Gran Premi d'Espanya del 1989








































Infotaula de competició esportivaGran Premi d'Espanya del 1989
Tipus
Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1
Esport
automobilisme
Distància
73 volta
Lloc i data
Lloc
Circuit de Jerez
Estat
Espanya
Data
1r octubre 1989
Classificació
Guanyador
Ayrton Senna
Modifica les dades a Wikidata

Resultats del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 de la temporada 1989 disputat al circuit de Xerès l'1 d'octubre del 1989.



Classificació









































































































































































































































































































































































































Pos
 No
Pilot
Equip
 Voltes
 Temps/ Retirada
 Pos. de sortida
 Punts
1
 1
BrasilAyrton Senna
McLaren - Honda
 73
 1h 47' 48. 2
 1
9
2
 28
ÀustriaGerhard Berger
Ferrari
 73
 + 27.051 s
 2
6
3
 2
FrançaAlain Prost
McLaren - Honda
 73
 + 53.788 s
 3
4
4
 4
FrançaJean Alesi
Tyrrell - Ford
 72
 + 1 Volta
 9
3
5
 6
ItàliaRiccardo Patrese
Williams - Renault
 72
 + 1 Volta
 6
2
6
 30
FrançaPhilippe Alliot
Larrousse - Lamborghini
 72
 + 1 Volta
 5
1
7
 22
ItàliaAndrea de Cesaris
Dallara - Ford
 72
 + 1 Volta
 15
  
8
 11
BrasilNelson Piquet
Lotus - Judd
 71
 + 2 Voltes
 7
  
9
 9
Regne UnitDerek Warwick
Arrows - Ford
 71
 + 2 Voltes
 16
  
10
 3
Regne UnitJonathan Palmer
Tyrrell - Ford
 71
 + 2 Voltes
 13
  
Ret
 10
Estats UnitsEddie Cheever
Arrows - Ford
 61
 Motor
 61
  
Ret
 20
ItàliaEmanuele Pirro
Benetton - Ford
 59
 Virolla
 10
  
Ret
 21
ItàliaAlex Caffi
Dallara - Ford
 55
 Motor
 23
  
Ret
 7
Regne UnitMartin Brundle
Brabham - Judd
 51
 Virolla
 8
  
Ret
 15
BrasilMauricio Gugelmin
March - Judd
 47
 Col·lisió
 26
  
Ret
 24
EspanyaLluís Pérez Sala
Minardi - Ford
 47
 Virolla
 20
  
Ret
 5
BèlgicaThierry Boutsen
Williams - Renault
 40
 Bomba de combustible
 21
  
Ret
 26
FrançaOlivier Grouillard
Ligier - Ford
 34
 Motor
 24
  
Ret
 23
ItàliaPierluigi Martini
Minardi - Ford
 27
 Virolla
 4
  
Ret
 16
ItàliaIvan Capelli
March - Judd
 23
 Transmissió
 19
  
Ret
 37
FinlàndiaJyrki Järvilehto
Onyx - Ford
 20
 Caixa canvi
 17
  
Ret
 18
ItàliaPiercarlo Ghinzani
Osella - Ford
 17
 Caixa canvi
 25
  
Ret
 19
ItàliaAlessandro Nannini
Benetton - Ford
 14
 Virolla
 14
  
Ret
 8
ItàliaStefano Modena
Brabham - Judd
 11
 Part elèctrica
 12
  
Ret
 17
ItàliaNicola Larini
Osella - Ford
 6
 Suspensions
 11
  
Ret
 12
JapóSatoru Nakajima
Lotus - Judd
 0
 Col·lisió
 18
  
NVQ
 25
FrançaRené Arnoux
Ligier - Ford
  
  
  
  
NVQ
 39
FrançaPierre-Henri Raphanel
Rial - Ford
  
  
  
  
NVQ
 38
SuïssaGregor Foitek
Rial - Ford
  
  
  
  
NVQ
 40
ItàliaGabriele Tarquini
AGS - Ford
  
  
  
  
NVQ
 36
SuèciaStefan Johansson
Onyx - Ford
  
  
  
  
NVQ
 31
BrasilRoberto Moreno
Coloni - Ford
  
  
  
  
NVQ
 29
ItàliaMichele Alboreto
Larrousse - Lamborghini
  
  
  
  
NVQ
 35
JapóAguri Suzuki
Zakspeed - Yamaha
  
  
  
  
NVQ
 41
FrançaYannick Dalmas
AGS - Ford
  
  
  
  
NVQ
 34
AlemanyaBernd Schneider
Zakspeed - Yamaha
  
  
  
  
NVQ
 33
ArgentinaOscar Larrauri
Euro Brun - Judd
  
  
  
  
NVQ
 32
ItàliaEnrico Bertaggia
Coloni - Ford
  
  
  
  




Altres



  • Pole: Ayrton Senna 1' 20. 291


  • Volta ràpida: Ayrton Senna 1' 25. 779 (a la volta 55)




Referències


  • «Web Oficial de la Fórmula 1». [Consulta: 07 - 05 - 2010].














Cursa anterior:
Gran Premi de Portugal de 1989
FIA 1989
Campionat del Món
 Cursa Següent:
Gran Premi del Japó de 1989
Anterior G.P.:
Gran Premi d'Espanya de 1988
Gran Premi d'Espanya
 Pròxim G.P.:
Gran Premi d'Espanya de 1990













-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more