Estat federat
Un estat federat (que podria ser anomenat estat, província, cantó, land, etc.) és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una unió federal.[1] Aquests estats es diferencien dels estats sobirans en què han transferit una part dels seus poders sobirans al govern federal.[2] És important destacar que, quan els Estats decideixen federar-se, perden la seva posició com a persones de dret internacional. En canvi, la unió federal com una sola entitat es converteix en l'estat sobirà, la persona de dret internacional.[3] Un estat federat té competència administrativa sobre un territori geogràfic definit i és una forma de govern regional.
En alguns casos, es crea una federació d'una unió d'entitats polítiques, que poden ser independents o territoris dependents d'una altra entitat sobirana (amb major freqüència un poder colonial).[4] En altres casos, els estats federats s'han creat a partir de regions anteriorment estats unitaris.[5] Una vegada es forma una constitució federal les normes que regeixen les relacions entre els poders federals i regionals formen part del dret constitucional del país i no del dret internacional públic.
Als països amb constitucions federals hi ha una divisió de poders entre el govern central i els estats que el componen. Aquestes entitats - estats, províncies, cantons, länder, etc - són parcialment autogovernables i se'ls atorga un grau d'autonomia garantit constitucionalment que varia substancialment d'una federació a una altra.[6] En funció de la forma de descentralització de poders presa, els poders legislatius d'un Estat federat poden o no poden ser revocats o vetats pel govern federal. Les lleis que regeixen la relació entre els poders federals i regionals poden ser modificades a través de la constitució federal i de les constitucions estatals.
Contingut
1 Llista de components per federació
2 Vegeu també
3 Notes
4 Referències
Llista de components per federació
Les "unitats federades" a la taula de sota tenen autoritat governamental inherent en el sistema constitucional de la federació, mentre que les "altres unitats" són autoritats delegades per part del govern federal o en són administrades directament per aquest.
¤ indica capital federal (o unitats federades que la contenen)
¤¤ indica disputada activament per altres estats sobirans o per la comunitat internacional
Federació | Unitats federades | Altres unitats | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Argentina[7] | 23 províncies: Buenos Aires Catamarca Chaco Chubut Córdoba Corrientes Entre Ríos Formosa Jujuy La Pampa La Rioja Mendoza Misiones Neuquén Río Negro Salta San Juan San Luis Santa Cruz Santa Fe Santiago del Estero Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud Tucumán | 1 ciutat autònoma: Buenos Aires¤ | |||||
Austràlia[8] | 6 estats:
| 10 territoris: Territori de la Capital Australiana¤ Territori del Nord Illa Christmas Illes Cocos Illa Norfolk Territori de Jervis Bay Illes Ashmore i Cartier Territori Antàrtic Australià Illes del Mar del Corall Illes Heard i McDonald | |||||
Àustria[9] | 9 estats:
| ||||||
Bèlgica[10] |
| ||||||
Bòsnia i Hercegovina | 2 entitats:[11] Republika Srpska Bosnia and Herzegovina | 1 districte autogovernable: Brčko (oficialment Condomini d'ambdós constituents) | |||||
Federació de Bòsnia i Herzegovina és una federació de 10 cantons: Una-Sana · Posavina · Tuzla · Zenica-Doboj · Podrinje Bosnià · Bòsnia Central · Herzegovina-Neretva · Herzegovina Occidental · Sarajevo¤ · Bòsnia Occidental | |||||||
Brasil[12] | 26 estats:
| ||||||
1 districte federal: Distrito Federal (Brasília)¤[Federated states 3] | |||||||
5.564 municipis[Federated states 4][13] | |||||||
Canadà[14] | 10 províncies:
| 3 territoris: Territoris del Nord-oest Nunavut Yukon | |||||
Comores | 3 illes:[11] Anjouan Grande Comore¤ Mohéli | ||||||
Etiòpia[15] | 9 regions: Afar · Amhara • Benishangul-Gumuz · Gambela • Harari · Oròmia • Somali • Pobles del Sud • Tigré | 2 ciutats: Addis Ababa¤ · Dire Dawa | |||||
Alemanya[16] | 16 estats:
| ||||||
Índia[17] | 28 estats: Andhra Pradesh • Arunachal Pradesh • Assam • Bihar • Chhattisgarh • Goa • Gujarat • Haryana • Himachal Pradesh • Jammu i Caixmir¤¤ • Jharkhand • Karnataka • Kerala • Madhya Pradesh • Maharashtra • Manipur • Meghalaya • Mizoram • Nagaland • Orissa • Panjab • Rajasthan • Sikkim • Tamil Nadu • Tripura • Uttar Pradesh • Uttarakhand • Bengala Occidental | 7 territoris: Illes Andaman i Nicobar • Chandigarh • Dadra i Nagar Haveli • Daman i Diu • Lakshadweep • Delhi¤ • Puducherry | |||||
Iraq[18] | 18 governacions: Baghdād¤ · Salāh ad-Dīn · Diyālā · Wāsit · Maysān · Al-Basrah · Dhī Qār · Al-Muthannā · Al-Qādisiyyah · Bābil · Karbalā' · An-Najaf · Al-Anbar · Nīnawā · Duhok · Arbīl · Kirkuk (o At-Ta'mim) · As-Sulaymāniyyah | Regió autònoma: Kurdistan iraquià[11] (L'àrea de la regió se sobreposa als governorats) | |||||
Malàisia [19] | 13 estats:
| 3 territoris federals: Putrajaya Kuala Lumpur¤ Labuan | |||||
Mèxic[20] | 31 estats:
| 1 districte federal: Distrito Federal (Ciudad de México)¤ | |||||
Micronèsia[21] | 4 estats: Chuuk Kosrae Pohnpei¤ Yap | ||||||
Nepal | 14 zones: Bagmati¤ · Bheri · Dhawalagiri · Gandaki · Janakpur · Karnali · Koshi · Lumbini · Mahakali · Mechi · Narayani · Rapti · Sagarmatha · Seti | ||||||
Níger[22] | 36 estats: Anambra · Enugu · Akwa Ibom · Estat d'Adamawa · Abia · Estat de Bauchi · Bayelsa · Benue-Plateau · Estat de Borno · Cross River · Delta · Ebonyi · Edo · Ekiti · Gombe · Imo · Jigawa · Kaduna · Kano · Katsina · Kebbi · Kogi · Kwara · Lagos · Nasarawa · Niger · Ogun · Ondo · Osun · Oyo · Plateau · Rivers · Sokoto · Taraba · Yobe · Estat de Zamfara | 1 territori capital: Abuja¤ | |||||
Pakistan[23] | 4 províncies: Balutxistan • Khyber Pakhtunkhwa • Punjab • Sindh | 2 àrees autònomes:[11] Azad Kashmir Gilgit-Baltistan | |||||
2 territoris: Territori Capital Islamabad¤ • Àrees Tribals | |||||||
Rússia[24][25] | 85 subjectes federals de diferent classe: 22 repúbliques:[11]
| ||||||
46 províncies:
| |||||||
9 territoris:
| |||||||
1 província autònoma:[11] Província Autònoma dels Hebreus | |||||||
4 districtes autònoms:[11]
| |||||||
3 ciutats federals: Moscou¤ | |||||||
Saint Kitts and Nevis | 2 estats:
| ||||||
Somàlia[26][27] | 4 estats:[Federated states 6] Somaliland • Puntland • Jubaland • Galmudug | ||||||
Sudan del Sud | 10 estats: Equatoria Central • Equatoria de l'Est • Jonglei • Llacs • Bahr el Ghazal del Nord • Unitat • Nil Superior • Warrap • Bahr el Ghazal de l'Oest • Equatoria de l'Oest | ||||||
Sudan[28] | 15 estats: Gezira • Nil Blau • Sennar • Nil Blanc • Darfur del Nord • Darfur del Sud • Darfur de l'Oest • Kassala • Gadarif • Mar Roig • Khartum¤ • Kordofan • Kordofan del Nord • Kordofan del Sud • Nord • Riu Nil | ||||||
Suïssa[29] | 26 cantons:
| ||||||
Emirats Àrabs Units[30] | 7 emirats:
| ||||||
Estats Units[31] | 50 estats:
| 1 districte federal: Washington, D.C.¤ | |||||
1 territori incorporat: Atol Palmyra | |||||||
15 territoris no incorporats: Samoa Nord-americana Guam Illes Mariannes Septentrionals Puerto Rico Illes Verges Nord-americanes illa Baker • illa Howland • illa Jarvis • Atol Johnston • Escull Kingman • Atol de Midway • Illa Navassa • Illes Wake (Els EUA també reclamen Bajo Nuevo Bank i Serranilla Bank). | |||||||
Veneçuela[32] | 23 estats:
| 1 districte federal: Districte Capital | |||||
1 dependència federal: ¤ Dependències Federals |
Vegeu també
- Estat associat
- Llista de subdivisions administratives per estats
- Llista d'estats independents i territoris dependents
Notes
↑ Flandes i Valònia eren subdividides en cinc províncies cadascuna, tal com establia la Constitució de Bèlgica. El govern provincial és responsabilitat dels governs regional.
↑ Les comunitats i regions són institucions de govern separades amb diferents àrees de responsabilitat. Les comunitats s'organitzen sobre la base de les fronteres lingüístiques, que són diferents de les fronteres regionals.
↑ La ciutat federal té un nivell d'auto-governant igual als altres principals unitats federals.
↑ La Constitució brasilera de 1988 tracta als municipis com a part de la Federació i no simples subdivisions dependents dels estats.
↑ Saint Kitts és governat directament pel govern federal.
↑ La constitució aprovada s'acomoda als governs regionals existents, amb el nombre i límits últims dels Estats membres federals que determini la Casa del Poble del Parlament Federal .
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat federat |
↑ The Australian National Dictionary: Fourth Edition, pg 1395. (2004) Canberra. ISBN 978-0-19-551771-2
↑ Constitució dels Estats Units d'Amèrica :. Desena Esmena, Poders reservats
↑ Crawford, J. (2006). The Creation of States in International Law. Oxford, Clarendon Press.
↑ Com a exemples, Austràlia i els Estats Units.
↑ És el cas de Bèlgica en 1993. Les regions belgues havien retornat poders prèviament.
↑ Per exemple, les províncies canadenques i els cantons suïssos tenen substancialment més poders i gaudeixen d'una major protecció davant les interferències i interferències del govern central que la majoria de les federacions no occidentals.
↑ Daniel, Kate; Special Broadcasting Service Corporation. SBS World Guide: The Complete Fact File on Every Country, 16th ed.. Prahran, Victoria, Australia: Hardie Grant Books, 2008, p. 827. p26. ISBN 978-1-74066-648-0.
↑ SBS World Guide 2008, p38
↑ SBS World Guide 2008, p46
↑ SBS World Guide 2008, p74
↑ 11,011,111,211,311,411,511,6 Error de citació: Etiqueta<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaautonomy
↑ SBS World Guide 2008, p101
↑ Article 18
↑ SBS World Guide 2008, p132
↑ SBS World Guide 2008, p239
↑ SBS World Guide 2008, p275
↑ SBS World Guide 2008, p328
↑ SBS World Guide 2008, p346
↑ SBS World Guide 2008, p460
↑ SBS World Guide 2008, p481
↑ SBS World Guide 2008, p486
↑ SBS World Guide 2008, p537
↑ SBS World Guide 2008, p549
↑ SBS World Guide 2008, p600
↑ Federal structure of Russia, Article 65 of Russian Constitution.
↑ «The Federal Republic of Somalia - Harmonized Draft Constitution». Federal Republic of Somalia. [Consulta: 2 agost 2012].
↑ «Guidebook to the Somali Draft Provisional Constitution». [Consulta: 2 agost 2012].
↑ SBS World Guide 2008, p687
↑ SBS World Guide 2008, p700
↑ SBS World Guide 2008, p760
↑ SBS World Guide 2008, p774
↑ SBS World Guide 2008, p798