Sexten

Multi tool use
Sexten |
Sesto |

|
|
Localització |
 |
|
46° 42′ N, 12° 21′ E / 46.7°N,12.35°E / 46.7; 12.35
|
|
|
|
Estat |
Itàlia |
Regió amb Estatut Especial |
Trentino - Tirol del Sud |
Província |
Tirol del Sud |
Població |
Total |
1.915 (2017) |
• Densitat |
23,81 hab/km² |
Geografia |
Superfície |
80,42 km² |
Altitud |
1310 m |
Limita amb |
Auronzo di Cadore Innichen Comelico Superiore Toblach Kartitsch  Sillian
|
Organització política |
Membre de |
Aliança per el medi ambient (1997)
|
Identificador descriptiu |
Codi postal |
39030 |
Zona horària |
|
Prefix telefònic |
0474 |
|
Identificador ISTAT |
021092 |
Codi del cadastre d'Itàlia |
I687 |
Altres |
|
Lloc web |
Pàgina de l'Ajuntament
|
 |
Sexten (italià Sesto) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud. És un dels municipis del vall de Pustertal. L'any 2007 tenia 1.937 habitants. Comprèn les fraccions de Kiniger (Quiniga), Mitterberg (Monte di Mezzo), Schmieden (Ferrara), St.Veit (San Vito) i Moos (Moso). Limita amb els municipis de Toblach, Innichen, Sillian (Àustria), Kartitsch (Àustria), Comelico Superiore (Belluno) i Auronzo di Cadore, (Belluno).
Situació lingüística
Pertinença lingüística (cens 2001)
|
96,58% alemany
|
3,20% italià
|
0,22% ladí
|
Administració
Llista d'alcaldes
Període |
Identitat |
Partit
|
2004- |
Fritz Egarter |
SVP
|
Municipis del Tirol del Sud
|
|
Abtei (Badia) · Ahrntal (Valle Aurina) · Aldein (Aldino) · Algund (Lagundo) · Altrei (Anterivo) · Andrian (Andriano) · Auer (Ora) · Barbian (Barbiano) · Bozen (Bolzano) · Branzoll (Bronzolo) · Brenner (Brennero) · Brixen (Bressanone) · Bruneck (Brunico) · Burgstall (Postal) · Corvara (Corvara iB, Kurfar) · Deutschnofen (Nova Ponente) · Eppan adW (Appiano ssdv) · Feldthurns (Velturno) · Franzensfeste (Fortezza) · Freienfeld (Campo di Trens) · Gais · Gargazon (Gargazzone) · Glurns (Glorenza) · Graun iV (Curon V) · Gsies (Valle di Casies) · Hafling (Avelengo) · Innichen (San Candido) · Jenesien (S Genesio A) · Kaltern adW (Caldaro ssdv) · Karneid (Cornedo all'Isarco) · Kastelbell-Tschars (Castelbello-Ciardes) · Kastelruth (Castelrotto) · Kiens (Chienes) · Klausen (Chiusa) · Kuens (Caines) · Kurtatsch adW (Cortaccia ssdv) · Kurtinig adW (Cortina ssdv) · Laas (Lasa) · Lajen (Laion) · Lana · Latsch (Laces) · Laurein (Lauregno) · La Val (La Valle, Wengen) · Leifers (Laives) · Lüsen (Luson) · Mals (Malles V) · Mareo (Marebbe, Enneberg) · Margreid adW (Magrè ssdv) · Marling (Marlengo) · Martell (Martello) · Meran (Merano) · Mölten (Meltina) · Montan (Montagna) · Moos iP (Moso iP) · Mühlbach (Rio di Pusteria) · Mühlwald (Selva dei Molini) · Nals (Nalles) · Naturns (Naturno) · Natz-Schabs (Naz-Sciaves) · Neumarkt (Egna) · Niederdorf (Villabassa) · Olang (Valdaora) · Partschins (Parcines) · Percha (Perca) · Pfalzen (Falzes) · Pfatten (Vadena) · Pfitsch (Val di Vizze) · Plaus · Prad aS (Prato aS) · Prags (Braies) · Prettau (Predoi) · Proveis (Proves) · Rasen-Antholz (Rasun Anterselva) · Ratschings (Racines) · Riffian (Rifiano) · Ritten (Renon) · Rodeneck (Rodengo) · Salurn (Salorno) · Sand in Taufers (Campo Tures) · S Crestina G (S Cristina VG, St Christina iG) · St Leonhard iP (S Leonardo iP) · St Lorenzen (S Lorenzo dS) · St Martin iP (S Martino iP) · S Martin dT (S Martino iB, St Martin iT) · St Pankraz (S Pancrazio) · Sarntal (Sarentino) · Schenna (Scena) · Schlanders (Silandro) · Schluderns (Sluderno) · Schnals (Senales) · Sëlva (Selva dVG, Wolkenstein iG) · Sexten (Sesto) · Sterzing (Vipiteno) · Stilfs (Stelvio) · Taufers iM (Tubre) · Terenten (Terento) · Terlan (Terlano) · Tiers (Tires) · Tirol (Tirolo) · Tisens (Tesimo) · Toblach (Dobbiaco) · Tramin adW (Termeno ssdv) · Truden (Trodena) · Tscherms (Cermes) · Ulten (Ultimo) · UL Frau iW-St Felix (Senale-S Felice) · Urtijëi (Ortisei, St. Ulrich) · Vahrn (Varna) · Villanders (Villandro) · Villnöß (Funes) · Vintl (Vandoies) · Völs aS (Fiè aS) · Vöran (Verano) · Waidbruck (Ponte Gardena) · Welsberg-Taisten (Monguelfo-Tesido) · Welschnofen (Nova Levante)
|
|
Sense parèntesi el topònim en alemany i entre parèntesi el topònim en italià
- Vegeu també: Llista de Municipis de Tirol del Sud
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sexten 
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 4077388-7
LCCN: n84120404
VIAF: 168684429
NKC: ge964646
|
Bases d'informació |
|
yL1V,PpFwfkWIHwQ69eOU4w9 tIyDAZEXy2pdo63I
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...