Ionosfera

Multi tool use
La ionosfera[1] és la part de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització que provoca la radiació solar. Constitueix el límit inferior de la magnetosfera i es troba dins de la termosfera. La ionosfera permet que l'atmosfera superior reflecteixi les ones de ràdio emeses des de la superfície terrestre, fet que possibilita que aquestes puguin viatjar grans distàncies sobre la Terra.
En les regions polars, les partícules carregades dutes pel vent solar són atrapades pel camp magnètic terrestre incidint sobre la part superior de la ionosfera i donant lloc a la formació d'aurores. Pot arribar a temperatures superiors als 726'85 °C (1.000 K).
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ionosfera 
|
↑ «ionosfera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Atmosfera terrestre
|
Troposfera • Estratosfera • Mesosfera • Termosfera • Exosfera
|
Tropopausa • Estratopausa • Mesopausa • Termopausa
|
Capa d'ozó • Turbopausa • Ionosfera • Homosfera • Heterosfera
|
Magnetosfera
|
Submagnetosfera |
- Aurora polar
- Camp magnètic terrestre
- Circulació atmosfèrica
- Corrent en jet
- Geosfera
- Vent polar
|
Magnetosfera terrestre |
- Cinturó de Van Allen
- Corrent d'anell
- Corrent de Birkeland
- Cronologia de la magnestosfera
- Embolcall magnètic
- Ionosfera
- Magnetopausa
- Magnetosfera
- Moviment de les partícules en la magnetosfera
- Plasmasfera
|
Vent solar |
- Camp magnètic interplanetari
- Corrent heliosfèric difús
- Ejecció de massa coronal
- Erupció solar
- Heliofunda
- Heliopausa
- Heliosfera
- Meteorologia espacial
- Núvol coronal
- Tempesta geomagnètica
- Xoc de terminació
- Xoc en arc
|
Satèl·lits |
- Llista completa
- Cluster II
- Double Star
ERG; (2016)
- Geotail
- IMAGE
MMS; (2015)
- Polar
- THEMIS
- Van Allen Probes
- WIND
|
Projectes d'investigació |
|
Altres magnestosferes |
- Ganimedes
- Lluna
- Mercuri
- Júpiter
- Saturn
- Urà
- Neptú
|
Vegeu també |
Anells planetaris
- Remolins lunars
- Tub de flux
- Torus de gas
|
Portal d'astronomia
|
Registres d'autoritat |
GND: 4130409-3
NDL: 00561406
|
Bases d'informació |
|
og1l3zw,rfcY3tp171DDQ,TGb,25qTy9jwkBlhwBN rMlzi,yqXu Z2XViLt
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...