Institut d'Educació Secundària







IES La Rábida, Institut més antic de Huelva.


Un Institut d'Educació Secundària o IES és un tipus de centre educatiu públic espanyol, a Catalunya, se'n diu Institut,[1] on s'imparteix ensenyament secundari tant obligatori (ESO) (12-16 anys) com no obligatori (batxillerat), així com ensenyaments de formació professional (cicles formatius de grau mitjà i superior) i altres programes.


La denominació IES [2] està reservada a centres públics, al igual que la denominació CEIP (Centre de Educació Infantil i Primària). Van ser creats per la LOGSE. Si un centre no imparteix tots els ensenyaments de l'etapa, s'anomena secció d'educació secundària que se sol abreujar amb les sigles SES. Els seus professionals són llicenciats, excepte en el primer cicle d'ESO, on s'admeten mestres, i en les àrees tècniques de la formació professional. També inclou els catedràtics, professors de reconegut prestigi i experiència. Un IES està organitzat a través d'un equip directiu, format per un director, un cap d'estudis, un secretari i un coordinador pedagògic. Si el centre és gran i compta amb molts professors hi pot haver adjunts a aquests càrrecs. A continuació hi ha els departaments, dirigits per un cap de departament, i que agrupen els professors de les diferents àrees, que no són estrictament les matèries, sobretot en centres petits.



Referències




  1. ↑ Llei d'educació de Catalunya, Article 75


  2. ↑ Llei Orgànica d'Educació modificada per la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, Article 111



Enllaços externs



  • IES Son Ferrer

  • Sistema educatiu espanyol









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more