Miquel Delgado




































Infotaula de personaMiquel Delgado
Biografia
Naixement
segle XV
Castella
Mort
15 desembre 1478
Barcelona



St George's Cross Crowned Badge.svg 33è President de la Generalitat de Catalunya 


1476 – 1478
← Joan Maurici de Ribes – Pere Joan Llobera →
Activitat
Camp de treball
Abat
Ocupació
Polític
Família
Càrrec eclesiàstic
Abat de Poblet
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Delgado va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1476 i 1479, nomenat el 22 de juliol de 1476.


Nascut probablement a prop de Santo Domingo de la Calzada. Format en teologia, va ser un intel·lectual i home de confiança d'Alfons el Magnànim qui el designà amabaixador davant dels papes Nicolau V i Calixt III. Fou confessor i marmessor del rei fins a la seva mort en 1458.


Va ser nomenat abat de Poblet el 20 d'octubre de 1458 i assistí al jurament de nou rei Joan II a Barcelona el 22 de novembre de 1458, amb qui mantindrà una estreta relació i de qui va obtenir importants privilegis.


L'actuació de Miquel Delgado a la guerra civil catalana, des de la posició d'abat, va ser canviant. Tot i la relació amb el rei, Delgado va estar del costat de la Generalitat quan el 2 de desembre de 1460 és detingut Carles de Viana i formà part de la comissió per demanar el seu alliberament que es va adreçar al rei en 1461. Després de diverses negociacions, aconsegueix l'alliberament el 25 de febrer de 1461.


Havent fracassat en el seu intent de mitjançar per a evitar la guerra, el 30 de juny de 1462 abandonà el monestir de Poblet, la comunitat del qual era fidel a la Generalitat, per posar-se del costat del rei Joan II. Finalment, el 1464 la comunitat del monestir es reconcilia amb l'abat i es posa al costat de rei fins al final de la guerra.


Al front de la Generalitat, uns anys després d'acabada la guerra, es va caracteritzar per una bona gestió econòmica.


Va morir abans d'acabar el seu trienni com a President el 15 de desembre de 1478.



Bibliografia



  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0














Precedit per:
Joan Maurici de Ribes
President de la
Generalitat de Catalunya
1476–1478
 Succeït per:
Pere Joan Llobera
Precedit per:
Bartomeu Conill
Abat de Poblet
1458–1478
 Succeït per:
Joan Estanyà









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more