La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu [s] en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula. Si una llengua té sons fricatius, el més probable és que tingui la [s], excepte en determinats idiomes australians.
Contingut
1Característiques
2Sibilant alveolar sorda
3Fricativa no sibilant alveolar sorda
4En català
5Vegeu també
Característiques
És una consonant pulmonar oral central.
És un so sibilant fricatiu.
És una fricativa alveolar perquè la llengua toca darrere les dents per causar una turbulència o fricció en la columna d'aire.
És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals.
En català correspon al so de "suc" i es representa habitualment amb la lletra S. Val a dir que altres grafies poden representar-lo, com la ç (plaça) o els dígraf SS ("passar") i SC ("piscina"). Davant de les vocals E i I pot estar representat per la C ("cendra"). Aquest so pateix sonorització en molts contextos fonètics.
La seva similitud amb el xiuxiueig, el vent o altres fenòmens de la natura fa que sigui un dels sons preferits per l'al·literació a la literatura.
Vegeu també
Ortografia de les sibilants
Alfabet fonètic internacional
Vocals
Anterior
Quasi- anterior
Central
Quasi- posterior
Posterior
Tancada
•iy
•ɨʉ
•ɯu
•ɪʏ
•ɪ̈ʊ̈
ʊ
•eø
•ɘɵ
•ɤo
•e̞ø̞
•əɵ̞
•ɤ̞o̞
•ɛœ
•ɜɞ
•ʌɔ
•æ
ɐ
•aɶ
•äɒ̈
•ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan les vocals apareixen en parelles, esquerra-dreta representen vocals no arrodonides–arrodonides
Consonants
Pulmonars
Lloc →
Labial
Coronal
Dorsal
Laríngia
↓ Mode
Bilabial
Labiodental
Dental
Alveolar
Postalveolar
Retroflexa
Palatal
Velar
Uvular
Faríngia
Glotal
Nasal
m̥
m
ɱ
n̪
n̥
n
n̠
ɳ̊
ɳ
ɲ̊
ɲ
ŋ̊
ŋ
ɴ
Oclusiva
p
b
p̪
b̪
d̪
t
d
ʈ
ɖ
c
ɟ
k
ɡ
q
ɢ
ʡ
ʔ
Fricativa
ɸ
β
f
v
θ
ð
s
z
ʃ
ʒ
ʂ
ʐ
ç
ʝ
x
ɣ
χ
ʁ
ħ
ʕ
h
ɦ
Aproximant
ʋ
ɹ
ɻ
j̊
j
ɰ
Bategant
ⱱ̟
ⱱ
ɾ
ɽ
ɢ̆
ʡ̯
Vibrant
ʙ
r̥
r
ɽ͡r
ʀ
ʜ
ʢ
Fricativa lateral
ɬ
ɮ
ɭ˔̊
ʎ̥˔
ʟ̝̊
ʟ̝
Aproximant lateral
l̥
l
ɭ̊
ɭ
ʎ̥
ʎ
ʟ
ʟ̠
Bategant lateral
ɺ
ɺ̢
ʎ̯
ʟ̆
No pulmonars
Clics
ʘ
ǀ
ǃ
ǂ
ǁ
ʘ̃
ʘ̃ˀ
ʘ͡q
ʘ͡qʼ
‼
Implosives
ɓ
ɗ
ʄ
ᶑ
ɠ
ʛ
Ejectives
pʼ
t̪ʼ
tʼ
ʈʼ
cʼ
kʼ
qʼ
fʼ
θʼ
sʼ
ɬʼ
ʃʼ
ʂʼ
ɕʼ
xʼ
χʼ
tsʼ
tɬʼ
cʎ̝̥ʼ
tʃʼ
ʈʂʼ
kxʼ
kʟ̝̊ʼ
qχʼ
Africades
p̪f
b̪v
ts
dz
tʃ
dʒ
tɕ
dʑ
ʈʂ
ɖʐ
tɬ
dɮ
cç
ɟʝ
cʎ̥˔
kʟ̝̊
Coarticulades
Fricatives
ɕ
ʑ
ɧ
Aproximants
ʍ
w
ɥ
ɫ
Oclusives
k͡p
ɡ͡b
ŋ͡m
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
Vocals
Consonants
Pulmonars
No pulmonars
Africades
Coarticulades
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...