Jordanita
 Jordanita | |
|---|---|
 Jordanita de la mina Segen Gottes, Wiesloch, Baden-Württemberg, Alemanya | |
| Fórmula química | Pb14(As,Sb)6S23 |
| Epònim | Hermann Jordan |
| Localitat tipus | Pedrera Lengenbach, Fäld (Imfeld; Im Feld; Feld), Vall de Binn, Valais, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.30a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.30a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.15 |
| Dana | 3.3.1.1 |
| Heys | 5.6.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8.918(1) Å, b = 31.899(4) Å, c = 8.462(1) Å, β = 117.79(1)° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Color | gris plom fosc, irisacions |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 6,4 |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Tl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1864 |
| Referències | [1] |
 | |
La jordanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del cièntific alemany dr. H. Jordan (1808–1887) que va descobrir-la l'any 1864 a la pedrera Lengenbach, a la vall de Binn (Suïssa).
Característiques
És un sulfur de plom que té parcialment substituït el sofre per arsènic i una mica d'antimoni, pel que es considera un derivat de la galena. A més, és freqüent que porti com a impuresa l'element tal·li. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fractura és concoidal. Té una duresa 3 a l'escala de Mohs, la mateixa que la calcita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la geocronita, de la qual n'és isostructural.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jordanita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
Apareix en roques dolomites, enriquides en els elements arsènic i plom, que han sofert metamorfisme. També s'ha trobat en filons epitermals de baixa temperatura, en vetes de quars-or, i fins i tot a xemeneies submarines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, seligmannita, dufrenoysita, boulangerita, semseyita, quadratita, guettardita, zinkenita, tsugaruita, kirkiïta, enargita, esfalerita o galena.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordanita |
↑ «Jordanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
↑ «Geocronite-Jordanite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 agost 2014].
