Ngtjyty

Pèrlids

Perlidae
Perla marginata fotografiat a Commanster (Bèlgica).
Il·lustració de Dinocras cephalotes (circa 1840s)
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Plecoptera
Família	Perlidae
Subfamílies
Acroneuriinae Perlinae

Dinocras ferreri fotografiat a Itàlia.

Perlidae sp.

Larva de pèrlid sense identificar

Perlidae sp.

Nimfa de Perla marginata

Dinocras ferreri fotografiat a Itàlia.

Els pèrlids o perles (Perlidae) constitueixen una família d'artròpodes i la més ben coneguda dels plecòpters.^[1][2]

Descripció

• Les nimfes d'algunes espècies poden assolir grans dimensions (de fins a gairebé 4 cm en el cas de Perla marginata).


• Els estadis nimfals una mica avançats es poden distingir clarament de les altres famílies de plecòpters per la presència de traqueobrànquies a les bases de les potes.^[1][3]
  

Reproducció

Els adults emergeixen durant l'estiu i poden viure entre 1 i 3 anys.^[4]

Alimentació

Totes les espècies d'aquesta família són depredadores actives de tota classe d'invertebrats de mida inferior a la seva, encara que pertanyin a la mateixa espècie.^[1][4]

Hàbitat i distribució geogràfica

Es troben àmpliament distribuïts als rius i rierols de l'hemisferi nord, amb uns pocs gèneres que s'estenen cap a l'hemisferi sud (Àfrica, Sud-amèrica i Nova Zelanda).^[3][5][4]

Subdivisions

Se subdivideix en diversos gèneres, molts d'ells agrupats en dues subfamílies:

• 
  Acroneuriinae
  
  
  
  • 
    Acroneuriini
    
    
    
    • Acroneuria
    
    
    • 
      Attaneuria (Attaneuria ruralis)
    
    
    • Beloneuria
    
    
    • Brahmana
    
    
    • Calineuria
    
    
    • 
      Caroperla (Caroperla pacifica)
    
    
    • Doroneuria
    
    
    • 
      Eccoptura (Eccoptura xanthenes)
    
    
    • Gibosia
    
    
    • Flavoperla
    
    
    • Hansonoperla
    
    
    • Hesperoperla
    
    
    • 
      Kalidasia (Kalidasia radiata)
    
    
    • Kiotina
    
    
    • 
      Mesoperla (Mesoperla crucigera)
    
    
    • Nakaharia
    
    
    • 
      Niponiella (Niponiella limbatella)
    
    
    • 
      Nirvania (Nirvania pertristis )
    
    
    • Perlesta
    
    
    • Perlinella
    
    
    • Schistoperla
    
    
    • Sinacroneuria
    
    
    • Xanthoneuria
    
    
    
    
  
  
  • 
    Anacroneuriini
    
    
    
    • Anacroneuria
    
    
    • Enderleina
    
    
    • Inconeuria
    
    
    • Kempnyella
    
    
    • Kempnyia
    
    
    • 
      Klapalekia (Klapalekia augustibraueri)
    
    
    • Macrogynoplax
    
    
    • 
      Nigroperla (Nigroperla costalis)
    
    
    • 
      Onychoplax (Onychoplax limbatella)
    
    
    • Pictetoperla
    
    
    
    
  
  
  
  


• 
  Perlinae
  
  
  
  • 
    Neoperlini
    
    
    
    • Chinoperla
    
    
    • Furcaperla
    
    
    • Neoperla
    
    
    
    
  
  
  • 
    Perlini
    
    
    
    • Agnetina
    
    
    • Claassenia
    
    
    • Dinocras
    
    
    • 
      Eoperla (Eoperla ochracea )
    
    
    • Etrocorema
    
    
    • Folga
    
    
    • Forca
    
    
    • Kamimuria
    
    
    • Marthamea
    
    
    • 
      Miniperla (Miniperla japonica)
    
    
    • Neoperlops
    
    
    • Oyamia
    
    
    • Paragnetina
    
    
    • Perla
    
    
    • Phanoperla
    
    
    • Tetropina
    
    
    • Togoperla
    
    
    • Tyloperla
    
    
    
    
  
  
  
  


• 
  Incertae sedis
  
  
  
  • Berekia
  
  
  • Chloroperloides
  
  
  • 
    Dominiperla
    
  
  
  • 
    Helenoperla (Helenoperla malickyi)
  
  
  • Hemacroneuria
  
  
  • Japoneuria
  
  
  • Klapalekia
  
  
  • Macrogynoplax
  
  
  • Nigroperla
  
  
  • 
    Nishineuria (Nishineuria cornuta)
  
  
  • Onychoplax
  
  
  • 
    Pictetoperla^[6][7][8]
    
  
  
  
  

Costums

Tenen un comportament força nerviós, poden realitzar desplaçaments a contracorrent molt importants i els adults són atrets per les fonts de llum. En aigües calmes, mouen llurs cossos amunt i avall per mantindre la circulació de l'oxigen de l'aigua a través de les brànquies.^[1][4]

Observacions

Són molt sensibles a la manca d'oxigen dissolt a l'aigua. Si se'ls priva d'aigua corrent en un recipient de dimensions reduïdes (com un pot o una safata), és molt fàcil que morin al cap de pocs minuts. Això els fa especialment sensibles a la contaminació i els atorga un valor destacat com a indicadors de la qualitat de l'aigua.^[1][4]

Referències

Bibliografia

• Baumann, R.W., 1982. Plecoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill. Nova York: 389-393.


• Grimaldi, D. & Engel, M.S., 2005. Evolution of the Insects. Cambridge University Press: xv + 755 pp.


• Merritt i Cummins, 1996: An Introduction to the Aquatic insects of North America. 3a edició. Kendall Hunt. Dubuque, Iowa.


• Sivec, I., B. P. Stark i S. Uchida, 1988. Synopsis of the world genera of Perlinae (Plecoptera: Perlidae). Scopolia 16: 1-66.


• Stark, B. P. i A. R. Gaufin, 1976. The nearctic genera of Perlidae (Plecoptera). Misc. Publ. Entomol. Soc. Amer. 10: 1-80.


• Voshell, J.R., 2002: A Guide to Common Freshwater Invertebrates of North America. McDonald and Woodward. Blacksburg, Virgínia.


• Zwick, P., 1973. Insecta: Plecoptera. Phylogenetisches System und Katalog. Das Tierreich 94. Walter de Gruyter and Co., Berlín. 465 pp.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquiespècies

• 
  Encyclopedia of Life (anglès)
  


• 
  Animal Diversity Web (anglès)
  


• 
  Barcodes of Life (anglès)
  


• 
  NCBI (anglès)
  


• 
  ITIS (anglès)
  


• 
  UNEP-WCMC Species Database (anglès)