Plata nativa
Plata nativa | |
---|---|
Plata en matriu d'acantita, de la mina Imiter, Boumalne-Dadès, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc | |
Fórmula química | Ag |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 01.AA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.01 |
Dana | 1.1.1.2 |
Heys | 1.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Hàbit cristal·lí | cubs, octahedres, dodecaedres. Sovint allargat formant fils |
Estructura cristal·lina | a = 4.0862 Å |
Simetria | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral |
Grup espacial | Grup espacial 225 |
Color | plata-blanc, s'entel·la a gris fosc o negre, formant una capa d'acantita |
Macles | macles de penetració en (111). Creixements arborescents maclats en (100) i (111). |
Exfoliació | no observada |
Fractura | no observada |
Tenacitat | mal·leable |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | plata blanca |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 10,1 a 11,1 g/cm3 (mesurada), 10,497 g/cm3 (calculada) |
Magnetisme | paramagnètica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Referències | [1] |
La plata és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de minerals del coure.[2] Rep el seu nom del llatí argentum, amb el mateix significat.
Característiques
Es troba en forma nativa molt rarament com a palletes, i de manera més comuna combinada amb sofre, arsènic, antimoni o clor, i en diversos minerals com ara argentita (Ag2S), clorargirita (AgCl), i galena (PbS, de vegades amb impureses de plata). Com que la plata es troba sovint en conjunció amb aquests elements o formant un aliatge amb altres metalls com l'or, generalment s'ha d'extreure a través de fusió o electròlisi. Forma sèries de solució sòlida amb el pal·ladi i amb l'or.[3][4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la plata pertany a "01.AA - Metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita" juntament amb els següents minerals: alumini, coure, electre, or, plom, níquel, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita, cupalita i hunchunita.
Formació i jaciments
La plata es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi,[5] i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata era separada del plom al Mil·lenni IV aC. Actualment, les principals fonts de plata són les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, Perú i els Estats Units. Com que la major part dels jaciments de plata, són al continent americà, la plata era molt més valuosa abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonització d'Amèrica, la plata tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plata nativa |
↑ «Silver» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
↑ «Copper Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
↑ «Gold-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
↑ «Palladium-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
↑ «23:15-16». A: Gènesi.