Ngtjyty

La Salle redirigeix aquí. Per a altres significats, vegeu l'article La Salle (desambiguació)

Germans de La Salle

Tipus	Congregació religiosa laica, masculina
Nom oficial	Institut dels Germans de les Escoles Cristianes
Nom oficial llatí	Institutum Fratrum Scholarum Christianarum
Sigles	F.S.C.
Altres noms	La Salle, lasal·lians, Germans de la Doctrina Cristiana
Hàbit	Túnica negra i pitet blanc, cordó com a cinturó, capa negra amb mànigues penjant (d'aquí el sobrenom de "germans quatre-braços")
Lema	Indivisa manent o Salla indivisa manent ([La Salle] roman unida); Foi, fraternité, service (Fe, fraternitat, servei)
Objectiu	Educacio cristiana i instrucció dels nens, especialment pobres; avui, educació en general, a tots els nivells acadèmics
Fundació	1682, Reims per Sant Joan Baptista de la Salle
Aprovat per	Benet XIII, en 26 de gener de 1725 (patents de 28 de setembre de 1724, atorgades per Lluís XV de França)
Regla	Pel fundador, 1694 i 1718
Constitucions	1694
Patrons	Sant Joan Baptista de La Salle
Supressió	A França, entre 1792 i 1802
Primera fundació	Reims (casa de la Rue Neuve), 1682 (inici de la vida en comunitat)
Fundacions destacades	Roma (casa general, 1702), París (1688), Rouen (1705), Istanbul (1841), Baltimore (1845), Madrid (Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón, 1878)
Fundacions a terres de parla catalana	Barcelona (1878), Col·legis La Salle arreu del territori: Arenys de Mar, Cambrils, Cassà de la Selva, Manlleu, Sant Feliu de Guíxols i Sant Hipòlit de Voltregà, etc. Benicarló (1893), Mallorca (1904), l'Alcora (1929), Alcoi (1946), Paterna (1951), València (1957), etc.; La Salle Campus (Barcelona), Fundació Universitària del Bages (Manresa)
Persones destacades	Beat Nicholas Roland; sants Jaume Hilari, Miguel Febres Cordero; Adrià Trescents Ribó
Lloc web	http://www.lasalle.org/en/who-are-we/

Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Jean-Baptiste de La Salle^[1] per donar educació primària i professional als nens.

Història

• Article principal: Joan Baptista de La Salle

Jean-Baptista de La Salle, canonge a la Catedral de Reims, va començar a treballar amb el laic Adrien Nyel en 1679, amb l'objectiu de crear unes escoles populars per als fills dels obrers, artesans i classes pobres de la societat. En elles haurien d'aprendre a escriure i llegir francès (en cap cas llatí, com era habitual en altres escoles religioses) i fer comptes. D'aquesta manera s'afavoria l'aprenentatge útil i la millora de les condicions dels obrers. A banda, l'educació també conduiria a formar els ciutadans com a millors cristians.

Cap al 1683 La Salle va decidir de deixar el seu càrrec de canonge per dedicar-se completament a la fundació de les escoles. Va reunir un grup de mestres, a qui va formar i organitzar, i amb els quals va formar una comunitat. Va voler que els membres de la comunitat no fossin sacerdots: va ésser la primera comunitat religiosa catòlica que no preveia la incorporació de clergues i que, al contrari, establia que els membres fossin laics.

El mètode pedagògic pretenia treure el millor de cada estudiant, fent-lo aprofondir en la seva personalitat i evitant els càstigs corporals, llavors freqüents. Igualment, era revolucionària la gran consideració que mereixia l'estudiant: els professors, que eren com germans entre si, havien d'actuar com a "germans grans" dels nens.

L'institut va ésser aprovat per Benet XIII el 26 de gener de 1725. S'havia anat difonent per França, on bona part de la instrucció primària, sobretot al medi rural, era oferta per membres de la congregació. Gabriel Drolin va obrir una escola de l'orde a Roma. La Revolució francesa va fer que moltes escoles tanquessin i molts germans lasalians morissin. En 1805, Napoleó I va restablir l'institut, que va començar a créixer novament. De 160 germans a França i Itàlia en 1810, va passar a 14.631 en 35 països cap al 1900.

El segon gran sotrac de l'institut fou en 1904, amb les lleis de secularització franceses que van fer tancar les escoles catòliques. Els professors que no van passar a escoles públiques laiques van marxar a altres països, on van fer créixer la congregació: Argentina, Equador, Egipte, Brasil, Panamà, Mèxic, Àfrica del nord i Austràlia.

Activitat actual

Avui, és una corporació educativa de caràcter cristià dedicada a l'educació a tots els nivells, des de les llars d'infants fins a la universitat. Destaca especialment en l'educació primària i professional. Al final de 2005 hi havia 5.598 germans lassal·lians en 870 cases.

Innovacions

L'obra de Jean-Baptiste de La Salle va aportar un seguit d'innovacions que van revolucionar els mètodes d'ensenyament i van influir decisivament en l'evolució de l'educació infantil i juvenil. Així, els diferents tipus d'escola plantejats:

• Escoles primàries: gratuïtes, organitzades per classes diferents, adaptades al nivell dels alumnes. Jean-Baptiste de La Salle recomava que s'hi ensenyés la lectura en llengua materna, no en llatí com es feia fins llavors. El professor s'ocupava individualment de cada alumne de la classe.


• Escoles normals o seminaris de mestres: per a la formació dels formadors. La Salle creia que era fonamental la formació dels mestres, tant en espiritualitat cristiana com en mètodes pedagògics.


• Escoles dominicals: reciclatge i formació dels joves aprenents, que treballaven durant la setmana.


• Escoles de formació professional: per a ensenyar oficis als fills de burgesos comerciants, on poguessin desenvolupar el sentit pràctic. Els estudiants treballaven en pràctiques amb contractes.


• Internats: per a la reeducació de nois difícils i joves delinqüents.

Mètodes pedagògics

Algunes de les idees introduïdes pels lasalians van ésser pioneres, com:

• Coneixement del nen: el mestre ha de conèixer el mitjà social i familiar de cada estudiant.


• Un cop al mes, si el nen ha assolit el nivell necessari, pot canviar de classe (fins llavors, tots els estudiants d'una escola compartien una mateixa classe, fos quin fos el nivell de cadascú).


• L'actitud educativa s'ha d'adaptar al caràcter del nen. Així, per exemple, quan el nen comença, s'evita corregir-lo massa perquè no es desanimi i no vulgui anar, incentivant-lo. Cal conèixer el tarannà, les habilitats i mancances del nen.


• L'estudiant ha de participar en el seu ensenyament. El mestre li ha de demanar un esforç personal, fer-li preguntes, fer-li fer treballs pràctics, etc. El mestre no s'ha de limitar a fer lliçons magistrals.


• L'estudiant ha de participar en la vida de l'escola, fent serveis per a la comunitat. Així, els estudiants tenien "càrrecs" a l'escola, com els de claver (que obria i tancava les portes), almoiner (que recollia el pa i la fruita que sobrava per donar-la als que no en tenien), el que avisava del final de les classes, els que "dirigien" cada banc de la classe, els que visitaven els alumnes malalts a casa seva, etc.

Alguns principis pedagògics continuen essent vàlids, com el caràcter global de l'educació, alhora cristiana, intel·lectual, pràctica i moral, o la importància de les bases de l'ensenyament, que són la lectura, l'escriptura, el càlcul, la memorització, etc.

Distribució de la congregació

Els Germans de La Salle tenen filials a tots els continents, en 82 estats, amb més de 800 escoles i 73 centres universitaris. Entre ells:

• 
  Amèrica: Canadà, Estats Units, Aruba, Costa Rica, Cuba, Guatemala, Haití, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Puerto Rico, República Dominicana, Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú i Veneçuela.


• 
  Àfrica: Benín, Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Guinea Equatorial, Kenya, La Reunió, Madagascar, Moçambic, Níger, Nigèria, Ruanda, Congo, Sud-àfrica, Txad, Togo, Guinea, Mali i Illa Maurici.


• 
  Europa: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Gran Bretanya, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal,Romania, Eslovàquia, Suïssa i Hongria.


• 
  Oceania: Austràlia, Nova Zelanda i Papua Nova Guinea.


• 
  Àsia:Xina, Índia, Israel, Japó, Jordània, Líban, Malàisia, Myanmar, Pakistan, Filipines, Sri Lanka, Singapur, Tailàndia, Turquia, Vietnam i Palestina.

Centres a Catalunya

Edifici de La Salle Bonanova, a Barcelona

A Catalunya hi ha 25 centres educatius:

• 
  Barcelona ciutat
  
  
  
  • La Salle Barceloneta
  
  
  • La Salle Bonanova
  
  
  • La Salle Comtal
  
  
  • La Salle Congrés
  
  
  • La Salle Gràcia
  
  
  • La Salle Horta
  
  
  • Enginyeria i Arquitectura La Salle
  
  
  
  


• 
  Província de Barcelona
  
  
  
  • 
    La Salle Berga, fundat l'any 1909 a Berga per l'industrial berguedà Lluís Rosal
  
  
  • La Salle Manlleu
  
  
  • La Salle Manresa
  
  
  • 
    La Salle Premià de Mar, fundat l'any 1908 a Premià de Mar
    
  
  
  • La Salle Sant Celoni, fundat l'any 1911 a Sant Celoni
    
  
  
  • La Salle Montcada i Reixac
  
  
  
  


• 
  Província de Girona
  
  
  
  • La Salle Cassà de la Selva
  
  
  • La Salle Figueres
  
  
  • La Salle Girona
  
  
  • La Salle Palamós
  
  
  • La Salle Santa Coloma de Farners, fundat l'any 1904 a Santa Coloma de Farners
    
  
  
  
  


• 
  Província de Lleida
  
  
  
  • La Salle la Seu d'Urgell
  
  
  • La Salle Mollerussa
  
  
  
  


• 
  Província de Tarragona
  
  
  
  • Fundació Cardenal Vidal i Barraquer - La Salle Cambrils
  
  
  • La Salle Reus
  
  
  • La Salle Tarragona
  
  
  • La Salle Torreforta
  
  
  
  

Andorra

• Universitat Oberta de la Salle

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans de les Escoles Cristianes de La Salle

• 
  Web Corporativa de la Salle (castellà) (francès) (anglès) (italià)
  


• Pàgina web institucional de la Salle Catalunya.