Folivorisme




En zoologia, es denominen folívors els animals herbívors que s'especialitzen a alimentar-se en gran part de fulles.


Com a adaptació a aquesta dieta, rica en cel·lulosa poc digerible i relativament pobra en energia, els animals folívors han desenvolupat un intestí extremament llarg i recargolat i un ritme metabòlic baix. A més, molts d'aquests animals han format relacions simbiòtiques amb bacteris capaços de degradar la cel·lulosa en compostos més digeribles.




Un peresós


Els folívors viuen majoritàriament en boscos (on els és bastant més fàcil trobar el seu aliment) i són predominantment arborícoles: tanmateix, n'hi ha excepcions, com ara l'hoatzín i algunes espècies de ratpenats.[1] Tanmateix, aquests animals només són parcialment folívors; els ratpenats, en particular, tendeixen a mastegar el llarg de les fulles, ingerint-ne només la limfa i escopint el bol.[2]




Un aluata negre


Els folívors arborícoles, com per exemple els peresosos, alguns simis i lèmurs, generalment tenen una mida més gran que la d'animals emparentats però amb dietes diferents; també són més lents.[3] Aquestes característiques comunes són amb tota probabilitat atribuïbles a l'alt contingut en cel·lulosa de les fulles, que fa que la digestió sigui més difícil i lenta, a més de fer que siguin un aliment molt pobre en energia.[1] En particular els primats folívors, com ara els aluates, tendeixen a viure en grups, que els proporcionen una major defensa contra eventuals predadors. Els caràcters comuns d'algunes característiques del cos, del crani i de les dents d'alguns homínids i diverses famílies de mamífers folívors arborícoles han portat alguns científics a proposar la hipòtesi segons la qual els primers homínids també eren folívors.[3]



Animals folívors




L'ocapi.




  • Mamífers:

    • L'ocapi;

    • L'hipopòtam

    • Els peresossos;

    • Els pòssums australians;

    • El coala;

    • Nombroses espècies de lèmurs, com l'indri, el sifaca i els lepilemúrids;

    • Diverses espècies de simis i homínids.




  • Ocells:

    • El hoatzin;

    • El kakapo;




  • Rèptils:
    • Diverses espècies d'iguanes;


  • Moltíssims insectes i les seves larves.



Referències





  1. ↑ 1,01,1 Do the Power Requirements of Flapping Flight Constrain Folivory in Flying Animals? R. Dudley, G. J. Vermeij Functional Ecology, Vol. 6, No. 1 (1992), pp. 101-104


  2. ↑ Folivory in Bats: An Adaptation Derived from Frugivory de T. H. Kunz and K. A. Ingalls; Functional Ecology, Vol. 8, No. 5 (Oct. del 1994), pp. 665-668


  3. ↑ 3,03,1 Cautious climbing and folivory: a model of hominoid differentation E. E. Sarmiento1 a Human Evolution volum 10, número 4, agost del 1995




Enllaços externs


  • wordquests.info



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more