Eulipotifles
Multi tool use
Eulipotifles
| Eulipotyphla |
|---|
Eriçó fosc oriental (Erinaceus concolor)
|
| Període |
|---|
Cretaci superior – recent[1]
|
| Taxonomia |
|---|
|
| Super-regne |
Eukaryota |
| Regne |
Animalia |
| Subregne |
Bilateria |
| Fílum |
Chordata |
| Classe |
Mammalia |
| Ordre |
Eulipotyphla
|
|
| Famílies |
|---|
Amphilemuridae †
- Erinaceidae
Dymilidae †
Geolabididae †
Nesophontidae †
Nyctitheridae †
Plesiosoricidae †
- Solenodontidae
- Soricidae
- Talpidae
Vastanidae †
|
 |
Els eulipotifles ('realment grassos i cecs'[2]) són un ordre de mamífers que té el suport de les dades filogenètiques moleculars. Conté els laurasiateris de l'antic ordre dels lipotifles, però no els afroteris (tenrecs i talps daurats, actualment classificats al seu propi ordre, Afrosoricida). Al seu torn, el clade Lipotyphla havia estat creat a partir de l'eliminació de diversos grups de l'antic tàxon calaix de sastre dels insectívors.
Així doncs, els eulipotifles inclouen els eriçons i gimnurs (erinacèids anteriorment classificats en l'ordre dels erinaceomorfs), els almiquís, desmaninis, talps i talps musaranya (tàlpids) i les musaranyes autèntiques (sorícids). Abans, les musaranyes autèntiques, els talps i els almiquís es classificaven en l'ordre dels soricomorfs, però s'han trobat proves que es tractava d'un grup parafilètic, car els erinacèids són el tàxon germà de les musaranyes.[3][4][5]
Cladograma de famílies d'eulipotifles vivents:[4]
Referències
↑ Entrada «Eulipotyphla» de la Paleobiology Database (en anglès).
↑ Hassan, M. «British Wildlife: N» (en anglès), 11-10-2009. [Consulta: 26 novembre 2015].
↑ Douady, C. J.; Chatelier, P. I.; Madsen, O.; de Jong, W. W.; Catzeflis, F. «Molecular phylogenetic evidence confirming the Eulipotyphla concept and in support of hedgehogs as the sister group to shrews» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 25, 1, Octubre 2002, pàg. 200–209. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00232-4.
↑ 4,04,1 Roca, A. L.; Bar-Gal, G. K.; Eizirik, E.; Helgen, K. M.; Maria, R. «Mesozoic origin for West Indian insectivores» (en anglès). Nature, 429, 6992, 10-06-2004, pàg. 649–651. Bibcode: 2004Natur.429..649R. DOI: 10.1038/nature02597. PMID: 15190349.
↑ Bininda-Emonds, O. R. P.; Cardillo, M.; Jones, K. E.; MacPhee, R. D. E.; Beck, R. M. D. «The delayed rise of present-day mammals» (en anglès). Nature, 446, 7135, 29-03-2007, pàg. 507–512. DOI: 10.1038/nature05634.
| Bases de dades taxonòmiques |
Paleodb
|
MW5T1d65 ccfVS hvm uU kRvfUDRdWtu,nf,PyNnThQHK6WSE LE lwtbSR KmvBTAgx,P N 9rSFKZ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
