Fricativa alveolar sorda




La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu [s] en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula. Si una llengua té sons fricatius, el més probable és que tingui la [s], excepte en determinats idiomes australians.




Contingut






  • 1 Característiques


  • 2 Sibilant alveolar sorda


  • 3 Fricativa no sibilant alveolar sorda


  • 4 En català


  • 5 Vegeu també





Característiques



  • És una consonant pulmonar oral central.

  • És un so sibilant fricatiu.

  • És una fricativa alveolar perquè la llengua toca darrere les dents per causar una turbulència o fricció en la columna d'aire.

  • És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals.



Sibilant alveolar sorda

































Voiceless alveolar sibilant
s
Número AFI
132
Codificació
Entitat (decimal)
s
Unicode (hex)
U+0073
X-SAMPA
s
Kirshenbaum
s
Braille

[[File:Braille S.svg


|25px|alt=⠎ (braille pattern dots-234) | ⠎ (braille pattern dots-234) U+280E]]
So


font · ajuda

Modifica les dades a Wikidata







Voiceless laminal dentalized alveolar sibilant
s̪
s̟
Modifica les dades a Wikidata

















Voiceless alveolar retracted sibilant
s̠
ṣ
Codificació
Entitat (decimal)
s​̺
Unicode (hex)
U+0073 U+033A
So


font · ajuda

Modifica les dades a Wikidata




Fricativa no sibilant alveolar sorda























Fricativa no sibilant alveolar sorda
θ̠
θ͇
ɹ̝̊
Número AFI
130 414
Codificació
Entitat (decimal)
θ​̱
Unicode (hex)
U+03B8 U+0331
So


font · ajuda

Modifica les dades a Wikidata




En català


En català correspon al so de "suc" i es representa habitualment amb la lletra S. Val a dir que altres grafies poden representar-lo, com la ç (plaça) o els dígraf SS ("passar") i SC ("piscina"). Davant de les vocals E i I pot estar representat per la C ("cendra"). Aquest so pateix sonorització en molts contextos fonètics.


La seva similitud amb el xiuxiueig, el vent o altres fenòmens de la natura fa que sigui un dels sons preferits per l'al·literació a la literatura.



Vegeu també


  • Ortografia de les sibilants










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more