Cosalita
 Cosalita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Pb2Bi2S5 |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.34 |
| Dana | 3.5.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 19.09Å, b = 23.87Å, c = 4.055Å |
| Color | gris plom, gris fosc |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | mesurada: 6,86 a 6.99 g/cm3, calculada: 7,12 g/cm3 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i publicat abans de 1959 |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Referències | [1] |
 | |
La cosalita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la mina mexicana de Cosalá, Sinaloa, on va ser descoberta el 1868.
Contingut
1 Característiques
2 Formació
3 Varietats
4 Referències
Característiques
La cosalita és un sulfur de plom i bismut, amb fórmula Pb2Bi2S5. Sembla contenir coure com a constituent essencial.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i la seva lluentor és metàl·lica. Generalment es troba de manera massiva, però el seu hàbit inclou cristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, o de manera fibrosa o en forma de plomes.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cosalita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibullita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lillianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació
Es pot trobar en filons hidrotermals a temperatura moderada, en dipòsits de contacte metasomàtics, en reemplaçaments epitermals i en pegmatites.
Varietats
Es coneixen tres varietats de la cosalita:
- Argentocosalita, una varietat que conté plata, amb fórmula Pb2-x(Ag,Cu)2xBi2S5, trobada a la prefectura de Ganzhou, a la Xina.[3]
- Argentocuprocosalita, una varietat que conté coure i plata, amb fórmula (Pb,Cu,Ag)2Bi2S5.[4]
Cosalita antimonial, una varietat que conté antimoni trobada a l'estat de Caríntia, Àustria.[5]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosalita |
↑ «Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
↑ Clark, A. Dept. of Mineralogy, Natural History Museum, London. Hey's Chemical Index of Minerals (en anglès). tercera. Chapman & Hall, 1993 [Consulta: 6 juny 2014].
↑ «Argentocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
↑ «Argentocuprocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
↑ «Antimonian Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
