Ramon de Peralta
Multi tool use
Ramon de Peralta
|
| Biografia |
|---|
| Mort |
1350 (Gregorià)
Sciacca
|
| Activitat |
|---|
| Rang militar |
almirall
|
 |
Ramon de Peralta fou un militar de la Corona d'Aragó del segle XIV, Primer comte de Caltabellotta, baró de Peralta, almirall dels regnes de la Corona d’Aragó i canceller de Sicília.[1]
Fill de Felip de Saluzzo i de Sibil·la de Peralta, en 1320, les corts de Saragossa declararen que era baró d’Aragó i que havia d’ésser convocat a corts,[1] i durant la Conquesta de Sardenya va participar en Setge de Castel di Castro en 1323,[2] i a finals de 1325 substituí Francesc Carròs i Llòria al comandament de les forces de terra,[3] però l'enemistat mútua posava en risc l'ocupació de l'illa i els dos foren destituïts, i es posà a les ordres del seu cosí Frederic de Sicília, que estava en guerra contra els angevins.[1]
Tornà a Catalunya en 1335 sent nomenat almirall al comandament duna flota destinada a defensar Sardenya dels genovesos, impedint el desembarcament dels angevins a Palerm però no aconseguí evitar la represa de l'illa de Gerba pels hàfsides de Abu-Yahya Abu-Bakr II. Després d'envair el Regne de Nàpols va negociar la pau amb Joana I de Nàpols en 1347. Va morir en 1348 durant les hostilitats entre els partits llatí i català pel control de Sicília.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,3 «Ramon de Peralta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà). vol. VI, p. cap. XLV.
↑ Gottardi, Mario Enrico. Governare un territorio nel Regno di Sardegna. Il marchesato di Quirra. Secoli XIV-XIX (en italià). UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI CAGLIARI, p. 25.
4GcBfzs,Lsq,l1g S0hSLnOMgjHJoqQFKgA
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
