Castell de la Solana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 Restes del castell | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | castell | |||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnes | |||
| Altitud | 606 msnm | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
Marina Alta | ||||
Xaló | ||||
| Localització | Beniquasi | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| IGPCV | 03.30.006-008 | |||
 | ||||
El Castell de la Solana, a la Marina Alta rep el seu nom de la Costera de la Solana, que és la serra on està situat. El castell s'alça sobre el cim més elevat d'aquesta serra: el de Beniquasi, que fa una alçada de 606 m sobre el nivell del mar. També és conegut amb la denominació històrica de Castell d'Aixa. El seu terme castral comprenia els municipis d'Alcalalí, Xaló i Llíber. D'aquesta fortalesa, en resta com a únic vestigi el basament d'una torre rectangular de 12 x 4,50 m. Està catalogat com a Bé d'Interés Cultural número 03.30.006-008 en la tipologia d'edificis militars, castells.[1][2][3]
Contingut
1 Evolució històrica
1.1 Època antiga
1.2 Època àrab
1.3 Època moderna
2 Alqueries i rahals d'Aixa a l'època medieval
3 Referències
Evolució històrica
Època antiga
A finals del segle XIX, a l'alt de Beniquasi, uns veïns de Xaló van trobar restes de ceràmica que fan pensar en la possibilitat que hi haguera existit un assentament ibèric en aquest indret. Els ibers solien instal·lar-se en llocs elevats que els permetessen controlar visualment els accessos als seus poblats. En aquest sentit, l'alt de Beniquasi ofereix unes condicions ideals: des d'allà estant es poden contemplar, a més d'Alcalalí, Xaló i Llíber, les poblacions de la Llosa de Camatxo, Benissa, Gata de Gorgos i la línia costanera que va des del Castell de Cullera fins a Altea. És de suposar que, acabades les lluites entre romans i ibers, aquests s'establirien definitivament al pla, on la terra fou dividida en parcel·les dites "quintae" o "pagi" (una d'elles fou el "Pagus Salonii", origen de Xaló).
Època àrab
La importància estratègica d'aquest indret també la van saber valorar els musulmans, a qui devem la construcció del castell i el topònim amb què és conegut: Aixa. Van escollir aquest nom en memòria d'Aixa, l'esposa del profeta Mahoma, que era venerada per dos virtuts que va posseir en vida: la saviesa i el coratge. Abans de ser incorporat als dominis de Jaume I, el castell d'Aixa va pertànyer al valí Hudäyl Al-Sähuir fins a l'any 1230, en què va morir i el castell el va heretar el seu fill, Habu Abdala Ibn Hudäyl, dit també "Al-Azraq".
Època moderna
L'any 1561 el rei Felip II va encomanar a l'enginyer italià Giovanni Battista Antonelli la inspecció de tots els castells de La Marina, i a l'informe que va elaborar no hi cap referència a aquest castell. La manca de menció podria respondre a un oblit, però és més raonable pensar que l'enginyer no el va incloure perquè aleshores ja era una ruïna.
Alqueries i rahals d'Aixa a l'època medieval
Muntanya on està el castell d'Aixa.
- Albayrén
- Alquellelin (l'actual Alcalalí)
- Arahal
- Atrayello (la Traella del segle XV)
- Beniatia
- Benibéder
- Benibrahim (l'actual Benibrai)
Benixaloní (=El Ràfol de Xaló?)- Cotar (l'actual Cuta)
- El Ràfol de Famut
- Llíber
- Llosa
- Murta (o La Murta)
- Muscayra (l'actual Mosquera)
Referències
↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 27 desembre 2016].
↑ «Castillo de Aixa - CastillosNet». www.castillosnet.org. [Consulta: 27 desembre 2016].
↑ «Castillo Aixa (Alcalalí) - Turismo en La Marina - Costa Blanca - Alicante». laguiadelturista.es. [Consulta: 27 desembre 2016].
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de la Solana |
