Lugdunum
 | |||||
| Tipus | Ciutat romana i capital | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Ubicació | |||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Data d'inauguració | 43 aC | ||||
 | |||||
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lugdunum o Lugudunum (grec Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, a la unió entre l'Arar (Saona) i el Rhodanus (Roine). La ciutat romana era situada al territori dels segusiaves, veïns dels hedus (aedui), en un turó anomenat Fourvière (possible Forum Vetus).
Lucius Munatius Plancus, governador de la Gàl·lia Transalpina, hi va establir el 43 aC una colònia romana amb gent portada de Vienna (Vienne = Viena del Delfinat) que havia estat expulsada d'aquesta pels al·lòbroges. En temps d'Estrabó era la ciutat més gran de la Gàl·lia després de Narbona, centre comercial i de comunicacions i residència dels governadors romans. En temps de Plini el jove hi havia fins i tot llibreters. En temps de Sèneca fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.
Fou saquejada el 197 aC pels soldats de Septimi Sever després de la derrota de Clodi Albí en la Batalla de Lugdunum. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'alamans. A la ciutat hi havia l'altar d'August (Ara Augusti a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el 12 aC i dedicat a August el 10 aC; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
A la ciutat hi va néixer l'emperador Claudi. A algunes inscripcions apareix com a Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum, nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.
El cristianisme hi va entrar molt aviat. En temps de Marc Aureli hi hagué un avalot anti-cristià, que comportà la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, morí a l'arena del circ (172 o 177). Tot i això, la comunitat es restablí sota el govern del bisbe Ireneu, un dels pares de l'Església, i cresqué en mida i influència.
La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes, ja que els materials es van reutilitzar. Hom pot veure unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Brévenne, monts d'Or i Yzeron) dels que només en queden vestigis.
Lugdunun va donar nom a la província de la Gàl·lia Lugdunense (Gallia Lugdunensis).
Vegeu també
- Santuari Federal de les Tres Gàl·lies
- Taula Claudina
Coord.: 45° 45′ 35″ N, 4° 49′ 10″ E / 45.75972°N,4.81944°E / 45.75972; 4.81944
