Mona verda de Saba
Multi tool use
La mona verda de Saba (Chlorocebus sabaeus) és una espècie de primat catarí de la família dels cercopitècids. Té el pelatge de color daurat verdós. La punta de la cua és de color groc daurat, igual que les cuixes i els bigotis. No tenen una banda distintiva de pèl al front, com altres espècies del gènere Chlorocebus, i els mascles tenen l'escrot de color blau pàl·lid. Alguns científics consideren que la mona verda de Saba i les altres espècies del gènere Chlorocebus formen en realitat una única espècie, Chlorocebus aethiops.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mona verda de Saba 
|
Espècies vivents de cercopitecins
|
|---|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Ordre: Primates · Subordre: Haplorrhini
|
| Cercopithecini |
Allenopithecus |
Cercopitec d'Allen (A. nigroviridis) |
Miopithecus
(Talapoins)
|
Talapoin d'Angola (M. talapoin) · Talapoin del Gabon (M. ogouensis)
|
Erythrocebus |
Mona vermella (E. patas) · E. poliophaeus
|
Chlorocebus
(Mones verdes)
|
Mona verda de Saba (C. sabaeus) · Mona verda comuna (C. aethiops) · Mona verda de les muntanyes Bale (C. djamdjamensis) · C. tantalus · C. pygerythrus · C. cynosuros
|
Cercopithecus
(Cercopitecs)
|
Cercopitec drias (C. dryas) · Cercopitec diana (C. diana) · Cercopitec roloway (C. roloway) · Cercopitec de nas blanc (C. nictitans) · Cercopitec blau (C. mitis) · Cercopitec argentat (C. doggetti) · Cercopitec daurat (C. kandti) · Cercopitec de Sykes (C. albogularis) · Cercopitec mona (C. mona) · Cercopitec de Campbell (C. campbelli) · Cercopitec de Lowe (C. lowei) · Cercopitec coronat (C. pogonias) · Cercopitec de Wolf (C. wolfi) · Cercopitec de Dent (C. denti) · Cercopitec de nas blanc petit (C. petaurista) · Cercopitec de panxa vermella (C. erythrogaster) · Cercopitec de Sclater (C. sclateri) · Cercopitec d'orelles vermelles (C. erythrotis) · Cercopitec de bigotis (C. cephus) · Cercopitec de cua vermella (C. ascanius) · Cercopitec de L'Hoest (C. lhoesti) · Cercopitec de Preuss (C. preussi) · Cercopitec del Gabon (C. solatus) · Cercopitec de cara de mussol (C. hamlyni) · Cercopitec de De Brazza (C. neglectus) · C. lomamiensis
|
|
| Papionini |
Macaca
(Macacos)
|
Mona de Gibraltar (M. sylvanus) · Macaco silè (M. silenus) · Macaco de cua de porc meridional (M. nemestrina) · Macaco de cua de porc septentrional (M. leonina) · Macaco de l'illa Pagai (M. pagensis) · Macaco de Siberut (M. siberu) · Macaco moro de Sulawesi (M. maura) · Macaco crestat de Sulawesi (M. ochreata) · Macaco de Tonkean (M. tonkeana) · Macaco de Heck (M. hecki) · Macaco negre de Gorontalo (M. nigrescens) · Macaco negre de Sulawesi (M. nigra) · Macaco menjacrancs (M. fascicularis) · Macaco ursí (M. arctoides) · Macaco rhesus (M. mulatta) · Macaco de Taiwan (M. cyclopis) · Macaco japonès (M. fuscata) · Macaco de còfia (M. sinica) · Macaco de capell (M. radiata) · Macaco d'Assam (M. assamensis) · Macaco del Tibet (M. thibetana) · Macaco d'Arunachal (M. munzala) · M. leucogenys
|
Lophocebus |
Mangabei de galtes grises (L. albigena) · Mangabei negre (L. aterrimus) · Mangabei d'Opdenbosch (L. opdenboschi) · Mangabei d'Uganda (L. ugandae) · Mangabei de Johnston (L. johnstoni) · Mangabei d'Osman Hill (L. osmani)
|
Rungwecebus |
Kipunji (R. kipunji) |
Papio
(Papions)
|
Papió anubis (P. anubis) · Papió comú (P. cynocephalus) · Papió sagrat (P. hamadryas) · Papió de Guinea (P. papio) · Papió negre (P. ursinus)
|
Theropithecus |
Papió gelada (T. gelada) |
Cercocebus |
Mangabei fosc (C. atys) · Mangabei de collar (C. torquatus) · Mangabei àgil (C. agilis) · Mangabei de ventre taronja (C. chrysogaster) · Mangabei del riu Tana (C. galeritus) · C. sanjei
|
Mandrillus |
Mandril (M. sphinx) · Dril (M. leucophaeus)
|
|
Categoria |
| Bases de dades taxonòmiques |
EOL GBIF ITIS MSW NCBI Species+ TSA
|
2,k72lJf1 1WRAfSDT etGvO52ROGX Beg,meiMETG11RG,TS4c,ZJ7F5dv,60m3OPOJs3sJ6yQxonYM,YlgPQvUtI4HtLm7INVaqg A,u,G
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
