Sincici

Multi tool use

Sincici causat per infecció d'HSV-1
[1][2]Un sincici (en llatí, angles i alguns altres idiomes syncytium plural syncytia; derivat del grec: σύν (syn) = "junt" + κύτος (kytos) = "capsa, és a dir, cèl·lula") és una cèl·lula multinucleada la qual pot resultar de múltiples fusions cel·lulars de cèl·lules unicel·lulars (és a dir, cèl·lules amb un sol nucli), en contrast amb un cenòcit el qual resulta de múltiples divisions cel·lulars sense la citoquinesi acompanyant.[3] Un exemple clàssic de sincici és la formació del múscul esquelètic. Aquest terme també es pot referir a les cèl·lules que estan intercomunicades per una membrana especialitzada sense unions gap com es pot veure, per exemple, en les cèl·lules del múscul cardíac, les quals estan sincronitzades elèctricament en una acció potencial. Un altre ús, incorrecte però ben establert, del terme es troba en l'embriologia animal per referir-se a la blastoderma cenocític dels invertebrats.[4]
L'enèrgide és la unitat constituïda per un nucli i la part de citoplasma que l'envolta. Aquest terme s'empra normalment en organismes que no presenten membranes que delimiten les cèl·lules, com ara algues i fongs cenocítics, sifonals o polienèrgids.[cal citació]
Exemples fisiològics
Un sinciti és una estructura normal en molts fongs. En plantes n'hi ha exemples durant el desenvolupament vegetal i inclou els lactífers no articulats, els tapetum amoboides i els plasmodis nucel·lars. En animals les fibres del múscul esquelètic es formen per la fusió de milers de cèl·lules musculars. La placenta és un altre important sincici en els animals placentaris. En patologia els sincitcs també es poden formar quan les cèl·lules són infectades per diversos tipus de virus
Referències
↑ «TERMCAT - Cercaterm - sincici» (en es). [Consulta: 26 febrer 2018].
↑ «sincici | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 26 febrer 2018].
↑ Daubenmire, R. F. (1936). "The Use of the Terms Coenocyte and Syncytium in Biology". Science 84 (2189): 533–534. doi:10.1126/science.84.2189.533
↑ Willmer, P. G. (1990). Invertebrate Relationships : Patterns in Animal Evolution. Cambridge University Press, Cambridge.
QqP0nkVMe kAvOU,LmC3Fv2yY 0D,SYEDsDBT2zcsEt7OGiYdDawAk1AD6GOCOLrtoehGCyXe7X mtV
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...