Alta Velocitat Espanyola








Aquest article tracta sobre la línia d'alta velocitat. Si cerqueu l'organització empresarial, vegeu «Associació Valenciana d'Empresaris».











































Infotaula xarxa de transports de les Illes BalearsAlta Velocitat Espanyola
AVE

Renfe AVE.svg

Trenes.jpg
Inauguració
1992
Operador
Renfe
Tipus servei
Alta Velocitat
Llarg recorregut
Línies
6
Estacions
22
Longitud
2.230 km (2010)
Velocitat
≃300 km/h
Ample ferroviari
1435 mm
Modifica les dades a Wikidata

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Recorreguts


  • 3 Crítiques


  • 4 Vegeu també


  • 5 Referències





Història


La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[3] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.


El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[4] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfec ferroviari entre Alacant i Madrid per a a partir de 2021, poden participar-hi operadors privats.[5]



Recorreguts



Serveis






































































































Tren Origen Parades intermitents Destinació observacions⁠
Sèrie 103 Madrid-Atocha
Guadalajara-Yebes • Calatayud • Saragossa-Delicias • Lleida Pirineus • Camp de Tarragona
 Barcelona-Sants
7/18 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 103 Madrid-Atocha
Guadalajara-Yebes • Calatayud • Saragossa-Delicias • Lleida Pirineus • Camp de Tarragona • Barcelona-Sants • Girona
 Figueres-Vilafant
8 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 Madrid-Atocha
Guadalajara-Yebes • Calatayud • Saragossa-Delicias • Tardienta
 Huesca
9 trens setmanals per sentit⁠
Sèrie 100 Madrid-Atocha
Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central
 Sevilla-Santa Justa
11/19 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 Madrid-Atocha
Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central • Puente Genil-Herrera • Antequera-Santa Ana
 Màlaga-María Zambrano
11 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 112 Madrid-Atocha
Conca-Fernando Zóbel • Requena-Utiel
 València-Joaquim Sorolla
10/15 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 100 y Sèrie 112 Madrid-Atocha
Conca-Fernando Zobél • Albacete • Villena AV
 Alacant
7/8 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 Sevilla-Santa Justa
Còrdova Central • Puertollano • Ciudad Real-Central • Conca-Fernando Zóbel
 València-Joaquim Sorolla
1 tren diari per sentit
Enllaç a Màlaga i Cadis⁠
Sèrie 112 Madrid-Chamartín
Valladolid-Campo Grande • Palència
 Lleó
2 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 / Sèrie 112 Barcelona-Sants
Camp de Tarragona • Lleida Pirineus • Saragossa-Delicias • Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central
 Sevilla-Santa Justa
2 trens diaris per sentit⁠
Sèrie 102 / Sèrie 112 Barcelona-Sants
Camp de Tarragona • Lleida Pirineus • Saragossa-Delicias • Ciudad Real-Central • Còrdova Central • Puente Genil-Herrera • Antequera-Santa Ana
 Màlaga-María Zambrano
2 trens diaris per sentit⁠
TGV Dasye Barcelona-Sants
Camp de Tarragona • Lleida Pirineus • Saragossa-Delicias • Ciudad Real-Central • Puertollano • Còrdova Central
 París-Lió
2/4 trens diaris per sentit⁠
'
 Barcelona-Sants
Girona • Figueres-Vilafant • Perpinyà • Narbona • Béziers • Montpeller-Saint Roch • Nimes • Valence TGV
 Lió-Part-Dieu
1 tren diari per sentit





Crítiques


Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[6][7][8][9][10] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[11] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa.[12][13]


Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[14]


Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[15]



Vegeu també






Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El TGV arriba a Barcelona.


  • Alta velocitat a Espanya

  • AVE pel litoral



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Velocitat Espanyola Modifica l'enllaç a Wikidata



  1. ↑ «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].


  2. ↑ «Línea Madrid-Sevilla». Adif. [Consulta: 3 octubre 2013].


  3. ↑ M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].


  4. ↑ «Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe». Levante-EMV, 16-12-2018 [Consulta: Levante-EMV].


  5. ↑ Benito, F.J. «El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021». Diario Información, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018].


  6. ↑ «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011


  7. ↑ «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].


  8. ↑ http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html


  9. ↑ http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios


  10. ↑ Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].


  11. ↑ Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].


  12. ↑ «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].


  13. ↑ Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].


  14. ↑ «El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea». La Vanguardia, 03-05-2012 [Consulta: 20 febrer 2018].


  15. ↑ Suanzes, Pablo R. «Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros». El Mundo, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more