Llac
Llac a Bariloche (Argentina)
Llac als Pirineus del Bearn
Biomes | |
|---|---|
Biomes terrestres | |
Tundra | |
Taigà i bosc boreal | |
Praderies i matollars de muntanya | |
Bosc temperat de coníferes | |
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes | |
Boscos temperats de frondoses mixtos | |
Boscos, bosquets i matollars mediterranis | |
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits | |
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs | |
Praderies, sabanes i matollars temperats | |
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals | |
Deserts i matollars xeròfils | |
Praderies i sabanes inundades | |
Zona riberenca | |
Zona humida | |
Biomes aquàtics | |
Estany | |
Litoral, zona intermareal | |
Manglar | |
Bosc de kelp | |
Escull de corall | |
Zona nerítica | |
Plataforma continental | |
Zona pelàgica | |
Zona bèntica | |
Fumarola hidrotermal | |
Emanació freda | |
Banquisa | |
Altres biomes | |
Zona endolítica | |
Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.[1]
Acostumen a ésser alimentats per rius o glaceres, que reben el nom d'immissaris, i desguassen mitjançant uns altres rius, anomenats emissaris. Uns i altres poden mancar, i aleshores l'alimentació i el desguàs del riu poden ésser subterranis, en cas de relleus càrstics, o l'aigua pot perdre's per evaporació, en conques endorreiques.[1]
La superfície i la profunditat dels llacs és molt variable. N'hi ha d'una gran superfície com la mar Càspia, amb 371200 km2. Pel que fa a la profunditat, pot variar d'uns pocs metres a alguns centenars com el Baikal. El llac més important dels països de parla catalana és l'estany de Banyoles.[1]
Tipus de llacs segons el seu origen
L'origen dels llacs és divers i complex. En general, pot ser degut a fenòmens glacials, tectònics, endorreics, càrstics, erosius o volcànics.
- Els llacs d'origen glacial[1] abunden a les regions circumpolars i a les altes muntanyes, i, en general, són acumulacions d'aigua degudes a les morenes terminals, que actuen com a barreres i retenen l'aigua de fusió, o bé cubetes sobre-excavades per l'erosió de les glaceres, com la majoria d'estanys del Pirineu.
- Els llacs d'origen tectònic[1] són deguts a la formació de falles o fosses tectòniques. N'és un l'estany de Banyoles, que deu la seva gènesi a la combinació de dos tipus de factors: tectònics (falla de la Garrotxa) i càrstics, per tal com el llac s'assenta sobre uns estrats de guix i en el seu origen intervé la dissolució d'aquests. Altres llacs d'origen tectònic són el Tanganyika, el Baikal i la mar Morta.
- Els llacs d'origen endorreic[1] són situats a l'interior de conques endorreiques i actuen com a receptors de la xarxa fluvial que les solca o, si aquesta hi manca, recullen els meteors aquosos que es precipiten a la conca. El cabal d'aquests llacs és molt variable, i depèn del règim climàtic estacional. Un exemple de llac endorreic és el llac Txad.
- Els llacs d'origen càrstic[1] es formen per enfonsament del carst a les regions calcàries. Les llacunes de Ruidera tenen aquest origen.
- Els llacs formats a causa dels fenòmens erosius i sedimentaris poden formar diversos tipus de llacs. L'erosió fluvial dóna lloc a la formació de piles o marmites de gegant, d'una extensió, a vegades, comparable a la de les llacunes.
- Llacs formats per explosions volcàniques i enfonsaments subsegüents[1] són, per exemple, el Crater Lake d'Oregon (EUA), el llac Nyos (Camerun) i el llac Posadilla (Ciudad Real).
La desaparició dels llacs és deguda a dues causes: l'emplenament de la conca pels sediments i l'erosió de les barreres que mantenen retinguda l'aigua.
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7 «llac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 | Aquest article tracta sobre un tema bàsic, però és molt curt. |
Viccionari
