Patraix













Infotaula de geografia políticaPatraix

Patraix, plaça.JPG


Localització







Valencia-Distritos-Clave-Patraix.png

39° 27′ 34″ N, 0° 23′ 30″ O / 39.4594°N,0.391606°O / 39.4594; -0.391606

Modifica les dades a Wikidata



Església de Sant Isidre Llaurador de Patraix


Patraix és el districte 8 i també un barri de la ciutat de València, que inclou, a més de Patraix, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara.


Limita pel nord amb el districte de L'Olivereta, al sud amb els districtes de Jesús i Pobles del Sud, a l'est amb Extramurs i a l'oest amb el municipi de Xirivella.


Va ser un poble independent fins a l'any 1870, moment en què es va annexionar a la ciutat de València a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella època.




Contingut






  • 1 Població


  • 2 Personatges il·lustres


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Població


El districte de Patraix tenia 58.401 habitants el 2007,[1] dividits entre cinc barris:




  • Patraix: 25.429.


  • Sant Isidre: 10.002.


  • Vara de Quart: 10.916.


  • Safranar: 8.641.


  • Favara: 3.413.



Personatges il·lustres



  • Nicasi Benlloch i Giner, metge.


Referències





  1. ↑ Dades de l'Ajuntament de València. Inclou les pedanies com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patraix Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Plànol oficial dels districtes i barris de la ciutat de València.


Coord.: 39° 27′ 23″ N, 0° 23′ 25″ O / 39.45639°N,0.39028°O / 39.45639; -0.39028







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more