Aikinita

Multi tool use
Multi tool use
































































































Infotaula de mineralAikinita

Aikinite.jpg
Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània

Fórmula química
PbCuBiS3
Epònim
Arthur Aikin
Localitat tipus
Dipòsit d'or de Berezovskoe
Classificació
Categoria
sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.
02.HB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.
2.HB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.
II/E.30
Dana
3.4.5.1
Propietats
Hàbit cristal·lí
acicular, massiu
Estructura cristal·lina
a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4
Simetria
ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm
Massa molar
575.92 g
Color
gris plom, negre grisenc, marró vermellós
Exfoliació
{010}
Duresa
2 a 2,5
Lluïssor
metàl·lica
Color de la ratlla
negre grisenc
Diafanitat
opaca
Gravetat específica
6,1 a 6,8, mitjana = 6,44
Més informació
Estatus IMA
mineral heretat (G)
Referències
[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

L'aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en 1843 prop de Ekaterimburg als Urals (Rússia), sent nomenada així en honor a Arthur Aikin, geòleg anglès.[3] Sinònims poc usats són: aciculita, aikenita o patrinita.



Característiques


És una sulfosal de coure, plom i bismut A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa la plata. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bismutinita (Bi2S3), en la qual la substitució gradual del coure i el plom per bismut va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]


Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aikinita pertany a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb" juntament amb els següents minerals: friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.



Formació i jaciments


És un mineral inusual que es forma en vetes per alteració hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: l'or, la pirita, la galena, la tennantita, la bismutinita, l'enargita, la calcopirita o el quars.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aikinita Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Aikinite. Webmineral


  2. ↑ Aikinite. Mindat.org


  3. ↑ Chapman, E.J. «Aikenite» (en anglès). Practical Mineralogy, Hippolyte Bailliere, Publisher (London), 1843, pàg. 127-127.


  4. ↑ Mumme, W.G. «Crystal chemistry and proposed nomenclature for sulfosalts intermediate in the system bismuthinite-aikinite (Bi2S3-CuPbBiS3)» (en anglès). American Mineralogist, 61, 1976, pàg. 15-20.









70dO96Qf,02M7V3xFPsI7WYdJvP70hSLS j2HJdy23
-
kKqIc4N,O zfsWfxvE8

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more