Basal (filogènia)
Multi tool use
En filogènia, un clade basal és el primer clade a ramificar-se en un clade més gran; apareix a la base d'un cladograma. Un grup basal forma un grup exterior respecte a la resta del clade, com es veu en l'exemple següent.
|
Grup basal
|
|
|
|
Grup no basal
|
|
|
Grup no basal
|
|
|
Grup no basal
|
|
|
Grup no basal
|
|
|
|
El terme "basal" és preferible al terme "primitiu", que pot dur connotacions falses d'inferioritat o manca de complexitat.
El terme basal només es pot aplicar correctament a clades d'organismes, no a caràcters individuals que tinguin els organismes; tanmateix, se'l pot utilitzar incorrectament en la literatura tècnica. Mentre que el terme "basal" s'aplica els clades, els caràcters o trets se solen considerar derivats si estan absents del grup basal, però presents en altres grups. Aquesta assumpció només és correcta si el grup basal és una bona analogia per l'últim avantpassat comú del grup.
Per exemple, la família de plantes angiospermes de les amborel·làcies és considerada la més basal de totes les angiospermes vivents.
|
|
Amborel·lals
|
|
|
|
Monocots
|
|
|
Magnòlids
|
|
|
Eudicotyledoneae
|
|
|
|
|
|
Dins la família animal dels homínids, els goril·les són un grup exterior als ximpanzés i humans. Aquests tres organismes formen un clade, la subfamília dels hominins, de la qual els goril·les són els membres basals.
Tanmateix, dins la família dels homínids, els orangutans formen un grup exterior a la subfamília dels hominins, el clade al qual pertanyen els goril·les, ximpanzés i humans.
|
|
|
Humans
|
|
|
Ximpanzés
|
|
|
Goril·les
|
|
|
|
|
Orangutans
|
|
|
|
Referències
- Budd, Graham E.; Jensen, Sören «A critical reappraisal of the fossil record of the bilaterian phyla». Biological Reviews. Cambridge University Press, vol. 75, 2, 2000, pàg. 253. DOI: 10.1017/S000632310000548X.
Viccionari
eKCz4NnAvL 5O lJstnD2WyPid7SFrWM0 Pwbo,rHJzIuFTWhBnn2L2BaJmmVSTVQZioW6YG 4,7iC8E6,r,mUU2ERHoi9k w9RKID CZ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
