La Raïosa

Multi tool use
La Raïosa és un barri de la ciutat de València, situat al sud, al districte de Jesús. Forma un triangle irregular entre els barris de Patraix, Arrancapins, la Creu Coberta i Safranar. Limita al nord amb l'avinguda de César Giorgeta, a l'oest amb les línies de tren, recorre el carrer del Pianista Iturbi i el carrer de Veneçuela al sud, i les avingudes de Jesús i de Gaspar Aguilar a l'oest.[1] La seua població el 2009 era de 16.067 habitants.[2]
Entre els serveis que disposa el barri hi ha la clínica de la Virgen del Consuelo, el mercat de Jesús a la plaça homònima i la seu de la Prefectura Provincial de Trànsit.
Transport
El barri se situa al fons del carrer més llarg de la ciutat, el de Sant Vicent Màrtir, que comunica amb el centre. També voreja la ronda de trànsits, que el connecta amb la resta de la ciutat.
Les línies 9, 10, 20, 27, 89, 90, i els nitbús N6 i N10 de l'EMT de València serveixen el barri. A més a més, té dues estació de metro a l'extrem occidental del barri, l'estació de Jesús i l'estació de Patraix.
Referències
↑ Oficina d'estadística València
↑ «Districte 09. Jesús Barri 1. La Raiosa» (en v). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 17 octubre 2010].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Raïosa 
|
- Plànol de La Raïosa al web de l'Ajuntament de València.
Districtes de la ciutat de València
|
|
Ciutat Vella · L'Eixample · Extramurs · Campanar · La Saïdia · Pla del Real · L'Olivereta · Patraix · Jesús · Quatre Carreres · Poblats Marítims · Camins al Grau · Algirós · Benimaclet · Rascanya · Benicalap · Pobles del Nord · Pobles de l'Oest · Pobles del Sud
|
|
Barris de la ciutat de València
|
Ciutat Vella |
La Seu · la Xerea · El Carme · Velluters (El Pilar) · El Mercat · Sant Francesc
|
L'Eixample |
Russafa · Pla del Remei · Gran Via
|
Extramurs |
El Botànic · La Roqueta · La Petxina · Arrancapins
|
Campanar |
Campanar (barri) · les Tendetes · El Calvari · Sant Pau
|
La Saïdia |
Marxalenes · Morvedre · La Trinitat · Tormos · Sant Antoni
|
Pla del Real |
L'Exposició · Mestalla · Jaume Roig · Ciutat Universitària
|
L'Olivereta |
Nou Moles · Soternes · Tres Forques · La Fontsanta · La Llum
|
Patraix |
Patraix (barri) · Sant Isidre · Vara de Quart · Safranar · Favara
|
Jesús |
La Raïosa · L'Hort de Senabre · La Creu Coberta · Sant Marcel·lí · Camí Real
|
Quatre Carreres |
Montolivet · En Corts · Malilla · La Fonteta de Sant Lluís · Na Rovella · la Punta · Ciutat de les Arts
|
Poblats Marítims |
El Grau · El Cabanyal i el Canyamelar · La Malva-rosa · Beteró · Natzaret
|
Camins al Grau |
Aiora · Albors · La Creu del Grau · Camí Fondo · Penya-roja
|
Algirós |
L'Illa Perduda · Ciutat Jardí · L'Amistat · La Vega Baixa · La Carrasca
|
Benimaclet |
Benimaclet (barri) · Camí de Vera
|
Rascanya |
Els Orriols · Torrefiel · Sant Llorenç
|
Benicalap |
Benicalap (barri) · Ciutat de l'Artista Faller
|
Pobles del Nord |
Benifaraig · Poble Nou · Carpesa · les Cases de Bàrcena · Mauella · Massarrojos · Borbotó
|
Pobles de l'Oest |
Benimàmet · Beniferri
|
Pobles del Sud |
El Forn d'Alcedo · El Castellar-l'Oliveral · Pinedo · El Saler · El Palmar · El Perellonet · La Torre · Faitanar
|
|
nJb,fKHwM,CkeA9XNRESiiRM0FksQ pVev,6dxshI
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...