Andorita
 Andorita | |
|---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
 | |
| Fórmula química | PbAgSb3S6 |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Propietats | |
| Estructura cristal·lina | ortoròmbica |
| Color | gris fosc metàl·lic, amb tonalitats grogues |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,35-5,40 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
 | |
Andorita és el nom genèric amb què es coneix les espècies minerals andorita IV i andorita VI. Avui dia no és un terme acceptat per l'Associació Mineralògica Internacional. El nom prové del col·leccionista hongarès Andor von Semsey (1833-1923).[1] També és coneguda per sundtita o webnerita.
Contingut
1 Andorita IV
2 Andorita VI
3 Característiques químiques
4 Formació i jaciments
5 Usos
6 Referències
Andorita IV
L'andorita IV, o quatrandorita, va ser descoberta el 1893 a Bolívia. La localitat tipus d'aquesta espècie és la mina de Les Cougnasses, a Orpierre, França. La seva fórmula química és Pb18Ag15Sb47S96, i cristal·litza en el sistema cristal·lí monoclínic.[2]
Andorita VI
L'andorita VI, també anomenada senandorita, va ser descoberta el 1892 a Romania. És l'espècie que va ser identificada com a andorita inicialment, i se li va canviar el nom a andorita VI per indicar les unitats múltiples de sis al llarg del seu eix cristal·logràfic. La seva fórmula és AgPbSb3S6, i cristal·litza en sistema cristal·lí ortoròmbic.[3]
La nakaseïta és una varietat de l'andorita VI que inclou coure a la fórmula. Rep el nom de la mina Nakada, a la Prefectura de Hyogo, Japó.[4]
Característiques químiques
Tots dos minerals són complexos de sulfur i antimonur anhidre amb cations d'argent i plom. A més dels elements de la seva fórmula, solen portar com impureses: bismut, zinc, ferro i coure.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'andorita IV pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Es formen en vetes contenint argent i estany d'origen sub-volcànic per alteració hidrotermal. Se solen trobar associats a altres minerals com: estibina, esfalerita, barita, fluorita, siderita, quars, cassiterita, arsenopirita, estannita, zinkenita, tetraedrita, pirita, alunita, pirargirita, estefanita o rodocrosita.
Usos
Degut al seu alt contingut en argent és extret de les mines com a mena d'aquest valuós metall.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andorita |
↑ «Andorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2014].
↑ «Andorite IV» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2014].
↑ «Andorite IV» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2014].
↑ «Nakaseite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2014].
