Paul Vidal de la Blache















































Infotaula de personaPaul Vidal de la Blache

VIdal de la Blache, Paul, BNF Gallica.jpg
Nom original
(fr) Paul Vidal de La Blache
Biografia
Naixement
22 gener 1845
Pesenàs
Mort
5 abril 1918 (73 anys)
La Sanha
Lloc d'enterrament
Cementiri de Montparnasse
Educació
École Normale Supérieure
Activitat
Ocupació
Geògraf, geopolític i politòleg
Ocupador
Universitat de París
Alumnes
Henri Baulig
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Paul Vidal de la Blache (Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf occità, considerat el pare de la Geografia regional.[1] Durant la seva estada a Atenes va realitzar diversos viatges per la Mediterrània que van despertar la seva curiositat geogràfica. En aquesta època llegí Alexander von Humboldt i Carl Ritter. La seva tesi doctoral (1872) era dedicada als epitafis grecs a Àsia Menor, i gràcies a ella fou nomenat professor a la universitat de Nancy el 1873-1877. Més tard ho fou a l'École Normale Supérieure de París el 1877-1878 i catedràtic de geografia a la Sorbona el 1898-1909, on demostrà gran interès per la història antiga.


Es preocupà per l'acció de l'home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d'adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils. Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França mercè els seus deixebles Jules Sion, Jean Brunhes, Albert Demangeon o Emmanuel de Martonne, que van conformar el que es va denominar l'Escola Geogràfica Francesa. Creà i dirigí la revista Annales de Géographie (1891) i dirigí la col·lecció Geographie Universelle.


Vidal de la Blache va ser un precursor de la geografia regional francesa i de l'estudi de la regió i la comarca (pays) com àrees on es realitzen les relacions entre fenòmens físics (milieu) i humans (genre de vie, gènere de vida) i que donen lloc a un paisatge particular (paysage). Va combatre decididament el determinisme ambiental, el que posteriorment Lucien Febvre va denominar possibilisme, i era partidari d'una aproximació científica als fenòmens de tipus inductiu i historicista.



Obres




  • Hérode Atticus. Étude critique sur la vie, (1872)


  • États et nations d'Europe (1881)


  • La terre, géographie physique et économique, (1883)


  • Atlas général d'histoire et de géographie (1894)


  • Tableau de la géographie de la France,(1903)


  • La France de l'Est, (1917)


  • Principes de géographie humaine (1918).



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vidal de la Blache Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Paul Vidal de la Blache, Gran Enciclopèdia Catalana.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more