Leucs
Multi tool use
 |
No s'ha de confondre amb Leuns.
|
Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud. La seva capital era Tollum (Toul). Cèsar els esmenta junt amb els sèquans i lingons com als pobles que li van proporcionar gra.[1]
Etimologia
El nom dels « Leucs » deriva del céltic leucos, variació leucet(i)o-, que vol dir « clar », « brillant » d'on « llampec ». Els leuci serien doncs « els fulgurants » o de forma més prosaica « els vigilants » amb el sentit de vigilants de la frontera meridional amb allò que s'anomenà més tard la Gàl·lia Cèltica. L'arrel leuc- és atestada sovint dins l'onomàstica gal·la, tant dins els noms de persona com Leucus, Leuca, Leucanus, Leuconius, Leucimara ; el teònim Leucetius epítet de Mart a les dedicatòries i noms de lloc Lioux, Lieuche de Leuca. La mateixa arrel cèltica es retroba en el gal llug, l'irlandès antic luach « brillant ». L'indoeuropeu *leuk- « brillant », « clar », d'on prové, es perpetua igualment dins el grec leukos « brillant, blanc », el germànic *leuk-ta (anglès light, alemany Licht), els mots llatins lux, « llum », i luna (*louk-snā, *louk variant fonètica de *leuk), etc.[2]
Referències
↑ Bertrand Bonaventure, Céramiques et société chez les Leuques et les Médiomatriques : IIe-Ier siècles avant J.-C., Université de Strasbourg, 2010, 2 vol., 414 + 531 p. + CD-Rom (tesi d'arqueologia publicada per M. Mergoil, Montagnac, 2011, 331 p. ISBN 978-2-35518-019-4 ; consultable en línia : volum I : text, volum II : catàlgs
↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continenta, París, éditions Errance, coll. « Hespérides », 2008, 3a ed. (1a ed. 2001) (ISBN 2877723690)
8gk28TycFEOXX,rqwD
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
