, durant la intervenció del president nicaragüenc Daniel Ortega que carregava contra l'empresa espanyola Unión Fenosa per les seves «tàctiques gangsterils» i acusava als ambaixadors espanyols d’haver intentant interferir en les eleccions nicaragüenques de l’any anterior, el rei va abandonar la sala.[16][17]
Arran d’una visita del monarca a Girona, on va aprofitar per defensar la unitat d’Espanya, diversos joves van cremar fotos de Joan Carles I en senyal de protesta, crema que es va estendre més tard a diversos punts de Catalunya.[18]
El 2011 van saltar a la llum pública informacions que implicaven el seu gendre, Iñaki Urdangarin en el Cas Nóos, un escàndol financer que més tard també va esquitxar a la seva filla, la infanta Cristina, ambdós avui imputats en el procediment judicial que tracta aquesta causa. Aquesta situació va afectar a la credibilitat del rei Joan Carles i de la Casa Reial.
El 14 d’abril de 2012, mentre la població espanyola patia els estralls de la crisi econòmica, Joan Carles es trobava de cacera d’elefants a Botswana.[19] La polèmica es va accentuar en fer-se pública la seva incursió a Àfrica a causa que el seu retorn a Espanya es va haver d’avançar per una fractura de maluc. També va ser una situació controvertida, ja que durant l’episodi es trobava acompanyat de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de qui es comenta que era la parella extramatrimonial del monarca. També es va qüestionar el finançament de l’expedició. El controvertit episodi de Botswana va obligar al rei Joan Carles a disculpar-se davant les càmeres de televisió pel seu comportament i actitud.[20]
Abdicació
El 2 de juny de 2014, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar que el rei Joan Carles I li havia manifestat la seva voluntat d’abdicar la Corona d’Espanya en favor del seu fill Felip de Borbó.[21] El mateix dia, el monarca va oferir un missatge retransmès per televisió i ràdio amb motiu de la seva renúncia a la prefectura de l’Estat.
El Consell de Ministres va presentar a les Corts Generals un projecte de llei que regulava l’abdicació del monarca. Aprovada la norma pel Congrés dels Diputats i el Senat, el dia 18 de juny el monarca va sancionar i promulgar la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, per la que es fa efectiva l’abdicació del rei Joan Carles I.[22][23]
L’abdicació va ser efectiva el 19 de juny i Joan Carles I va deixar de ser rei d’Espanya, moment en què el seu fill passà a ser el titular de la Corona. El mateix dia fou proclamat com a Felip VI.
Tot i l’abdicació continua mantenint la dignitat de rei i la seva esposa la de reina.
Nicolae Ceauşescu amb el rei Joan Carles I d'Espanya, el 1979.
Ascendents
El rei Joan Carles és descendent directe d'importants governants de diversos països europeus. És descendent de la reina Victòria I del Regne Unit a través de la seva àvia Victòria Eugènia; de Lluís XIV de França a través de la Casa de Borbó; de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, membre de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic; i de la Casa de Savoia d'Itàlia.
| 16. Francesc d'Assís de Borbó | ||||||||||||||||
| 8. Alfons XII, rei d'Espanya | ||||||||||||||||
| 17. Isabel II, reina d'Espanya | ||||||||||||||||
| 4. Alfons XIII, rei d'Espanya | ||||||||||||||||
| 18. Carles Ferran d'Àustria | ||||||||||||||||
| 9. Maria Cristina d'Àustria | ||||||||||||||||
| 19. Elisabet d'Àustria | ||||||||||||||||
| 2. Joan de Borbó i Battenberg | ||||||||||||||||
| 20. Alexandre de Hessen-Darmstadt | ||||||||||||||||
| 10. Enric de Battenberg | ||||||||||||||||
| 21. Júlia von Hauke | ||||||||||||||||
| 5. Victòria Eugènia de Battenberg | ||||||||||||||||
| 22. Albert de Saxònia-Coburg Gotha | ||||||||||||||||
| 11. Beatriu del Regne Unit | ||||||||||||||||
| 23. Victòria I, reina del Regne Unit i d'Irlanda i emperatriu de l'Índia | ||||||||||||||||
| 1. Joan Carles I, rei d'Espanya | ||||||||||||||||
| 24. Ferran II, rei de les Dues Sicílies | ||||||||||||||||
| 12. Alfons de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
| 25. Maria Teresa d'Àustria | ||||||||||||||||
| 6. Carles de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
| 26. Francesc de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
| 13. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
| 27. Maria Isabel d'Àustria-Toscana | ||||||||||||||||
| 3. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
| 28. Ferran Felip d'Orleans | ||||||||||||||||
| 14. Felip d'Orleans | ||||||||||||||||
| 29. Helena de Mecklenburg-Schwerin | ||||||||||||||||
| 7. Lluïsa d'Orleans | ||||||||||||||||
| 30. Antoni d'Orleans | ||||||||||||||||
| 15. Maria Isabel d'Orleans | ||||||||||||||||
| 31. Lluïsa Ferranda d'Espanya | ||||||||||||||||
Descendència
Va tenir tres fills amb Sofia de Grècia, amb qui es va casar el 14 de maig del 1962:
Helena de Borbó i Grècia, infanta d'Espanya i duquessa de Lugo, nascuda a Madrid el 20 de desembre del 1963 i casada el 18 de març del 1995 amb l'aristòcrata Jaime de Marichalar de qui es va divorciar el 21 de gener de 2010.
Cristina de Borbó i Grècia, infanta d'Espanya i duquessa de Palma de Mallorca, nascuda a Madrid el 13 de juny de 1965 i casada el 4 d'octubre 1997 amb Iñaki Urdangarín.
Felip VI, rei d'Espanya, nascut a Madrid el 30 de gener del 1968 i casat el 22 de maig del 2004 amb Letizia Ortiz Rocasolano.
D'altra banda, Albert Solà Jiménez, empordanès de 56 anys, i Ingrid Sartiau, belga i de 46 anys, asseguren ser fills il·legítims del rei. Com a prova tenen els testimonis de les seves mares i les anàlisis genètiques que donen un 91% de probabilitat que siguin germans.[24][25]
Fortuna personal
La fortuna del rei és difícil de quantificar. La revista Forbes (abril 2003) incloïa Joan Carles I en el sisè lloc dels monarques més rics d'Europa, amb una fortuna de 1.790 milions d'euros, al lloc 134 entre els més rics del món. Així mateix, la casa reial cada any rep una aportació dels Pressupostos Generals de l'Estat, que per exemple el 2007 fou de 8,3 milions d'euros, el 2008 de 8,7 milions d'euros i el 2009 de 8,9 milions d'euros. Això és sota el concepte de sosteniment de família i casa.[26][27]
Es desféu una part d'ombra sobre els ingressos de la casa reial el 2012 quan arran de la crisi econòmica i de les reduccions de sou consegüents a aquesta es revelà que el rei rebia un sou anual de 292.752 euros bruts mentre que el seu fill en cobrava 146.376.[28] El rei i la seva fortuna van fer l'objecte d'un article del diari estatunidenc, el New York Times el 29 setembre de 2012.[29] A l'article els periodistes afegien que a més del patrimoni conegut no existia cap llista de tots els nombrosos regals (com ara cotxes de luxe, iots o residències secundàries) rebuts pel monarca al llarg del seu regnat.[19] L'opacitat de les finances de la casa reial espanyola han estat criticades constantment pel diputat d'ERC Joan Tardà que presentà, després de diverses iniciatives anteriors rebutjades pel govern espanyol o la Mesa del Congrés gràcies als vots del PSOE, PP i CiU, el 15 d'abril de 2009 al tribunal d'Estrasburg una demanda contra l'Estat espanyol per manca de transparència en aquest afer.[30]
Salut
Un tumor benigne va ser retirat del pulmó del Rei Joan Carles en una operació portada a terme a l'Hospital Clínic de Barcelona el dissabte 8 de maig de 2010. El monarca de llavors 72 anys, s'esperava que se li permetés tornar a casa en tres o quatre dies, i renovar l'activitat física completa en un parell de setmanes. L'operació es va produir com a resultat d'una revisió anual, i els metges van dir que el procediment va anar bé i que Joan Carles no necessitaria més tractament de seguiment. En una convenció de premsa de l'equip quirúrgic, es va dir que els tumors de 17-19mm que havien estat eliminats amb anestèsia general al pulmó dret no contenien cèl·lules malignes. «Aquesta és una bona notícia», va dir el doctor Laureano Molins, que havia dirigit l'operació.
L'abril de 2012 el rei Joan Carles va haver de sotmetre's a una cirurgia l'Hospital San José de Madrid, després d'una caiguda en un viatge privat durant la cacera d'un elefant a Botswana. Va patir una fractura triple del maluc.[31] L'accident va tenir lloc el 13 d'abril a la seva residència durant un safari per la regió del delta de l'Okavango.[32]
Referències
↑ «Felip serà proclamat rei el 19 de juny en una cerimònia laica i austera». 324.cat. [Consulta: 5 juny 2014].
↑ Citació de Preston, Paul. Juan Carlos: Steering Spain from Dictatorship to Democracy (en anglès). Nova York: W.W. Norton, 2004, p. 101.
↑ http://www.youtube.com/watch?v=ZKZITEcRAvo YouTube - Franco nombra sucesor a Juan Carlos I que jura los cargos del movimiento
↑ Coronació de Joan Carles I
↑ «Adolfo Suárez, presidente del Gobierno» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-2013. [Consulta: 24 març 2014].
↑ Renúncia al Tron de Joan de Borbó, a Youtube
↑ PRESTON. Paul, Juan Carlos. El Rey de un pueblo, Barcelona, 2003 (pàgs. 450-453).
↑ http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/c78/cons_cata.pdf
↑ Llista de guardonats al Premi Internacional Carlemany, al web de l'ajuntament d'Aquisgrà.
↑ Kissinger, Henry (1996-01-18). Statement announcing the prizewinners
↑ Aleote, A. «Por voluntad libérrima» (en castellà). El Mundo, 29-04-2001.
↑ Elguea, Susana (en castellà) 20 Minutos, 13-11-2007.
↑ «La Audiencia prohíbe la venta del último número de 'El Jueves' por un presunto delito de injurias a la Corona» (en castellà). El País, 20-07-2007.
↑ «Veinticinco mil personas recibieron en Ceuta a Don Juan Carlos y a Doña Sofía» (en castellà). 20 Minutos, 05-11-2007.
↑ «Rabat llama a consultas "por un periodo indeterminado" a su embajador en España» (en castellà). 20 Minutos, 02-11-2007.
↑ Biografia per la fundació CIDOB (castellà)
↑ Spain's fast-living king turns 70 a BBC News (anglès)
↑ La fiscalia espanyola obre diligències per la protesta d'ahir contra la visita de Joan Carles a Girona a Vilaweb
↑ 19,019,1 «Chastened King Seeks Redemption, for Spain and His Monarchy». New York Times, 28-09-2012 [Consulta: 6 gener 2018].
↑ «El rei es fractura el maluc caçant a Botswana». El Punt Avui, 14-04-2012.
↑ «Rajoy anuncia l'abdicació del rei Juan Carlos». Vilaweb, 02-06-2014 [Consulta: 2 juny 2014].
↑ «El Rey abdica» (en castellà). El País, 02-06-2014.
↑ «Constitució Espanyola - Article 57.5». [Consulta: 2 juny 2014]. «57.5. Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica.»
↑ «Com (bor)bons germans» (en ca). El Punt Avui.
↑ Article a "Vanitatis"
↑ Factura de la casa reial
↑ Pressupostos casa reial
↑ Oliva, Montse «El “primer funcionari” es retalla». El Punt-Avui, 18-07-2012.
↑ «La fortuna personal de Juan Carlos, portada del New York Times». Vilaweb, 29-09-2012.
↑ «“Un forat negre en la democràcia”». Diari de Balears, 16-04-2009 [Consulta: 2 juny 2014].
↑ «Spanish King Juan Carlos in hip surgery after fall». BBC News, 14 abril del 2012.
↑ «King Juan Carlos under fire» (en anglès). News Summary, 15-04-2012.
Bibliografia
Sverlo, Patricia. Un rei cop per cop : biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó. Kalegorria, 2002. Depòsit Legal NA 1787-2002
Vegeu també
- Haute couture 04 transport
Enllaços externs
(castellà) Pàgina oficial de la Casa Reial d'Espanya
