Gran Premi d'Espanya del 1991












































Infotaula de competició esportivaGran Premi d'Espanya del 1991
Tipus
Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1
Esport
automobilisme
Part de
Temporada 1991 de Fórmula 1
Distància
65 volta
Lloc i data
Lloc
Circuit de Catalunya
Estat
Espanya
Data
29 setembre 1991
Classificació
Guanyador
Nigel Mansell
Modifica les dades a Wikidata

Resultats del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 de la temporada 1991 disputat al circuit de Montmeló el 29 de setembre del 1991.





Classificació













































































































































































































































































































































Pos
 No
Pilot
Equip
 Voltes
 Temps/ Retirada
 Pos. de sortida
 Punts
1
 5
Regne UnitNigel Mansell
Williams - Renault
 65
 1h 38' 42. 4
 2
10
2
 27
FrançaAlain Prost
Ferrari
 65
 + 11.331 s
 6
6
3
 6
ItàliaRiccardo Patrese
Williams - Renault
 65
 + 15.909 s
 4
4
4
 28
FrançaJean Alesi
Ferrari
 65
 + 22.772 s
 7
3
5
 1
BrasilAyrton Senna
McLaren - Honda
 65
 + 1' 02.402 min.
 3
2
6
 19
AlemanyaMichael Schumacher
Benetton - Ford
 65
 + 1' 19.468 min.
 5
1
7
 15
BrasilMauricio Gugelmin
Leyton House - Ilmor
 64
 + 1 Volta
 13
  
8
 22
FinlàndiaJyrki Järvilehto
Dallara - Judd
 64
 + 1 Volta
 15
  
9
 32
ItàliaAlessandro Zanardi
Jordan - Ford
 64
 + 1 Volta
 20
  
10
 7
Regne UnitMartin Brundle
Brabham - Yamaha
 63
 + 2 Voltes
 11
  
11
 20
BrasilNelson Piquet
Benetton - Ford
 63
 + 2 Voltes
 10
  
12
 14
ItàliaGabriele Tarquini
Fondmetal - Ford
 63
 + 2 Voltes
 22
  
13
 23
ItàliaPierluigi Martini
Minardi - Ferrari
 63
 + 2 Voltes
 19
  
14
 24
ItàliaGianni Morbidelli
Minardi - Ferrari
 62
 Col·lisió
 16
  
15
 21
ItàliaEmanuele Pirro
Dallara - Judd
 62
 + 3 Voltes
 9
  
16
 4
ItàliaStefano Modena
Tyrrell - Honda
 62
 + 3 Voltes
 14
  
17
 3
JapóSatoru Nakajima
Tyrrell - Honda
 62
 + 3 Voltes
 18
  
Ret
 8
Regne UnitMark Blundell
Brabham - Yamaha
 49
 Motor
 12
  
Ret
 26
FrançaÉrik Comas
Ligier - Lamborghini
 36
 Part elèctrica
 25
  
Ret
 2
ÀustriaGerhard Berger
McLaren - Honda
 33
 Part elèctrica
 1
  
Ret
 9
ItàliaMichele Alboreto
Footwork - Porsche
 23
 Motor
 24
  
Ret
 33
ItàliaAndrea de Cesaris
Jordan - Ford
 22
 Part elèctrica
 17
  
Ret
 11
FinlàndiaMika Häkkinen
Lotus - Judd
 5
 Virolla
 21
  
Ret
 16
ItàliaIvan Capelli
Leyton House - Ilmor
 1
 Col·lisió
 8
  
Ret
 29
FrançaEric Bernard
Lola - Ford
 0
 Col·lisió
 23
  
Ret
 25
BèlgicaThierry Boutsen
Ligier - Lamborghini
 0
 Col·lisió
 26
  
NVC
 30
JapóAguri Suzuki
Lola - Ford
  

 
NVC
 34
ItàliaNicola Larini
Lambo - Lamborghini
  

 
NVC
 12
AlemanyaMichael Bartels
Lotus - Judd
  

 
NVC
 35
BèlgicaEric van de Poele
Lambo - Lamborghini
  

 
NVC
 10
ItàliaAlex Caffi
Footwork - Porsche
  

 
NVC
 18
ItàliaFabrizio Barbazza
AGS - Ford
  

 




Altres



  • Pole: Gerhard Berger 1' 18. 751


  • Volta ràpida: Riccardo Patrese 1' 22. 837 (a la volta 63)




Referències


  • «Web Oficial de la Fórmula 1». [Consulta: 10 - 05 - 2010].














Cursa anterior:
Gran Premi de Portugal de 1991
FIA 1991
Campionat del Món
 Cursa Següent:
Gran Premi del Japó de 1991
Anterior G.P.:
Gran Premi d'Espanya de 1990
Gran Premi d'Espanya
 Pròxim G.P.:
Gran Premi d'Espanya de 1992













-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more