La Roqueta és un barri de València, situat entre el carrer de Xàtiva al nord, l'avinguda de Ferran el Catòlic al sud i a l'oest, i les línies de ferrocarril a l'est, així formant un triangle. El vial més important hi és el carrer de Sant Vicent Màrtir, que el creua de cap a cap. Forma part de districte d'Extramurs, dins del qual es troba a l'extrem sud. Limita, doncs, amb el barri d'Arrancapins a l'oest, amb el de Sant Francesc al nord, el de la Raïosa al sud i el de Russafa a l'est, i amb els districtes de la Ciutat Vella i Jesús.[1] La població el 2008 era de 4.647.[2]
Aquest barri és també conegut pel nom de Convent de Jerusalem, nom que rep el casal faller local.
Contingut
1Història
2Patrimoni
3Transports
4Referències
5Enllaços externs
Història
Segons la tradició, en un petit monticle rocós (la roqueta) envoltat de marjals i als voltants de l'actual església de Sant Vicent, va ser on es va llançar el cadàver de sant Vicent Màrtir després de patir martiri l'any 304.[3]
Patrimoni
Estació del Nord: és la principal estació de ferrocarril de València.[4] Es va construir entre 1906 i 1907 amb una forta vocació monumental; s'inscriu en un estil modernista molt influït pel moviment de la Sezession, obra de l'arquitecte Demetri Ribes. El conjunt està format per dues parts, l'edifici que acull els viatgers, amb els seus corresponents serveis (venda d'entrades, cafeteria, sala d'espera, etc.) i l'hangar on arriben els trens. Aquest últim destaca per tenir una coberta metàl·lica, amb arcs biarticulats reblonats, molt innovadora per al moment.[4]
Transports
El barri disposa de les estacions de metro de Bailén, de la plaça d'Espanya i de Xàtiva, situades a l'oest, al sud i al nord, respectivament. L'equipament més important del barri és l'estació del Nord, terminal de trens de rodalia i de llarga distància.
Referències
↑Oficina d'estadística d València
↑Oficina d'estadística d València
↑ «Roqueta, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
↑ 4,04,1 «Estación del Norte de València». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Roqueta
Plànol de La Roqueta al web de l'Ajuntament de València.
Districtes de la ciutat de València
Ciutat Vella · L'Eixample · Extramurs · Campanar · La Saïdia · Pla del Real · L'Olivereta · Patraix · Jesús · Quatre Carreres · Poblats Marítims · Camins al Grau · Algirós · Benimaclet · Rascanya · Benicalap · Pobles del Nord · Pobles de l'Oest · Pobles del Sud
Barris de la ciutat de València
Ciutat Vella
La Seu · la Xerea · El Carme · Velluters (El Pilar) · El Mercat · Sant Francesc
L'Eixample
Russafa · Pla del Remei · Gran Via
Extramurs
El Botànic · La Roqueta · La Petxina · Arrancapins
Campanar
Campanar (barri) · les Tendetes · El Calvari · Sant Pau
La Saïdia
Marxalenes · Morvedre · La Trinitat · Tormos · Sant Antoni
Pla del Real
L'Exposició · Mestalla · Jaume Roig · Ciutat Universitària
L'Olivereta
Nou Moles · Soternes · Tres Forques · La Fontsanta · La Llum
Patraix
Patraix (barri) · Sant Isidre · Vara de Quart · Safranar · Favara
Jesús
La Raïosa · L'Hort de Senabre · La Creu Coberta · Sant Marcel·lí · Camí Real
Quatre Carreres
Montolivet · En Corts · Malilla · La Fonteta de Sant Lluís · Na Rovella · la Punta · Ciutat de les Arts
Poblats Marítims
El Grau · El Cabanyal i el Canyamelar · La Malva-rosa · Beteró · Natzaret
Camins al Grau
Aiora · Albors · La Creu del Grau · Camí Fondo · Penya-roja
Algirós
L'Illa Perduda · Ciutat Jardí · L'Amistat · La Vega Baixa · La Carrasca
Benimaclet
Benimaclet (barri) · Camí de Vera
Rascanya
Els Orriols · Torrefiel · Sant Llorenç
Benicalap
Benicalap (barri) · Ciutat de l'Artista Faller
Pobles del Nord
Benifaraig · Poble Nou · Carpesa · les Cases de Bàrcena · Mauella · Massarrojos · Borbotó
Pobles de l'Oest
Benimàmet · Beniferri
Pobles del Sud
El Forn d'Alcedo · El Castellar-l'Oliveral · Pinedo · El Saler · El Palmar · El Perellonet · La Torre · Faitanar
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...