Fòmit

Multi tool use
Un fòmit és qualsevol objecte o substància susceptible de dur organismes infecciosos (com els gèrmens o paràsits) i per tant, transferir-los d'un individu original a un altre. Un fòmit pot ser qualsevol cosa (com un drap o un cap de la fregona). Les cèl·lules de la pell, el cabell, la roba, i roba de llit són fonts comunes de contaminació de l'hospital. La paraula fòmit és un neologisme procedent del plural llatí (fōmĭtēs) del singular (fōmĕs), que significa literalment esca o metxa.[1]
Els fòmits s'associen especialment amb les infeccions nosocomials, ja que són possibles vies de transmissió de patògens entre pacients. Els estetoscopis i les corbates són dos fòmits associats als proveïdors d'atenció sanitària. Els equips hospitalaris bàsics, com ara tubs de degoteig intravenòs, catèters, i l'equip de suport vital també poden ser portadors, quan els agents patògens formen biofilms sobre les superfícies. L'esterilització d'aquests d'objectes evita la infecció creuada.
Els investigadors han descobert que les superfícies llises i no poroses transmeten els bacteris i els virus millor que els materials porosos (per exemple, el paper moneda).[2][3]
La raó és que, sobretot, en materials porosos i especialment els fibrosos absorbeixen i atrapen els agents contagiosos, pel que és més difícil transmetre'ls pel simple contacte.
Referències
↑ Liberman, Mark. «Fomite: panacea or backformation?» (en anglès), 19-11-2006. [Consulta: 27 febrer 2011].
↑ Abad, F. X.; R M Pintó, A. Bosch «Survival of enteric viruses on environmental fomites». Applied and Environmental Microbiology, 60, 10, 1994-10, pàg. 3704–10. PMC: 201876. PMID: 7986043.
↑ Pope, Theodore W; Peter T Ender, William K Woelk, Michael A Koroscil, Thomas M Koroscil «Bacterial contamination of paper currency». Southern Medical Journal, 95, 12, 2002-12, pàg. 1408–10. PMID: 12597308.
Bibliografia
- Boone, Stephanie A.; Gerba, Charles P. «Significance of Fomites in the Spread of Respiratory and Enteric Viral Disease» (en anglès). Falta indicar la publicació, Vol. 73, No. 6, març 2007, p. 1687-1696 [Consulta: 27 febrer 2011].
awU2WEXfPjPJN4ZXewewVBjbKNsO7Qf6bp0veUMlQdcZ2uoa,RhL4zWF41G1rmK9lTd4zDF z2JQzbAvURAXWJjRi6DOX
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...