Microestat
Un microestat és un estat sobirà amb una població, o amb una superfície molt petita, o amb totes dues coses.[1]
Els microestats tenen una important influència relativa a l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada estat hi té un vot.
Alguns exemples propers són: la Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Andorra, Malta, o Luxemburg.
Els microestats no han de confondre's amb les micronacions, que no són reconegudes com a estats sobirans. Els territoris amb sobirania plena, com ara les Illes Anglonormandes, no es consideren microestats.
El microestat sobirà més petit és la Ciutat del Vaticà, que el 2003 tenia 911 ciutadans, i una superfície de només 0,44 quilòmetres quadrats.
A Roma, Itàlia, l'Orde Sobirana i Militar de Malta —que no ha de confondre's amb Malta, un microestat insular del Mediterrani— és una entitat efectiva no-territorial sobirana que podria ser també considerat un microestat: la seva sobirania és reconeguda per 105 estats, 100 dels quals participen en relacions diplomàtiques, però, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no té cap base territorial substancial.
Ni el Vaticà ni el Sobirà Orde Militar de Malta són membres de les Nacions Unides, tot i que ambdós hi tenen estatus d'observador permanent, el primer com a "estat no-membre" amb el nom atípic de Santa Seu, i la segona com a "altra entitat".
Referències
↑ «Microstati - Nuovi Dizionari Online Simone - Dizionario dell'Unione Europea Indice M». [Consulta: 10 juliol 2018].