Lleis Fonamentals
Multi tool use
Lleis Fonamentals 1938-1977
|
Lleis Fonamentals
|
|
*Fuero del Trabajo
|
|
*Ley Constitutiva de las Cortes
|
|
*Fuero de los Españoles
|
|
*Ley de Referéndum
|
|
*Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado
|
|
*Ley de Principios del Movimiento Nacional
|
|
*Ley Orgánica del Estado
|
|
*Ley para la Reforma Política
|
|
|---|
Les Lleis Fonamentals (en castellà, Leyes Fundamentales) eren el conjunt de lleis bàsiques del franquisme, que regulaven l'organització i les atribucions de les institucions polítiques del règim polític franquista.
No eren una constitució, ja que no es basaven en la sobirania nacional, sinó en la voluntat autoritària d'un dictador que havia arribat al poder com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola del 1936-1939.
N'eren vuit:
Fuero del Trabajo (1938).
Ley Constitutiva de las Cortes (1942).
Fuero de los Españoles (1945).
Ley de Referéndum (1945).
Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947).
Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958).
Ley Orgánica del Estado (1967).
Ley para la Reforma Política (1976, aprovada durant la transició a l'actual període polític).
Van ser derogades per la Constitució espanyola de 1978.[1]
Referències
↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 136.
Enllaços externs
Text íntegre de la Ley de Referéndum de 1945. (castellà)
Text íntegre de la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1946. (castellà)
Text íntegre de la Ley de Principios del Movimiento Nacional de 1958. (castellà)
Text íntegre de la Ley Orgánica del Estado de 1967. (castellà)
Esquema didàctic de les Lleis Fonamentals del règim franquista. (castellà)
Omf,7hIrk2gawJAylUp q2r
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
