Diògenes Laerci
 | |
| Nom original | (grc) Διογένης ὁ Λαέρτιος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 180 (Gregorià) |
| Mort | 240 (Gregorià) (59/60 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Historiador, escriptor, biògraf, poeta, filòsof i historiador de la filosofia |
| Període | Imperi Romà |
| Interessat en | Filosofia grega |
 | |
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης) fou un historiador de la filosofia i probablement un filòsof grec, nascut suposadament a Laerte, a Cilícia. Joan Tzetzes l'esmenta com a Diogenià.[1]
No es coneix res de la seva vida, edat o estudis. Com que els darrers autors que esmenta són Plutarc, Sext Empíric i Saturní, sembla que hauria viscut vers la fi del segle II, i com a molt al segle III.
La sola cosa sobre la qual els historiadors i els filòsofs es posen d'acord és en la data de composició de la seva única obra coneguda, que se situaria entre els anys 225 i 250 després de Crist.[2]
La seva obra, una història de la filosofia, està formada per deu llibres i porta el títol περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres), i la va dedicar a una dama d'alt rang, per bé que, havent-se'n perdut l'endreça, tan sols es pot especular sobre qui era.
El llibre comença amb una introducció sobre l'origen i la més antiga història de la filosofia; després divideix la filosofia entre els grecs jonis (d'Anaximandre fins a Clitòmac Asdrubal, Crisip de Soli, i Teofrast) i els italians (encetada amb Pitàgores i acabada amb Epicur). Tracta de l'escola socràtica i de les seves branques considerades dins la filosofia jònica. Els eleàtics amb Parmènides i els escèptics són inclosos dins la filosofia dels italians (als quals dedica els llibres 8 i 9). Epicur es presenta al llibre 10 amb tant de detall que se sospita que Diògenes era epicuri. En total, són biografiats 40 pensadors i són citats 200 autors.
Sembla que les seves fonts foren Hermip d'Esmirna i alguns autors d'Alexandria.
Laerci va escriure altres llibres als quals ell mateix es refereix amb les paraules ὡς ἐν ἄαλλοις εἰρήκαμεν. Els epigrames de l'obra van ser agrupats en una obra separada titulada ἡ πάμμετρος.
L'pinió general creu que Diògenes Laerci fou epicuri, si bé alguns el consideren neoplatònic (una filosofia existent i activa en la seva època).
 | Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diògenes Laerci |
Referències
↑ «Diogenes Laertius» (en anglès). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 16 gener 2017].
↑ Ferrater Mora, Josep Diccionario de Filosofía, 2004, pàg. Vol. I p. 900.
