Bronqui

Multi tool use
Bronqui |
 Sistema respiratori.
|
 Vista anterior dels cartílags de la laringe, tràquea i bronquis.
|
Detalls |
Llatí |
bronchi
|
Sistema |
Respiratori
|
Artèria nodridora |
Artèria bronquial |
Retorn venós |
Vena bronquial |
Innervació |
Nervi vague |
Identificadors |
MeSH |
[1]
|
TA |
A06.4.01.001
|
FMA |
70774 : multiaxial – jeràrquic
|
Recursos externs |
Gray |
p.1084
|
Terminologia anatòmica
|
 |
En l'aparell respiratori dels mamífers, els bronquis són els conductes respiratoris en què es divideix la tràquea. Serveixen per conduir l'aire per l'interior dels pulmons.
Quan l'aire arriba a la tràquea es va repartint pels diferents bronquis que es van ramificant successivament tornant-se cada vegada més xics, formant el conjunt anomenat arbre bronquial. En els bronquis petits falta l'esquelet cartilaginós i hi és molt important la capa muscular. Així cadascun dels dos bronquis principals (un per a cada pulmó) es divideix en bronquis lobulars (o secundaris) que aporten l'aire a un lòbul i cadascun es divideix en bronquis segmentaris (o lobel·lars o terciaris) que aporten l'aire a un lobel. Finalment, cadascun es divideix en bronquíols.[1] Al final dels bronquíols hi ha els alvèols, units per sacs alveolars, que s'encarreguen de l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre la sang dels capil·lars i l'aire alveolar .
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bronqui 
|
↑ Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.
Aparell respiratori
|
Nas
Faringe
- Nasofaringe
- Orofaringe
- Laringofaringe
- Epiglotis
- Laringe
- Tràquea
- Bronquis
Pulmons
|
Viccionari
gbpiNgnx,yqBvA0pvY6zqdT0vw ot9RL,Ldd n313NJRY9em,C7Mjs3u6ffdGCxMWMUauBMsih
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...