Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal

|
Tipus |
avinguda
|
Situació |
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
País Valencià |
Província |
província de València |
Comarca |
Comarca de València |
Municipi |
València |
Inici |
Plaça d'Espanya
|
Fi |
Avinguda de Ferran el Catòlic
|
|
39° 27′ 53″ N, 0° 22′ 53″ O / 39.46484722°N,0.38125833°O / 39.46484722; -0.38125833
|
|
 |
L'avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal, més habitualment Avinguda de Ramón y Cajal, és una via urbana del sud-oest de València. Està situada entre l'avinguda de Ferran el Catòlic i la plaça d'Espanya, amb continuació pel túnel de les Germanies. Fita amb el carrer de Sant Vicent i carrer d'Àngel Guimerà. Rep el nom del Premi Nobel de Medicina, Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón 1852 - Madrid 1934).
L'avinguda té dues parades de metro a cada extrem: Àngel Guimerà i Plaça d'Espanya.
Enllaços externs
- Guia de carrers de l'Ajuntament
Geografia urbana de la ciutat de València
|
Carrers |
Bosseria · Blanqueria · Cavallers · Colom · Corretgeria · Dalt · Guillem de Castro · l'Hospital · Jesús · Na Jordana · Pau · Quart · Ramon Llull · Sant Vicent Màrtir · Sants Just i Pastor · Serradora · Serrans · Xàtiva · Vials per a vianants
|
|
|
Passejos |
L'Albereda · Ciutadella · Marítim · Petxina
|
|
|
Avingudes |
Aragó · Ausiàs March · Balears · Baró de Càrcer · Blasco Ibáñez · Campanar · Cardenal Benlloch · Catalunya · Cid · Corts Valencianes · Peset Aleixandre · Ferran el Catòlic · França · Giorgeta · Manuel Candela · Marqués del Túria · Menéndez Pidal · Pérez Galdós · Peris i Valero · Pius XII · Port · Primat Reig · Ramón y Cajal · Regne · Tarongers · Ronda Nord · Ronda Sud
|
|
|
Places |
Ajuntament · Alfons el Magnànim · l'Almoina · Cánovas · Espanya · Mare de Déu · Manises · Mercat · Pere Borrego · Patriarca · Porta de la Mar · Redona · Reina · Sant Agustí · Tossal
|
|
|
Ponts |
Ademús · L'Àngel Custodi · Aragó · Les Arts · L'Assut de l'Or · Campanar · L'Exposició · Les Flors · Fusta · La Mar · Montolivet · Nou d'Octubre · El Real · Regne · Sant Josep · Serrans · Trinitat
|
|
|
Parcs |
Jardí del Túria · Jardins del Real · Parc de la Capçalera · Jardí de Montfort · Jardí Botànic · Jardí d'Albalat dels Tarongers · Parc Municipal de Benicalap · Parc Municipal de Beniferri · Parc Municipal de Marxalenes · Parc Municipal d'Orriols · Parc Municipal de Tendetes · Parc de l'Hospital · Parc de l'Oest · Parc de la Rambleta · Jardí d'Aiora · El Parterre · La Glorieta · L'Umbracle
|
|
|
mU74r,L0PAK
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...