Aule Cecina

Multi tool use
Aule Cecina
|
Biografia |
Naixement |
segle I aC |
Mort |
segle I aC |
Activitat |
Ocupació |
Escriptor i polític
|
Període |
República Romana
|
 |
Aule Cecina (en llatí Aulus Caecina), probablement l'Aule Cecina, al que va defensar Ciceró el 68 aC, o potser un fill seu, va ser un autor i traductor de diversos llibres sobre endevinació etrusca. Era membre d'una família etrusca, els Caecina, originària de la ciutat de Volterra, d'on van sortir molts harúspex. Va ser educat a Roma i va ser company d'estudis de Ciceró, amb el que tenia una bona amistat.
Era casat en segones núpcies amb una noble etrusca, vídua ella d'un ric banquer de Tarquínia. Quan la seva dona va morir va tenir un complicat procés judicial per poder rebre l'herència que li havia correspost en el testament, i va ser defensat per Ciceró en el conegut discurs Pro Caecina (68 aC).
Era membre del partit pompeià, i va lluitar a la batalla de Thapsus. Cecina va escriure un libel contra Cèsar que li va costar un exili a Sicília l'any 46 aC, del qual se'n té notícia per la seva correspondència amb Ciceró. Aquest el va recomanar davant del governador de l'illa, Furfani. Per tal d'obtindre el perdó de Cèsar va escriure unes Querelae on feia un abrandat elogi del dictador. L'any 47 havia anat a l'Àsia recomanat per Ciceró al procònsol de la província Publi Servili.
Va deixar escrites nombroses traduccions de l'etrusc al llatí i comentaris sobre l'endevinació etrusca, en una obra titulada Disciplina etrusca, on feia referència especialment a la doctrina dels llamps (libri fulgurales), coneixement que havia heretat del seu pare. La seva obra, avui perduda, va ser consultada i citada per Ciceró, Sèneca i Plini. Va ser també considerat un bon orador.[1]
Referències
↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 106-107. ISBN 8481641618.
Registres d'autoritat |
GND: 102383502
VIAF: 2857649
|
cuamAlkaBEjc,g 7B0uQo9Hwws3ic1B8DYJlt,IAP Z55E8,z2
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...