Hug II d'Arborea
Multi tool use
Hug II d'Arborea
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
segle XIII |
| Mort |
1336 (Gregorià)
|
|
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Giudice 
|
| Família |
|---|
| Fills |
Marià IV d'Arborea
Pere III d'Arborea
|
| Pare |
Marià III d'Arborea
|
 |
Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon). El va succeir com a jutge d'Arborea entre el 1321 i el 1336.[1]
Va encapçalar el partit català a Sardenya reconeixent el rei Jaume el Just com a senyor de l'illa, ja que n'havia rebut la investidura per part del Papa el 1297: Va col·laborar amb l'infant Alfons en la conquesta de Sardenya pels catalans durant la campanya de 1323-1324 contra la presència pisana a diverses places fortes[1] i va declarar-se vassall del rei posant el jutjat d'Arborea sota la protecció de Catalunya-Aragó, però conservant el dret propi. Hug II reclamava un terç del Jutjat de Càller que els pisans no estaven disposats a cedir, i va passar a l'acció, vencent-los a la batalla de San Gavino, que es van replegar a Esglésies i Càller.[2] Sota el seu consell els catalans van desembarcar a Golf de Palmas i es van unir a les tropes que assetjaven Esglésies; després va participar en la conquesta catalana de Castel di Castro el 15 de juny de 1324. Es va casar amb Beneta (morta vers el 1345) i va morir el 1336 de malaltia.
El domini creixent de la Corona d’Aragó a l'illa no fou ben rebut pels sards que reaccionaren revoltant-se sovint i participant en l'escenari general d'enfrontament entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova pel control del comerç al Mediterrani occidental.[1]
El va succeir el seu fill Pere III d'Arborea. Va tenir nou fills més: Marià IV d'Arborea qui succeí al seu germà Pere, Bonaventura (mort vers 1375), Francesc (canonge d'Urgell, mort després de 1342), Maria (morta el 1392, casada amb Guillem Galceran de Rocabertí), Joan (senyor de Bosa i Montacuto, que es va revoltar vers 1349 contra Marià IV d'Arborea, i fou empresonat el novembre d'aquell any morint en captiveri juntament amb el seu fill Pere vers 1375; era casat amb Sibil·la de Montcada filla d'Otò II baró d'Aitona i de Teresa de Montcada de la casa de barons de Fraga), Nicolau (mort passat el 1370, canònic de Lleida el 1342, pare de Salvador casat amb Constança Cubell, i avi de Lleonard Cubell), Llorenç (fill natural legitimat el 1337), Angiolesa (morta després del 1335) i Preciosa (morta després de 1335).
Referències
↑ 1,01,11,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 55
↑ Hayward, Fernand. Sardaigne terre de lumiere (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1956, p.40.
nvk4 5DybIdd LW6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
