Ngtjyty

Zdeněk Fibich

Biografia
Naixement	21 desembre 1850 Loket
Mort	15 octubre 1900 (49 anys) Praga
Causa de mort	Pneumònia
Lloc d'enterrament	cementiri de Vyšehrad
Grup ètnic	Txecs
Educació	Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació	Compositor, pedagog, director d'orquestra i musicòleg
Gènere artístic	Òpera, simfonia i música clàssica
Instrument	Orgue
Obra
Obres destacables	La núvia de Messina (1884) La tempestat (1895) Šárka (1897)
Família
Cònjuge	Růžena Hanušová

Zdeněk Fibich (Vseborice, Txèquia, 21 de desembre de 1850 - Praga, Txèquia, 15 d'octubre de 1900) fou un compositor txec, casat amb la seva compatriota la contralt Betty Fibichová.

Primer estudià a Praga i després a Leipzig, on, a més, assistí a nombrosos concerts, formant així el seu gust musical en un ambient molt propici. Als quinze anys estrenà la Simfonia en mi bemoll, l'èxit de la qual decidí la seva vocació, i dos anys més tard una altra Simfonia en fa major que també va merèixer una agradable acollida.

Poc temps després es traslladà a París i allà es donà a conèixer com un excel·lent pianista. De 1869 a 1870 continua els seus estudis a Mannheim sota la direcció de Lachner. El 1874 estrenà la primera òpera, Bukovín, que el situa entre els més distingits compositors txecs, i ensems era crític musical de la revista Dalibor de Praga, i és nomenat el 1875 segon director de l'orquestra del Teatre Nacional de Praga, càrrec que desenvolupà fins al 1878, en què passà a dirigir el cor de l'Església russa. Durant un cert temps fou professor al Conservatori de Praga, on tingué alumnes destacats com Otakar Ostrčil i Karel Weiss,^[1] i Bohumil Vendler, entre d'altres.^[2]

Per la seva fecunditat, per l'abundància dels seus recursos tècnics, per l'elevació d'estil i pel caràcter eminentment nacionalista de les seves últimes obres, Fibich és un dels més notables compositors de l'època post-wagneriana, escola la qual seguí fidelment, però donant-li un segell personal.

Cultivà tots els generes, la música simfònica i de cambra, la dramàtica, la instrumental, la vocal, etc., i deixà en cada un obres molt apreciables, que el situen, en la música txeca del seu temps, immediatament després de Dvořák i Smetana.

Entre les seves òperes cal mencionar:

• 
  Bukovín (1874)


• 
  Blaník (1881)


• 
  La núvia de Messina (1884)


• 
  Bouře, inspirada en el drama La tempesta de Shakespeare (1895)


• 
  Hedy (Praga, 1897)


• 
  Šárka (Praga, 1898)


• 
  Pád Arkuna (La caiguda d'Arcona, 1900)


• 
  Hipodamia
  
  
  
  • 
    Les noces de Pelops (1890)
  
  
  • 
    L'expiació de Tàntal (1891)
  
  
  • 
    La mort d'Hipodamia (1891) la trilogia completa es representà a Praga i Amsterdam
    
  
  
  
  

Altres estils

• 
  La boda, per a cor i orquestra.


• 
  La núvia del vent, per a cor i orquestra.


• 
  Romança primaveral, per a cor i orquestra.


• 
  El jueu de Praga, obertura.


• 
  Latempestat, obertura.


• 
  Una nit en el Karlstein, obertura.


• 
  Comenio, obertura.


• 
  Udalrico i Bozena, obertura.


• 
  Otello, poema simfònic.


• 
  Taman i la ninfa, poema simfònic.


• 
  Primavera, poema simfònic.


• 
  Zaboj, poema simfònic.


• 
  Slavoj i Ludek, poema simfònic.


• 
  Vigília, poema simfònic.


• 
  La vesprada, poema simfònic.


• 
  El geni de les aigües, melodrama.


• 
  La venjança de les flors, melodrama.


• 
  La nit de Nadal, melodrama.


• 
  L'eternitat, melodrama.


• 
  La reina Emma, melodrama.


• 
  Hakon, melodrama.


• Una Simfonia.


• Dos Quartets, per a instruments d'arc.


• Cors, composicions religioses, nombrosos lieder i unes 400 composicions per a piano.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zdeněk Fibich

• 
  Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàgs. 1181-82 (ISBN 84-239-4523-5)