1975
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1975 (MCMLXXV) |
| Islàmic | 1395 – 1396 |
| Xinès | 4671 – 4672 |
| Hebreu | 5735 – 5736 |
| Calendaris hindús | 2030 – 2031 (Vikram Samvat) 1897 – 1898 (Shaka Samvat) 5076 – 5077 (Kali Yuga) |
| Persa | 1353 – 1354 |
| Armeni | 1424 |
| Rúnic | 2225 |
| Ab urbe condita | 2728 |
| Efemèrides | |
Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
1972 1973 1974 - 1975 - 1976 1977 1978 | |
| Dècades | |
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
1975 (MCMLXXV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Contingut
1 Esdeveniments
1.1 Cinema i televisió
1.2 Música i ràdio
2 Naiximents i defuncions
2.1 Defuncions
3 Referències
Esdeveniments
- Països Catalans
Barcelona - Primera observació registrada de cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en llibertat.
Vila-seca - Es crea l'escola de música que el 1978 va esdevenir el Conservatori de Música de Vila-seca
maig, Espanya: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals en la majoria dels grans centres industrials.
10 de juny: S'inaugura la Fundació Joan Miró a Barcelona
23 de desembre: onze partits catalans formen el Consell de Forces Polítiques de Catalunya
- Resta del món
9 de gener, Londres: Cristina Borra, locutora de ràdio
4 de març, Londres (el Regne Unit: la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
24 de març, Madrid, Espanya: Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Suárez vicesecretari general del Movimiento.
4 d'abril, Califòrnia, Estats Units) Bill Gates i Paul Allen funden l'empresa Microsoft.
9 de maig, Madrid, Espanya: el govern aprova un decret llei que regula la vaga laboral.
11 de juny, Madrid, Espanya: un grup de forces polítiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergencia Democrática.
18 de juny: un discurs de Joan de Borbó pronunciat davant representants de l'oposició democràtica provoca que el govern li prohibeixi l'entrada a l'estat.
22 d'agost, Madrid, Espanya: el govern aprova un dur decret llei antiterrorista, que comporta la restricció d'encara més llibertats.
27 de setembre, Madrid i Burgos, Espanya); Barcelona: hi afusellen tres membres del FRAP i dos d'ETA.
1 d'octubre, Madrid, Espanya: per contrarestar la pressió internacional contrària, el règim convoca una gran manifestació de suport a Franco en la plaza de Oriente.
12 d'octubre, Madrid, Espanya: Franco apareix en públic per darrera vegada, en un acte a l'Instituto de Cultura Hispánica.
17 d'octubre, Madrid, Espanya: s'hi celebra el darrer consell de ministres presidit per Franco.
23 d'octubre, Madrid, Espanya: una setmana després de patir el primer infart, s'emet el primer comunicat oficial en què es reconeix la malaltia de Franco.
28 d'octubre, Espanya: per segona vegada, el príncep Joan Carles n'esdevé cap de l'estat interinament.
2 de novembre, Sàhara Occidental: el príncep Joan Carles visita les tropes espanyoles que hi ha destacades.
9 de novembre, Rabat (el Marroc: Hassan II anuncia la retirada de la Marxa Verda sobre el Sàhara.
12 de novembre, Madrid, Espanya: Arias Navarro presenta en privat la dimissió al príncep a causa d'una reunió que aquest va mantenir amb els ministres militars sense el seu coneixement.
25 de novembre, Surinam: aquest país s'independitza del Regne dels Països Baixos.
Cinema i televisió
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 09/21 | José Luis Borau | Furtivos | drama |
| 11/19 | Milos Forman  | Algú va volar sobre el niu del cucut | drama |
| Jordi Grau i Solà | La trastienda | drama | |
| 12/18 | Stanley Kubrick | Barry Lyndon | drama hist. |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1975
L'actriu María José Cantudo protagonitzà el primer nu integral del Destape del cinema espanyol en La trastienda.
Al Japó, la sèrie d'anime UFO Robo Grendizer començà a emetre's a l'octubre.
Música i ràdio
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Al Tall | Cançó popular, País Valencià | folk | |
| Lluís Llach | Viatge a Itaca | cançó | |
| 11/ | Brian Eno | Discreet music | ambient |
| 01/16 | Michael Jackson | Forever, Michael | soul |
| 01/24 | Keith Jarrett | The Köln Concert | jazz |
| 09/10 | Kiss | Alive! | rock |
| 03/19 | Kiss | Dressed to Kill | rock |
| 03/24 | Lynyrd Skynyrd | Nuthin' Fancy | rock sudenc |
| 11/21 | Queen | A Night At The Opera | rock |
| 08/25 | Bruce Springsteen | Born to run | rock |
Naiximents i defuncions
| # | Nom i llinatges | Activitat | Origen | |
|---|---|---|---|---|
Oriol Canals Boix | cantautor | barceloní | 2014 | |
| 04/29 | Betsabé García Álvarez | filòloga | barcelonina | |
| 12/02 | Shigeto Koyama | dibuixant | japonés |
Les persones nascudes en 1975 faran 44 anys durant el 2019.
24 de març, València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.
3 de maig, Xàtiva, Costera: Ximo Cerdà, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
20 de maig, Vilanova i la Geltrú, Garraf: Isaac Gàlvez López, ciclista català
25 de juny, Mar del Plata, Argentina: Chenoa, cantant mallorquina nascuda a l'Argentina.- Girona: Pere Vilà Barceló, cinema.
Barcelona: María José Durán Junquera, geògrafa.
Betsabé García
Oriol Canals
Shigeto Koyama
Betsabé García
Shigeto Koyama
23 de gener, Montevideo: Cecilia Curbelo, comunicadora, columnista, escriptora, guionista i editora uruguaiana.
22 de febrer, Culver City, Califòrnia, EUA: Drew Barrymore, actriu i productora estatunidenca.
2 de març, Quebec: Marc Menard, actor
27 de març, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.
5 d'abril, Brighton, Regne Unit: Caitlin Moran, periodista, escriptora i columnista anglesa.[1]
24 d'abril, Sacramento, Califòrnia, EUA: Sam Doumit, actriu estatunidenca.
24 d'abril, Polònia: Sebastian Bieniek, director de cinema.
27 d'abril, Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia.
29 d'abril, Bangkok: Eric Koston, patinador de monopatí tailandès resident als Estats Units
2 de maig, Leytonstone, Londres: David Beckham, futbolista anglès.
4 de maig, Buenos Aires: Pablo Maximiliano Miguel Coronel Vidoz, cantant i actor
4 de juny, Los Angeles (Califòrnia), EUA: Angelina Jolie, actriu estatunidenca.
25 de juny, Tuapse, URSS: Vladímir Kràmnik, jugador d'escacs rus.
15 de juliol, Leningrad, URSS: Margarita Meklina, contista i novel·lista que resideix entre Europa i els Estats Units
1 d'agost, Gabon: Jonas Ogandaga, futbolista gabonès
7 d'agost, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora de cinema sud-africana i estatunidenca.
5 d'octubre, Reading, Anglaterra: Kate Winslet, actriu anglesa.
24 d'octubre, Springfield (Missouri): Melissa Hutchison, actriu de veu estatunidenca coneguda pel seu doblatge al videojoc The Walking Dead.[2][3]
12 de novembre, Tirana: Edvin Murati, futbolista albanès.
25 de novembre, Marroc: Abdelkader Benali, escriptor
24 de desembre: Maria Zakharova, diplomàtica i periodista russa directora del Departament d'Informació i Premsa del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia des del 2015
Montevideo: Sebastián Bednarik, productor i director de cinema, empresari, professor, artista, autor, guionista i documentalista uruguaià
Toronto: Chris Diamantopoulos, actor i còmic
Defuncions
Entre les morts destacades de l'any estan la de la ballarina Joséphine Baker, el cineasta italià Pasolini, el dictador espanyol Franco o la politòloga jueva Hannah Arendt.
- Països Catalans
1 de febrer, Cubelles: Manuel Humbert i Esteve, pintor i dibuixant català.
29 d'abril, Barcelona: Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (n. 1887).
15 de setembre, Barcelona: Carlos Conti Alcántara, guionista i dibuixant de còmics català.
- Resta del món
8 de febrer, Great Missenden, Buckinghamshire (Anglaterra): Robert Robinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1947 (n. 1886).
9 de març, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista.
13 de març, Belgrad, Iugoslàvia: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961 (n. 1892).
12 d'abril, París: Joséphine Baker, cantant, ballarina i vedet.
14 d'abril, Los Angeles (Califòrnia): Fredric March, actor de teatre i cinema estatunidenc.
20 de maig, Cornualles: Barbara Hepworth, escultora britànica (n. 1903).
8 de juny: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.
26 de juny, Roma: Josepmaria Escrivà de Balaguer, sacerdot aragonès i fundador de l'Opus Dei.
5 de setembre: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
10 de setembre, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic anglès i Premi Nobel de Física, 1937).
22 d'octubre, Londres, Regne Unit: Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor britànic, que va intentar sintetitzar la història universal.
27 d'octubre, Ferrol, Espanya: Ángela Ruiz Robles, mestra, escriptora i inventora, precursora del llibre electrònic.
30 d'octubre, Berlín: Gustav Ludwig Hertz, físic alemany i Premi Nobel de Física, 1925.
1 de novembre, Southampton (Nova York): Philip James, organista, compositor i director d’orquestra estatunidenc.
2 de novembre, Roma: Pier Paolo Pasolini, director de cinema, escriptor i poeta italià.
20 de novembre, Madrid, Espanya: Francisco Franco Bahamonde, dictador i militar espanyol, cap d'Estat.
29 de novembre, Anglaterra: Graham Hill, pilot de curses automobilístiques anglès, bicampió de la Fórmula 1.
4 de desembre, Nova York: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu.
28 de desembre, San Jacinto (Califòrnia): Theodosius Dobzhansky, genetista ucraïnès i un dels fundadors de la Teoria Sintètica de l'Evolució.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1975 |
↑ Rollman, Hans. «Caitlin Moran: Lady Sex Pirate and Working Class Hero». PopMatters, 12-11-2014.
↑ «Best Performance By a Human Female». Spike.
↑ J. Lang, Derrik «'Walking Dead' wins game of the year at Spike VGAs». Yahoo, 08-12-2012.
