Emfisema pulmonar









































































Infotaula de malaltiaEmfisema pulmonar

Emphysema H and E.jpg
Teixit pulmonar d'un pacient amb emfisema pulmonar. Les cèl·lules vermelles són cèl·lules sanguínies, el nuclis són blaus-liles i la resta de material extracel·lular és de color rosa. Tinció d'HE.

Tipus
malaltia respiratòria i malaltia pulmonar obstructiva crònica
Especialitat
pneumologia
Medicació
Oxtriphylline Tradueix, aminophylline Tradueix, acetilcisteïna, teofil·lina, acefylline Tradueix i dyphylline Tradueix
Associació genètica
BICD1 Tradueix i ADARB2 Tradueix
Causat per
fumar
Classificació
CIM-10
J43
CIM-9
492
CIAP
R95
Recursos externs
OMIM
130700
DiseasesDB
4190
MedlinePlus
000136
eMedicine
med/654
MeSH
D011656

UMLS CUI
C0029607 i C0034067
DOID
DOID:9675
Modifica les dades a Wikidata

L'emfisema pulmonar és una malaltia pulmonar que malmet els sacs aeris (alvèols), provocant que els pulmons siguin menys capaços d'expandir-se i de contraure's a causa d'una pèrdua d'elasticitat. Els alvèols no poden contraure's completament i, per tant, són incapaços d'omplir-se d'aire fresc i brindar una deguda ventilació. L'emfisema és més sovint causat pel consum de tabac i l'exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica.




Contingut






  • 1 Classificació


  • 2 Causes


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Classificació


L'emfisema es pot classificar en tipus primari i secundari. No obstant això, és més comunament classificat per la ubicació en panacinar i centroacinar,[1] o centrolobel·lar i panlobel·lar).[2]



  • L'emfisema panacinar (o panlolobel·lar): L'acin respiratori, a partir dels bronquíols respiratoris als alvèols, s'ha expandit. Succeeix amb més freqüència en els lòbuls inferiors (en especial els segments basals) i en els marges anteriors dels pulmons.[1]

  • L'emfisema centroacinar (o centrolobel·lar): El bronquíol respiratori (part proximal i central dels acins) s'ha expandit. Els acins distals o alvèols no s'han modificat. Succeeix amb més freqüència en els lòbuls superiors.[1]


Altres tipus inclouen l'emfisema acinar distal i l'emfisema irregular.[1] Un tipus especial és l'emfisema lobar congènit.



Causes


La majoria dels casos d'emfisema són causats pel tabaquisme. Els casos d'emfisema que són causats per altres etiologies es coneixen com emfisema secundari.


En casos rars, l'emfisema es desenvolupa a causa d'una mutació genètica que condueix a la deficiència d'alfa-1-antitripsina.



Referències




  1. ↑ 1,01,11,21,3 «Emphysema». [Consulta: 20 novembre 2008].


  2. ↑ Anderson AE, Foraker AG «Centrilobular emphysema and panlobular emphysema: two different diseases». Thorax, 28, 5, September 1973, pàg. 547–50. DOI: 10.1136/thx.28.5.547. PMC: 470076. PMID: 4784376.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emfisema pulmonar Modifica l'enllaç a Wikidata

  • «Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), emfisema pulmonar». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more