Sent Vauric

Multi tool use
Sent Vauric[1] (en francès Saint-Vaury) és un municipi de la regió de la Nova Aquitània, departament de la Cruesa.
Demografia
Evolució demogràfica
1962 |
1968 |
1975 |
1982 |
1990 |
1999 |
2007
|
1.970 |
2.359 |
2.322 |
2.265 |
2.059 |
1.829 |
1.861
|
Des de 1962 : Població sense dobles comptes
|
Administració
Llista d'alcaldes
Període |
Identitat |
Partit
|
2001- |
Philippe Bayol |
PS
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sent Vauric 
|
↑ Toponímia occitana a lemosin.net.
 Municipis de la Cruesa
|
Ajanh • Alairac • Anzema • Arç • Arfuelha e Chastanh • Arrena • Asac e Chastanhet • Augieras • Auja • Aulon • Aün • Auriac • Ausança • Baissac • Balasac • Banisa • Basvila • Belagarda • Benavent • Biteta • Blaçac • Blaudés • Boçac • Bonac • lo Borg • Borgonnuòu • Bòrt • Bòscmorèl • Bòsc-rogier • la Briona • Brossa • au Buçon • Budeliere • Bussiera d'Ausança • Bussiera de Dun • Bussiera de Nosarinas • Ceiron • la Cela de Dun • la Cela de Goson • la Celeta • Chambareu • lo Chambon de Sent Sarnin • lo Chambon de Senta Crotz • Chambonchard • Chamboran • Chamniers • Champanhac • Champsanglard • la Chapela de Balasac • la Chapela de Sent Marçau • Chard • Charnalhas • Charons • Chastelar • Chasteluç lo Marchès • Chasteluç Malvalés • lo Chasteu de Boçac • la Chauçada • lo Chauchèt • Chavanac • Claravaus • Clunhac • Colondanas • lo Compàs • la Cortina • Cressac • Cròc • Cròsa • Crosenc • Domairac • Dontrés • Drable • Dun • Eissodun • l'Espaud • l'Espinaç • Evaun • la Fag • Falatin • Faus • Faus de Borgonnuòu • Feniers • Flaiac • Floriac • Fontanieras • la Forest • Fraisselinas • Franceschas • Garait • Gartèmpa • Genciòus e Pijairòu • Genolhac • Glenic • Goson • lo Grand Montelh • Jaleschas • Janalhac • Jarnaja • Jolhac • Juòus • Ladapèira • Lairac • Linard • Lion • Lisieras • Luçac • Luperçac • Mairinchal • Maisonfèina • Maisoniças • Malaval • Malerèt de Baissac • Malerèt de Boçac • Mançac e la Corriera • Mançac e Vaurenas • Manhac • los Marços • Marçac • Masbarèu e Mairinhac • lo Mas d'Artija • la Masèira • Maseirac • Mautas • Miasnas • Montagut • Montbochier • Moriòu • Mortròu • lo Mostier dau Buçon • lo Mostier d'Aün • lo Mostier de Mortròu • Nalhac • Neon • la Noalha • Noent • Nosarinas • Nosaròlas • Nosiers • Nòt • l'Ordoir • Pairac • Parçac • Peirabon • Peirafita • Pionac • la Poja • Pontcharreu • Pont-a-riom • Possanjas • Puègmalsinhac • Retèrra • Rimondés • Ròchas • Roièra • Ronhac • Salanhac • Sanac • Sanhac • Sarden • la Saunièra • Savenas • Sent Alari de la Chassanha • Sent Alari de la Poja • Sent Aleg • Sent Amand dau Buçon • Sent Amand de Borgonnuòu • Sent Anhan de Cròc • Sent Anhan de la Sostrana • Sent Auprian • Sent Avit de Tardas • Sent Avit lo Paubre • Sent Bard • Sent Chabrés • Sent Cristòu • Sent Desier de Chasteluç • Sent Desier de las Reinas • Sent Desier e la Tor • Sent Domèt • Sent Eirieg de Peirabon • Sent Eirieg de Valièra • Sent Estefe de Furçac • Sent Fiel • Sent Frion • Sent German • Sent Ginhan • Sent Gossaud • Sent Jòrge de la Poja • Sent Jòrge de Negremont • Sent Julian d'Evaun • Sent Julian e lo Bruelh • Sent Laurenç • Sent Legèr de Colondanas • Sent Legèr de Garait • Sent Lop • Sent Maissenç • Sent Marc dau Buçon • Sent Marc e la Vau • Sent Marçau de la Vavetz • Sent Marçau lo Vielh • Sent Marian • Sent Martin e Favarelhas • Sent Martin e Senta Catarina • Sent Maurici de Cròc • Sent Maurici de la Sostrana • Sent Medard • Sent Mèrd • Sent Michiu de Vaissa • Sent Morelh • Sent Orador de Chirosa • Sent Orador de Cròc • Sent Pardós de la Vavetz • Sent Pardós e Morteiròu • Sent Pardós lo Nuòu • Sent Pardós lo Vielh • Sent Peir de Boçac • Sent Peir de Charnhac • Sent Peir de Furçac • Sent Peir de Vidalhac • Sent Prist dau Chauchèt • Sent Prist de la Sostrana • Sent Prist de Salanhac • Sent Prist de Sauviac • Sent Quentin • Sent Saupise de Dun • Sent Saupise de Garait • Sent Saupise de las Chams • Sent Saupise lo Redonzelh • Sent Sauve de Belagarda • Sent Sauve de Boçac • Sent Sauve de Montagut • Sent Sauve de Tol • Sent Sebastian • Sent Vauric • Sent Victor • Senta Feira de Garait • Senta Feira de Marnhac • Sermur • la Serra • Sobrebòsc • Solmans • Sosparçac • la Sostrana • Talhafer • Tardas • Tauron • Tercilhac e Sent Paul • Tol • Tresfonts • Valièra • Varelhas e Bochés • la Vaufrancha • la Vavetz • Vernejas • la Vialadiau • la Vialatèla • Vidalhac • Viersac • Vijavila • Vilanueva de Sent Bard • lo Vilar de Dun
|
Llista de municipis de la Corresa |
xb,LfvRkO GG0p
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...