Galera
Reconstrucció de la galera "La Reial" de Joan d'Àustria al Museu Marítim de Barcelona feta a partir de l'estudi de Martínez-Hidalgo
Model de la mateixa galera.
Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent. Les galeres eren molt maniobrables i especialment aptes per a operacions amfíbies al Mediterrani, car el seu baix calat les feia fàcil aproximar-se a les platges i desembarcar tropa i càrrega. Les galeres foren el principal tipus de vaixell de guerra en el Mediterrani des de l'època clàssica fins al desenvolupament de vaixells amb armes de foc, en els segles XV i XVI. Les galeres foren utilitzades en les batalles de l'Antiga Grècia i dels imperis Persa i Romà (on una condemna era precisament servir a galeres durant un període). Després de la caiguda de l'Imperi Romà, l'ús de les galeres va anar de baixa, però l'imperi Bizantí i d'altres potències en mantingueren l'ús. Comparades amb els galions de mida mitjana, que tenien de dotze a vint canons de més calibre i abast, eren d'estructura fràgil poc resistent al foc enemic, disposant de cinc canons a proa. El combat era a distància de tret de mosquet o pistola i a l'abordatge, la baixa estructura de les galeres era sobrepassada per les altes bordes dels galions, mentre que la seva tripulació disparava des de les cobertes, més altes.
En l'època medieval, foren importants sobretot, les galeres catalanes de la corona d'Aragó. així com les galeres de les repúbliques marítimes italianes (República de Pisa, República de Gènova, República de Venècia, República de Lucca). Les galeres de l'Església Catòlica, les de l'orde del Temple, les de l'orde de Malta, les d'Amalfi i altres formaven, en conjunt, un nombre important d'unitats.
La Batalla de Lepant (1571) fou una de les més grans batalles navals amb galeres. Més endavant, van perdre importància a partir del segle XV, i desaparegueren completament amb la propulsió a vapor.
Contingut
1 Evolució històrica
2 Parts d'una galera
3 Disposició dels rems
4 Tractats sobre la construcció de galeres
5 Referències
6 Vegeu també
7 Bibliografia
8 Enllaços externs
Evolució històrica
Galera de Flandes.
Galera mediterrània d'època moderna.
- Trieres (Grècia)[1][2][3]
- Trirem, liburna (Roma, Cartago)
- Dromon, pamphylos, ousiakos (Imperis bizantí i turc)[4][5]
- Galera (Època medieval i fins a l'Era Moderna: Armada Invencible i altres).
Durant el segle XIV les galeres de la Corona d'Aragó es classificaven en tres categories, en funció de la seva mida, sent de major a menor, grosses, bastardes i subtils. La tripulació de les galeres catalanes incloïa quaranta ballesters per les grosses i trenta per les subtils, amb missió d'atacar amb dards les cobertes enemigues.[6] La galera reial estava fora de la classificació.[7] El seu ús militar fou molt important.[8]
Les galeres, com a vaixells de guerra, desaparegueren de França i Espanya el 1748. En la guerra entre Suècia i Rússia de 1808 encara lluitaren galeres.
Parts d'una galera
- Buc
- Bacallars
- Ballesteres
- Batalloles i batalloletes
- Cambra de voga
- Cossia
- Castell de proa (corulla, ramblada o arramblada)
- Castell de popa
- Jous
- Paradís
- Postisses
- Escalemeres
- Esperó
Disposició dels rems
Galera reial de Malta.
- A la senzilla: En tres rengles o tires per banda (1 remer per rem). Pel que fa a la posició dels remers en els trasts sembla que hi havia palomers, postics i terçols.
- A galotxa: En un rengle per banda (Uns quants remers per rem. Normalment 3 remers: el vogavant i dos més).
Tractats sobre la construcció de galeres
- 1434-35. Michele de Rodes. Fabrica di galere.[9][10]
- Traducció parcial al castellà.[11]
- Traducció parcial al castellà.[11]
- 1547-1550. Stolonomie.[12][13]
- 1607. Bartolomeo Crescentio. “Nautica mediterranea”.[14]
- 1614. Pantero Pantera. "L’armata navale".[15]
- 1622. Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage.[16]
- 1629. Joseph Furttenbach. Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer und Seekusten zugebrauchen.[17]
- 1861. Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins.[18]
Referències
↑ Demòstenes. Arengues, vol. III i últim: Quarta filípica. Lletra de Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Fundació Bernat Metge, p. 1–. ISBN 9788472259966 [Consulta: 7 octubre 2010].
↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, vol. III: llibre III. Fundació Bernat Metge, p. 26–. ISBN 9788498590555 [Consulta: 7 octubre 2010].
↑ H. T. Wallinga. Ships and sea-power before the great Persian War: the ancestry of the ancient trireme. BRILL, 1993, p. 18–. ISBN 9789004096509 [Consulta: 7 octubre 2010].
↑ John B. Hattendorf; W. Unger, Richard. War at sea in the Middle Ages and the Renaissance. Boydell Press, 2003, p. 86–. ISBN 9780851159034 [Consulta: 6 octubre 2010]. "Dromon"del segle X. Dibuix i explicacions.
↑ Lionel Casson. Ships and seamanship in the ancient world. JHU Press, 1995, p. 150–. ISBN 9780801851308 [Consulta: 6 octubre 2010]. Dromon, pamphylos, ousiakos. (anglès)
↑ Junqueras, Oriol. Camí de Sicília: l'expansió mediterrània de Catalunya. Cossetània Edicions, 2008, p. 70. ISBN 8497913531.
↑ Arcadi García i Sanz, Història de la marina catalana, p.69
↑ Aragon (Spain); de Capmany y de Montpalau, Antonio. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV .... En la Imp. Real, 1787, p. 1– [Consulta: 28 setembre 2010].
↑ Michael (of Rhodes); Pamela O. Long; David McGee The book of Michael of Rhodes: a fifteenth-century maritime manuscript. MIT Press, 30 setembre 2009. ISBN 978-0-262-12308-2.
↑ Creating Shapes in Civil and Naval Architecture: A Cross-Disciplinary Comparison. BRILL, 30 juny 2009, p. 223–. ISBN 978-90-474-2691-2.
↑ Fermin Lacaci y Diaz. Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello, 1876, p. 203–.
↑ Stolonomie.
↑ Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978.
↑ Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607.
↑ Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 179–.
↑ Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage Par I. Hobier.... Par Denys Langlois, 1622.
↑ Joseph Furttenbach. Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer und Seekusten zugebrauchen. Saur, 1629.
↑ Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins, 1861, p. 326–.
Vegeu també
- Armada Invencible
- Galiot (mariner)
- Galera Reial
- Pena de galeres
- Galera catalana
Bibliografia
Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galera  |
- Procés de construcció de vaixells medievals
- Unali, Anna; Marineros, piratas y corsarios catalanes en la Baja Edad Media; Dimensions d'una galera catalana
- Rubió i Lluch; Diplomatari de l'Orient Catala; p.267 Inventari d'una galera
Tipus de vaixells de vela i aparells - (Glossari nàutic) | |
|---|---|
|
Viccionari
