Pere Jorba i Gassó

Multi tool use
Pere Jorba i Gassó
|
Biografia |
Naixement |
1849 Calaf
|
Mort |
1927 (77/78 anys) Manresa
|
 |
Pere Jorba i Gassó (Calaf, Anoia, 1849 - Manresa, Bages, 1927) fou un industrial i comerciant català.
Biografia
Treballà de teixidor a Manresa. El 1877 instal·là la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet i, després, la colònia Jorba, de la Colònia del Manganell (1892) i la de Bellveí (1895) –al municipi de Calders–, entre altres, i una central elèctrica a Viladecavalls de Calders. El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems anomenats Cal Jorba, al carrer del Call de Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.[1] El creixement i l'èxit van acompanyar el local del carrer del Call i ben aviat es va estendre a altres edificis dels carrers de Sant Domènec i de Sant Ramon del Call. El 1919 creà una sucursal a Brussel·les.
Quan els edificis d'aquella illa de l'antic call jueu ja no van donar més de si, el 1926 van fer via cap al Portal de l'Àngel, amb la construcció d'un nou edifici dissenyat per Arnald Calvet i Peyronill amb una estètica classicista i lligada a l'arquitectura francesa del moment. Pere Jorba ja no va poder veure la reinaguració de l'immoble amb dues plantes més el 1932.[2]
Va editar la Revista Ilustrada Jorba, de distribució gratuïta, que tenia una funció comercial i propagandística dels grans magatzems manresans. Arribava puntualment a milers de cases d'arreu de Catalunya, de l'Estat Espanyol i també de diversos països de l'Amèrica llatina. L'edició de la revista, amb un tiratge aproximat de 15.000 exemplars, es feia a la Impremta de Sant Josep de Manresa.[3]
Referències
↑ «Pere Jorba i Gassó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Barcelona patrimoni. La memòria urbana». [Consulta: 1r novembre 2015].
↑ «Cal Jorba». Guia de la ciutat. Manresa. Cor de Catalunya. [Consulta: 1r novembre 2015].
gLp QvmTX f Tki8celcCtlAy uyYq1B8B4H3LCtg6XK8upgpOl2LDulWd7pIdim Gg,B
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...